Les retallades i la caiguda del president Mas

Artur Mas ha quedat, després d’abandonar la presidència del PDECAT, pràcticament fora de la política. És la segona gran renúncia personal que fa. La primera, com tothom sap, la va forçar la CUP, envalentida pels deu diputats obtinguts el 2015 gràcies, en part, a la poca astúcia -per dir-ho diplomàticament- de la campanya de la coalició entre CDC i ERC, Junts pel Sí. La CUP li tenia molta mania a Artur Mas. Quasi tanta com el PP, tot i que per raons molt diferents. La CUP veia al president com un neoliberal, malgrat que el que és Mas, si de … Continuar leyendo

Gobernar, gobernar bien

El Estado español, con Mariano Rajoy y su Gobierno al frente, no solo quiere vencer, sino escarmentar e humillar al independentismo catalán. Ni convencer ni solucionar. Es más, si pudieran se asegurarían de que no volviera a crecer la mala hierba del independentismo. Las pasadas elecciones del 21-D formaban parte de este plan, pero falló estrepitosamente. El batacazo del PP fue de récord. No les ha llevado a reflexionar, de ninguna manera. Les ha llevado, por contra, a empeñarse en la mano dura, aunque sea al precio de retorcer las normas, las leyes y la sacrosanta Constitución. ¿Qué es sino … Continuar leyendo

Sobre la ‘conversió’ d’Artur Mas

L’abandó, per part d’Artur Mas, de la presidència del PDeCAT, ha donat lloc a un cascada de ressenyes biogràfiques i perfils sobre la seva trajectòria política. Perfectament lògic i natural. En totes aquestes peces periodístiques, o en la gran majoria, es repeteix que Mas és un ‘convers’, és a dir, algú que va passar, i amb ell el seu partit –Convergència Democràtica- i molts milers de catalans del nacionalisme gradualista i reformista al sobiranisme i l’independentisme. Els tòpics poden ser mentida, falsos, etcètera. En aquest cas, però, com passa a vegades, el tòpic és absolutament cert, almenys en la superfície. … Continuar leyendo

Refer-nos, recomençar

El punt en què es troba el moviment civil i polític per l’autodeterminació i la independència de Catalunya exigeix que es produeixi un alto, una parada. Una parada per analitzar, per reflexionar. Amb l’objectiu de repensar-nos i repensar el país a mitjà i llarg termini. Per provar de fer les coses millor a partir d’ara. I veure-hi millor i tan enllà com puguem. La desbandada que va seguir a la simbòlica declaració d’independència del 27 d’octubre va donar pas a l’aplicació de l’article 155 -que el PP fa servir com un dret de cuixa polític- i a la presó, l’exili … Continuar leyendo

Els treballs de l’independentisme

Si l’independentisme vol veure els seus objectius acomplerts en el futur, arribi aquest futur quan arribi, està obligat a treure conclusions profitoses del que ha passat en el xoc amb el Govern espanyol. En una batalla tan desigual i sent la part feble, la rigidesa, no ser capaç d’aprendre, no intentar desenvolupar al màxim les pròpies destreses i aprofitar les oportunitats seria imperdonable. La primera i principal lliçó –extensible a Ciutadans i també al PSOE– que sobre el Govern del PP pot extreure és la següent: l’Executiu espanyol no negociarà mai un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya. Sense propostes No … Continuar leyendo

La derrota (també) de Felip VI

Reviso el discurs del rei del passat dia 24. Penso, crec que fonamentadament, que el que llegeix aquest senyor davant les càmeres ens pot donar pistes de com estan les coses a Madrid, en especial a les altes esferes polítiques, funcionarials, econòmiques, judicials, militars i mediàtiques. Alguns dels seus membres formen a més part del cercle íntim del rei, un cercle en què s’hi compten gent interessant i preparada, així com insuportables ‘pijos’ i un grapat de ganduls (se’n recorden del ‘compi yogui’ de Letícia, el penques de Javier López Madrid?). El que no hi ha gaire, per no dir … Continuar leyendo

Colosal varapalo a Rajoy

En un país realmente serio Mariano Rajoy se marcharía. A su vez, el PP y Ciudadanos, también el PSOE, modificarían su aproximación al independentismo y la forma en que han tratado a los catalanes en los últimos años. Las urnas han hablado, han dictado sentencia. Rajoy ha recibido un varapalo de dimensiones antológicas, colosales. Ni el PP ni sus partidos antecedentes habían sufrido nunca un revés ni tan sonoro ni tan humillante. El independentismo ha vencido en las peores circunstancias imaginables. Ya no hay mayoría silenciosa a la que apelar para deslegitimar a los que quieren un referéndum, que se … Continuar leyendo

Persiguen la rendición

Fanfarroneó Soraya Sáenz de Santamaría sobre lo ocurrido en Catalunya. Gracias a Mariano Rajoy, dijo, el independentismo está descabezado. Se refería a Puigdemont y a Junqueras, y al resto de consellers en prisión o exiliados en Bélgica. También se felicitaba de la situación de Jordi Sànchez y Jordi Cuixart, que continúan en la cárcel en lo que constituye un escándalo de dimensiones incalificables. Salvar la unidad del Estado lo justifica absolutamente todo. Por supuesto también convertir la división democrática de poderes en un sarcasmo. La palabras de Sáenz de Santamaría –como las de Borrell, llamando a «desinfectar» (¿cuánto hubiera tardado … Continuar leyendo

Ens odien per culpa nostra

S’ha debatut i votat al Congrés una proposició no de llei presentada pel PP “per manifestar la necessitat de no discriminar el consum dels productes de les empreses catalanes”. Un extraterrestre acabat d’aterrar potser ho interpretaria com una mostra de bona voluntat i un esforç d’acostament. Però només ell. Al nostre marcià apenes li caldrien uns minuts per llegir tota la proposició i comprendre que el PP no pot deixar de manifestar-se tal com és. Així, la proposició que pretesament vol dir als espanyols que deixin de fer boicot als productes catalans -el mateix boicot que el PP ha animat-, … Continuar leyendo

Ulleres basques per llegir Catalunya?

Qualsevol observador, per poc entrenat i perspicaç que sigui, conclourà fàcilment que Espanya ha gestionat de forma extremadament maldestra la situació catalana. És més, si el sobiranisme i l’independentisme han arribat tan lluny ha estat en part gràcies a aquesta incapacitat, que, de tan persistent, sembla cosa de la fatalitat o la genètica. Tractar d’explicar per què la política espanyola s’equivoca tant quan aborda el que, d’entrada i ja erròniament, planteja com “ el problema catalán ” no és un exercici senzill. Al meu entendre, i expressant-ho amb traç gruixut, una de les raons, no pas l’única, és la mandra. … Continuar leyendo