Imaginin-se la seqüència. Forma part d’un film en blanc i negre, potser d’un film d’un cineasta escandinau i introspectiu. En un racó ombrívol, un home vestit d’una manera estranya fa lliscar un alfil sobre el tauler d’escacs. En una altra cambra, aquesta molt més àmplia i amb un gran finestral per on penetren els rajos tebis del sol ponent-se, un segon home obre un sobre i n’extreu un paperet. El llegeix i aleshores dirigeix la seva mirada a les peces que té al seu davant. Rumia. Rumia llargament vinclat sobre el tauler. Finalment, desplaça alhora rei i torre per enrocar-se. … Continuar leyendo →

Amb les eleccions municipals d’aquí a vuit mesos, la sensació és que l’independentisme està badant a Barcelona. Candidats provisionals o poc seductors i, sobretot, incapacitat per bastir una candidatura entre les dues grans forces. Tanmateix, l’independentisme no pot desaprofitar l’oportunitat de conquerir l’Ajuntament de Barcelona. Contràriament, els seus dos grans adversaris ho tenen clar. D’una banda, els comuns, tot i l’anèmia d’idees i la poca traça demostrada, disposen d’un actiu potent: Ada Colau. El poder confereix carisma i Colau compta amb la simpatia de molts barcelonins. Ella, a més, ha sabut administrar una mena de populisme sentimental que té el … Continuar leyendo →