Y además es imposible

Volvió a repetir Mariano Rajoy que sobre la consulta catalana no hay nada que hablar. Su explicación sigue siendo un chascarrillo: lo que no puede ser no puede ser y además es imposible. La consulta es contraria a la Constitución (?), recalcó y, por tanto, no puede celebrarse ni negociarse. No satisfecho con ello, remató deplorando que la iniciativa soberanista haya generado «incertidumbres, inestabilidad y fractura social». Veinticuatro horas antes, el jueves, el ministro Montoro se había referido también a Catalunya. Aseguró, en leve contradicción con su jefe, que no le pasa por la cabeza que la consulta pueda llevarse … Continuar llegint

Las élites, atrapadas

El soberanismo es una fuerza que actúa de abajo a arriba. El verdadero motor son los ciudadanos. No los partidos, ni sus líderes, aunque por supuesto juegan un papel importante. Algunos se revelan todavía hoy incapaces de comprender una realidad tan evidente. Así, siguen demonizando y acosando al president Artur Mas y a Oriol Junqueras, como si fueran ellos la causa y el origen de lo que ha sucedido y va a suceder. Mucho más informados están los ricos y poderosos, los happy few catalanes, cuyas biografías y dineros dependen en gran medida de sus relaciones con el Estado. Cuando … Continuar llegint

Rics, pobres i política

La crisi dramàtica que patim en alguns països, singularment del sud d’Europa, ha fet que l’assumpte de la desigualtat econòmica estigui radicalment d’actualitat. Oimés en llocs com Catalunya i l’Estat espanyol en general, amb una enorme quantitat de gent que voldria treballar però, desgraciadament, no troba feina. La qüestió de la desigualtat -que Bobbio va assenyalar com a clau en la distinció entre dreta i esquerra- es presta certament als malentesos, els llocs comuns i el broc gros, però alhora és un assumpte de summa importància, a banda d’intel·lectualment apassionant. Comencem per les matisacions necessàries. Per exemple, que augmenti la desigualtat en … Continuar llegint

La quimera y el obstáculo

Mientras el Govern y ERC deciden qué hacer con los presupuestos del 2013 y 2014 tras los límites de déficit fijados por el ejecutivo de Rajoy, tal vez sea adecuado abrir el foco y alejarnos de la estricta coyuntura para observar los hechos en perspectiva. Por poco que nos esforcemos, enseguida nos daremos cuenta de que Madrid –entendido como el conjunto de actores, intereses y creencias del conglomerado político, económico, mediático y funcionarial que controla los resortes del poder del Estado– no está jugando limpio al repartir el esfuerzo, el enorme esfuerzo, derivado de la austeridad impuesta por Europa. Una … Continuar llegint

L”escrache’, un mal camí

L’escrache o escarni ha estat qualificat per la popular María Dolores de Cospedal com a «nazisme pur». Resulta penós com la dreta, i també l’esquerra, espanyola utilitza el terme nazi. No solament per l’absoluta falta de rigor que evidencia, sinó també per la grolleria moral que representa. Està fora de lloc que l’escrache l’igualin al nazisme, perquè el nazisme és tota una altra cosa. I és ofensiu perquè suposa una frivolització, un prendre’s a la lleugera, uns successos amb els quals cap persona decent hauria de jugar, això és, l’extermini executat pel règim d’Adolf Hitler. Utilitzar el terme nazi a … Continuar llegint

Un día extraño

No sabría decirles qué seguimiento pudo tener exactamente la huelga de ayer, pero ciertamente fue un día gris, extraño, con poca vida en las calles. Con el viento de otoño jugando a mover las hojas, a dibujar con ellas remolinos en los rincones de la ciudad. Solo Sánchez-Camacho mantuvo el pistón funcionando para lanzar lo del «autonomismo diferencial» que, sientiéndolo mucho, me suena a pariente de aquel entrañable aunque terrible «sano regionalismo» de no hace tanto. Ayer, decíamos, fue un día extraño. La campaña –cuyo bajísimo techo resulta sorprendente incluso para los más escépticos– quedó prácticamente suspendida, mientras la huelga … Continuar llegint

Los hombres de negro

¿España se merecería ser intervenida? Me parece que debemos admitir que sí: el comportamiento de sus máximos responsables y los datos de su economía justifican una intervención. Pero en política, y especialmente en política internacional, lo justo o injusto no suele ser ni el único baremo ni el que más pesa en el desenlace de los acontecimientos. Nos hallamos, al menos en el momento de escribir estas líneas, en pleno pulso entre el Gobierno español y, simplificando, Angela Merkel. Aparentemente, Mariano Rajoy ha dejado claro a quien corresponde que no va a solicitar la intervención; esto es, que de ningún … Continuar llegint

La crisi i els nostres avis

Per descomptat que no ens podem alegrar de cap manera de trobar-nos immersos en una crisi econòmica descomunal. En les crisis hi ha gent, molta gent, que ho passa malament, que sofreix. I els que no se’n veuen afectats directament, la viuen a través de l’experiència de parents i amics i en participar del clima social creat per les males notícies i les males perspectives. Però l’amplitud i profunditat d’aquesta crisi em fa pensar que la situació acabarà afectant positivament determinats elements culturals i psicològics. Que potser modelarà els valors i les actituds, en el sentit que probablement el ventall … Continuar llegint

Sobre la desigualtat

Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), Espanya es troba entre els estats de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) amb major desigualtat salarial, això és, amb major desigualtat entre el 10 per cent que més cobra i el 10 per cent que cobra menys. La desigualtat és un terme que s’utilitza profusament en els mitjans de comunicació, de manera que pràcticament s’ha convertit en un tòtem. Val la pena, doncs, rumiar-hi una mica. Imaginem un país de 1.000 habitants on tots són riquíssims. La desigualtat no existeix. Imaginem un altre país també de 1.000 habitants on tots … Continuar llegint

La fràgil petitesa dels estats

L’empenta colossal i quasi salvatge dels mercats envesteix violentament contra els països de la perifèria europea. Espanya i Itàlia bracegen com poden per mirar que el corrent no els arrossegui cap a l’abisme. Si resulten vençudes, amb elles se n’anirà en orris l’euro. El projecte de la unitat europea pot convertir-se ràpidament en un record per a ancians nostàlgics i sentimentals. Un desastre al qual, certament, els governs europeus, amb els seus egoismes, amb la seva miopia, amb la seva incapacitat, hauran contribuït d’una manera en termes històrics pràcticament incomprensible, si no folla. Però no ens desviem: en el nucli … Continuar llegint