Els ous ja estan trencats

Ho va advertir José Montilla el 2007, fa set anys, quan va parlar de ‘desafecció’. Ho va advertir el 2009 l’editorial conjunt dels diaris catalans, tot avançant-se a la sentència de l’Estatut. Ho van advertir, ho han advertit, infinites altres veus des d’aleshores. Veus de tots els colors polítics. Allò de què avisaven, crec, en gran part ja s’ha produït. I és irreversible, almenys per molts anys. I ho és més enllà del que passi el primer d’octubre. Fins fa cinc o sis anys, el gruix dels catalans havien acceptat la subordinació. Alguns sense adonar-se’n, altres perquè pensaven que calia … Continuar llegint

Desde el soberanismo a la independencia

El soberanismo lo forman todos aquellos que creen que Catalunya debe decidir su futuro, que Catalunya ha de ser, en definitiva, aquello que los catalanes quieran. El soberanismo depende, por tanto, de lo que cada uno entienda por Catalunya y por democracia. Como es lógico y como todo el mundo sabe, hay muchos más soberanistas que independentistas en Catalunya, puesto que no son pocos los que, creyendo que los catalanes deben votar, rechazan la separación de España. A mi juicio, los soberanistas tendrían que haber insistido más, y deberán hacerlo en el futuro, en el derecho al referéndum. Subrayando los … Continuar llegint

La tramuntana i les ganes de viure

El cementiri d’Alaior es troba sortint de la vila per Es Camí Nou, que és recte com una plomada i apunta al nord. Es cementeri, com diuen els menorquins, està situat en una posició elevada, en una talaia des d’on sembla vigilar les nou mil ànimes que un dia haurà d’acollir. Els murs són blancs de calç i dintre seu hi ha xiprers i palmeres, i a fora pins i oliveres. A Es Camí Nou, uns metres abans del cementiri, hi ha una construcció en forma de cub, una mena de gran púlpit, que serveix per donar la sortida a … Continuar llegint

Puigdemont, Junqueras i Sanchis, junts

Després de l’anunci solemne de la data i la pregunta del referèndum, el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras seran entrevistats per TV3. Tot plegat passarà al llarg d’aquest divendres. Qualsevol persona mínimament llegida ha de sorprendre’s davant aquest curiós format, diguem-ne dual. Vull dir que en qualsevol govern el president és el president i, en canvi, la resta és la resta. I de vicepresidents n’hi ha un, més d’un o cap. Per això, els presidents solen ser entrevistats sols, individualment. No de bracet amb el vicepresident o amb el ministre d’Indústria. Però, chers amis, la vida és la vida. … Continuar llegint

Contra las sombras del pasado

En un corto periodo de tiempo, la joven cúpula del PDECat, sobre la que, por otra parte, gravita inevitablemente el corrosivo escandalo de la familia Pujol, ha tenido que encarar dos situaciones a la vez embarazosas y delicadas. Ambas conectadas con la corrupción. La primera tuvo como epicentro el Palau de la Música. Su consorcio, gracias a los votos del Gobierno de la Generalitat y a la ausencia de la representación del ministerio, acordó no personarse como acusación contra Convergència Democràtica. Sorprendida por lo ocurrido, Marta Pascal, la líder del PDECat, forcejeó con fuerza hasta lograr que el PDECat cambiara … Continuar llegint

El choque y más allá

El intercambio de cartas entre los presidentes Carles Puigdemont y Mariano Rajoy fue el colofón formal y simbólico de un largo desencuentro. Su preámbulo fue la conferencia en Madrid del primero, de la que se ausentó el PP, pero no un par de cientos de ruidosos y violentos fascistas. La última cortina de humo de Rajoy y el PP ha consistido en retar a Puigdemont a comparecer en el Congreso. Cuando lo hacen, y cuando insinúan que no hacerlo es de cobardes, lo que pretenden es meter al ‘president’ en una ratonera. No buscan concertar un ejercicio de verdadera democracia … Continuar llegint

El ‘cas Palau’ i el tren de la bruixa

Com en el tren de la bruixa, l’episodi recentment viscut entorn el ‘cas Palau’ ens ha fet confirmar amb espant alguns dels aspectes menys elogiables de la política catalana d’avui. Com saben, resulta que els comuns, al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, volien que el Palau de la Música acusés Convergència Democràtica pels estralls a la institució musical. El govern de la Generalitat, en absència del ministeri, s’hi va oposar. La votació en el consorci del Palau es va decantar, doncs, a favor del govern i de no acusar, de moment, CDC. Finalment, però, aquesta primera decisió va ser corregida. … Continuar llegint

Macron, la resposta liberal

Existeixen diferents angles des d’on analitzar el triomf d’Emmanuel Macron davant Marine Le Pen. Una de les formes d’aproximació consisteix a obrir el focus i situar-lo en un context més ampli. Un element rellevant és sens dubte que Macron ha aconseguit derrotar el populisme d’extrema dreta, postfeixista, de Le Pen i, alhora, també el populisme d’extrema esquerra, el més destacable dels quals és l’encarnat per Jean-Luc Mélenchon, de la coalició pseudocomunista França Insubmissa. Quant a Mélenchon, crec que la seva personalitat política queda perfectament retratada per la negativa a demanar el vot per Macron per tal de contribuir a derrotar … Continuar llegint

El escarnio

Escarnio: “Burla tenaz que se hace con el propósito de afrontar” (Diccionario de la RAE ‘online’). Si uno conoce un poco la historia reciente del PNV no puede sorprenderse del pacto al que han llegado Mariano Rajoy y los nacionalistas vascos para aprobar los Presupuestos del primero. El PNV, que se halla al frente del Gobierno de Vitoria, ha realizado un ejercicio de estricta de ‘realpolitik’ y ha aplicado el principio que suele regir las relaciones internacionales de cualquier país, que, trasladado a este caso, indicaría que Euskadi no tiene amigos, sino solo intereses. Y los intereses eran mucho dinero … Continuar llegint

La independència i els nostres Mélenchons

Una de les pitjors coses que li ha passat a l’anomenat ‘procés’ sobiranista, i que li ha fet i li fa molt de mal, és que alguns no han volgut entendre, i no volen entendre, que no es tracta només de separar-se d’Espanya, sinó que el nou país, en la mesura que ho sigui, ha de ser un país lliure. Això vol dir que, entre altres coses, que en cada moment, en cada etapa, els ciutadans han de poder triar aquelles persones i aquells projectes que creguin millors. Catalunya ha de ser el que els catalans vulguin, o sigui, més … Continuar llegint