La violenta crisi del deute que assota la zona euro ja ha tombat una colla de governs com si fossin fitxes del dòmino. Un darrere l’altre han estat escombrats. Els nous executius, com el que aviat agafarà les regnes a Espanya, resen perquè la crisi comenci a esvair-se abans que arribi una altra vegada l’hora d’encarar-se a les urnes. A Espanya és probable que vegem com alguns ministeris, singularment els de caire econòmic, són ocupats per tecnòcrates, és a dir, per persones amb un perfil més tècnic que polític. A més a més, el nou Govern haurà de començar a … Continuar leyendo →

Crec fermament en els drets humans, el primer dels quals és el dret a la vida, però no penso plorar per Ussama bin Laden. No penso plorar per algú que ha contaminat el món musulmà amb la metzina de l’odi, que ha ordenat i celebrat la mort de milers de persones –adults, infants, gent gran–. En aquest planeta, cada dia, són multitud les persones que pateixen i moren injustament. ¿Per què hauria de plorar per Bin Laden ? Sembla evident que l’operació de l’escamot d’elit nord-americà que el va matar va cometre força errors. El Mossad amb Adolf Eichmann va … Continuar leyendo →

Enorme escàndol pel rebuig àmpliament majoritari dels eurodiputats a volar en classe turista. Alguns opinadors, provant de fer una anàlisi freda i enraonada, assenyalen que molt sovint aquestes mesures representen, en realitat, molt pocs diners. Que l’estalvi és limitat. Tenen raó.Aquesta dels viatges amb avió, i d’altres que s’hi assemblen, són mesures simbòliques. Però és que els símbols són importants, sempre. La força del símbol rau en la facilitat i nitidesa amb què connecta amb la sensibilitat de la gent. El missatge que transporten símbols com ara el dels vols en turista té forma de compromís: no gastarem innecessàriament. És … Continuar leyendo →