Atenent els molts vaticinis que situen Artur Mas com a pròxim president de la Generalitat, alguns no han pogut evitar la temptació d’advertir el ciutadà contra els mals que suposarà el retorn de CiU al poder. El retorn. Aquestes cassandres identifiquen la possible victòria de CiU amb la reedició dels que, al seu parer, van ser els pitjors errors i pecats del pujolisme. Naturalment, sobre els encerts i les aportacions positives del pujolisme no comenten res. Sigui com sigui, no pel fet de venir de qui ve ni amb les òbvies intencions que ve, aquest tipus d’arguments han de ser … Continuar leyendo →

LAS ELECCIONES del 28 de noviembre pueden encerrar un gran potencial de cambio, de transformación del paisaje político, y no me refiero sólo al color dominante. Cabe interpretar como un claro síntoma de que algo sucede el bullicioso ajetreo que se viene viviendo entre los sectores independentistas del país y, como contrapartida, también en las filas del españolismo. Así, por un lado, compitiendo con ERC tenemos a Solidaritat y Reagrupament, liderados por Laporta y Carretero. En el otro bando, vamos a tener, PP al margen, a Ciudadanos, Progreso y Democracia y el grupo de Montserrat Nebrera. Para resumir, nos podemos … Continuar leyendo →

Davant el daltabaix electoral que els sondejos els auguren per al 28 de novembre, bé podria succeir que Montilla i el PSC tinguessin la temptació de buscar, aquesta vegada, el debat identitari per tal d’intentar mobilitzar la seva tradicional base electoral. Es tractaria d’utilitzar la por a l’independentisme i al nacionalisme per desvetllar un votant socialista fastiguejat per set anys de tripartit i baquetejat amb duresa per la crisi econòmica. Davant la dificultat per fer valer la feina feta i per enarborar la bandera d’unes esquerres que governen tant a Catalunya com a Madrid, el ferro roent al qual aferrar-se … Continuar leyendo →

(Publicado en todas las ediciones del diario)    El presidente de la Generalitat anunció ayer la fecha de las próximas elecciones catalanas: 28-N. Este día marcará, muy probablemente, el fin de un ciclo político en Cataluña, el adiós a unos años sorprendentes, extravagantes, chispeantes, surrealistas, sombríos, atrevidos, emocionantes, frustrantes, contradictorios. Unos años, los cuatro de Montilla más los tres de su predecesor Maragall, conocidos bajo el nombre de «el tripartito». El tripartito salda su andadura con mala nota. La demostración: tanto el PSC como ERC basarán su campaña en desmarcarse del invento. Sólo los de Iniciativa-EUiA van a apostar abiertamente … Continuar leyendo →

Serial No gaire encoratjador el serial que estan brindant el Reagrupament del doctor Carretero i la Solidaritat Catalana dels Laporta, López Tena i Bertran. Mentre prediquen la unitat, no fan altra cosa que discutir com el gat i el gos. Si una part de l’independentisme s’ha desenganyat d’ERC, hi ha el risc que alguns es desenganyin dels carreteros i els laportes abans, com aquell qui diu, de començar. Vot L’independentisme, és evident, ha guanyat simpaties i adhesions a Catalunya després de les consultes populars i de la sentència destructiva del Tribunal Constitucional. O almenys en una part de la societat … Continuar leyendo →

Afecte Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, el president Montilla ha enviat una carta als alcaldes cridant-los a restaurar “el sentiment d’afecte” cap a Espanya i les seves institucions després de la retallada del Tribunal Constitucional a l’Estatut. Que el nostre president consideri que la Diada s’ha d’enfocar vers aquest objectiu resulta sorprenent. Fins i totxocant. El rei i ZP Pel que es veu, al cap del govern català de la sentència de l’Estatut el preocupa el mateix que al rei Joan Carles, que a Santiago de Compostel·la va llançar una crida a la unitat d’Espanya, i a … Continuar leyendo →

Serial No gaire encoratjador el serial que estan brindant el Reagrupament del doctor Carretero i la Solidaritat Catalana dels Laporta, López Tena i Bertran. Mentre prediquen la unitat, no fan altra cosa que discutir com el gat i el gos. Si una part de l’independentisme s’ha desenganyat d’ERC, hi ha el risc que alguns es desenganyin dels carreteros i els laportes abans, com aquell qui diu, de començar. Vot L’independentisme, és evident, ha guanyat simpaties i adhesions a Catalunya després de les consultes populars i de la sentència destructiva del Tribunal Constitucional. O almenys en una part de la societat … Continuar leyendo →

Decidir Afirma Montilla que no sap què és això del dret a decidir, que ell decideix coses cada dia i que, en tot cas, els catalans aquest dret l’exercim quan anem a votar. Sí, els catalans anem a votar de tant en tant. Però no podem dir res sobre els molts diners que paguem en impostos i que se’n van per no tornar. Tampoc podem decidir si volem o no volem continuar formant part d’Espanya, o com volem formar-ne part. La Generalitat ni tan sols pot decidir convocar un referèndum per preguntar això o el que sigui als ciutadans de … Continuar leyendo →

No a ERC Oriol Pujol ha descartat un futur pacte de CiU amb ERC per governar plegats a la Generalitat. Pujol considera que els republicans no es mereixen continuar formant part de l’executiu de la Generalitat. Per descomptat, el que el dirigent convergent voldria, com tots els seus coreligionaris, és que CiU governés sola i no haver de dependre de ningú. Greuges Que Oriol Pujol faci un judici molt negatiu d’ERC és comprensible. La llista de greuges dels convergents pel que fa als republicans és extensa i intensa. Per començar, Esquerra els ha apartat en dues ocasions del govern en … Continuar leyendo →

Dos llibres, un de recent, l’altre de 2007, m’han interessat enormement pel que conten i pel que poden ensenyar, per les lliçons que se’n poden extreure. Són Crònica política del Departament de Cultura,d’Albert Manent, publicat per l’editorial Acontravent, i Temps indòcils, d’Agustí Pons, d’Angle Editorial. Tots dos ens parlen, més explícitament o menys, d’un assumpte interessantíssim i del qual hi ha poca cosa publicada. Em refereixo a l’enfrontament entre el pujolisme i el món del periodisme, la universitat, la cultura i les arts, o almenys d’una part àmplia i molt significada d’aquest món. Mentre Pons acaba la seva obra amb … Continuar leyendo →