No creo que vaya a funcionar, la verdad. No creo que funcione la táctica de utilizar la independencia y el soberanismo para meter miedo y evitar el hundimiento electoral anunciado para el 28 de noviembre. Al PSC el miedo al PP le ha funcionado siempre. Ahora se trata de trasladar el esquema a las autonómicas. Si Celestino Corbacho aludía a lo traumático (también habló de «confrontación» y «retroceso social») que puede ser un proceso independentista y Carme Chacón tachaba de antiestatutaria la propuesta fiscal de Artur Mas, José Montilla enfatizaba, cuando reveló la fecha de las elecciones, la importancia del … Continuar leyendo →

El catecisme montillista assegura -l’home ho repeteix sempre que pot- que al PSC tots són catalanistes. No hi ha, per tant, sector catalanista. És bonic, si més no. No sé si algú s’ho creu (potser algú d’ERC, sí), però és bonic. Es tracta d’una manera pràctica i simple d’intentar esborrar no sols l’espanyolisme del PSC sinó també el seu minvat però elegant sector catalanista. Si tots són iguals de catalanistes, no té sentit ni lògica que hi hagi qui es digui catalanista, no? A més, a partir del moment que han estat convertits al catalanisme per decret queda absurd i … Continuar leyendo →

A LA ESPERA de conocer los daños que la huelga general de mañana pueda causar en el ánimo socialista, el PSC parece hallarse al borde del abismo. Que Artur Mas se convierta, como no cesan de repetir los sondeos, en el próximo presidente de la Generalitat no supone necesariamente el hundimiento del partido de Montilla. Ahora bien, si, pasada la derrota en las autonómicas, fuera el Ayuntamiento de Barcelona -y con él, tal vez, la diputación provincial- el que se rindiera a CiU, el PSC se vería entonces inevitablemente arrastrado por una espiral de pánico y luchas intestinas que podría … Continuar leyendo →

“No queremos cuatro años más de lío”. L’autènticament rellevant d’aquesta frase pronunciada per Montilla a la pineda de Gavà és el ‘más’. Perquè suposa el reconeixement clar i contundent que el tripartit ha estat un invent fallit, un artefacte que no ha xutat. Però, per descomptat, aquest no és el missatge central al qual s’aferra el PSC en aquesta precampanya, naturalment, sinó que han decidit confiar a ulls clucs en el discurs de la por a l’independentisme i en el gir, el retorn si es vol, a l’espanyolitat. L’estratègia, eminentment defensiva, dirigida a intentar salvar els mobles, connecta bé amb … Continuar leyendo →

Atenent els molts vaticinis que situen Artur Mas com a pròxim president de la Generalitat, alguns no han pogut evitar la temptació d’advertir el ciutadà contra els mals que suposarà el retorn de CiU al poder. El retorn. Aquestes cassandres identifiquen la possible victòria de CiU amb la reedició dels que, al seu parer, van ser els pitjors errors i pecats del pujolisme. Naturalment, sobre els encerts i les aportacions positives del pujolisme no comenten res. Sigui com sigui, no pel fet de venir de qui ve ni amb les òbvies intencions que ve, aquest tipus d’arguments han de ser … Continuar leyendo →

LAS ELECCIONES del 28 de noviembre pueden encerrar un gran potencial de cambio, de transformación del paisaje político, y no me refiero sólo al color dominante. Cabe interpretar como un claro síntoma de que algo sucede el bullicioso ajetreo que se viene viviendo entre los sectores independentistas del país y, como contrapartida, también en las filas del españolismo. Así, por un lado, compitiendo con ERC tenemos a Solidaritat y Reagrupament, liderados por Laporta y Carretero. En el otro bando, vamos a tener, PP al margen, a Ciudadanos, Progreso y Democracia y el grupo de Montserrat Nebrera. Para resumir, nos podemos … Continuar leyendo →

Davant el daltabaix electoral que els sondejos els auguren per al 28 de novembre, bé podria succeir que Montilla i el PSC tinguessin la temptació de buscar, aquesta vegada, el debat identitari per tal d’intentar mobilitzar la seva tradicional base electoral. Es tractaria d’utilitzar la por a l’independentisme i al nacionalisme per desvetllar un votant socialista fastiguejat per set anys de tripartit i baquetejat amb duresa per la crisi econòmica. Davant la dificultat per fer valer la feina feta i per enarborar la bandera d’unes esquerres que governen tant a Catalunya com a Madrid, el ferro roent al qual aferrar-se … Continuar leyendo →

(Publicado en todas las ediciones del diario)    El presidente de la Generalitat anunció ayer la fecha de las próximas elecciones catalanas: 28-N. Este día marcará, muy probablemente, el fin de un ciclo político en Cataluña, el adiós a unos años sorprendentes, extravagantes, chispeantes, surrealistas, sombríos, atrevidos, emocionantes, frustrantes, contradictorios. Unos años, los cuatro de Montilla más los tres de su predecesor Maragall, conocidos bajo el nombre de «el tripartito». El tripartito salda su andadura con mala nota. La demostración: tanto el PSC como ERC basarán su campaña en desmarcarse del invento. Sólo los de Iniciativa-EUiA van a apostar abiertamente … Continuar leyendo →

Serial No gaire encoratjador el serial que estan brindant el Reagrupament del doctor Carretero i la Solidaritat Catalana dels Laporta, López Tena i Bertran. Mentre prediquen la unitat, no fan altra cosa que discutir com el gat i el gos. Si una part de l’independentisme s’ha desenganyat d’ERC, hi ha el risc que alguns es desenganyin dels carreteros i els laportes abans, com aquell qui diu, de començar. Vot L’independentisme, és evident, ha guanyat simpaties i adhesions a Catalunya després de les consultes populars i de la sentència destructiva del Tribunal Constitucional. O almenys en una part de la societat … Continuar leyendo →

Afecte Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el president Montilla ha enviat una carta als alcaldes cridant-los a restaurar “el sentiment d’afecte” cap a Espanya i les seves institucions després de la retallada del Tribunal Constitucional a l’Estatut. Que el nostre president consideri que la Diada s’ha d’enfocar vers aquest objectiu resulta sorprenent. Fins i totxocant. El rei i ZP Pel que es veu, al cap del govern català de la sentència de l’Estatut el preocupa el mateix que al rei Joan Carles, que a Santiago de Compostel·la va llançar una crida a la unitat d’Espanya, i a … Continuar leyendo →