Genealogia A La Commonwealth catalananovalenciana –premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític 2010– Josep Vicent Boira recull la genealogia de les relacions entre Catalunya i el País Valencià subratllant les moltes semblances entre les dues societats i també la munió de vincles econòmics, comercials i humans que les han unit i les uneixen. Blaverisme El professor resta importància al que coneixem com a blaverisme, avui en reculada. El blaverisme, escriu, mai no va afectar les dinàmiques econòmiques, a desgrat de quedar ocultes per “la pirotècnia de les manifestacions” contra el catalanisme i “la paperassa” contra els Països Catalans. A l’Estatut d’Autonomia … Continuar leyendo →

Unitat Continua vigent la idea mitificada de la unitat. Però la unitat no és bona ni dolenta en si mateixa. L’important és per a què ha de servir. Han transcorregut molts anys des de l’Assemblea de Catalunya i, per desgràcia, en la darrera etapa les lloes i les crides a la unitat catalanista han estat el pròleg d’infames traïcions. Jo, quan sento segons qui parlar d’unitat, no puc evitar témer un immediat apunyalament per l’esquena. Mínims Artur Mas va donar un xec en blanc, li va regalar a Montilla el vot de CiU per tal que el socialisme català demostrés … Continuar leyendo →

Uns i altres Han estat posats severament en evidència dos tipus de periodistes, analistes i així dits experts. Els uns: els que deien que no, que la sentència no seria tan terrible, que no n’hi havia per a tant. La realitat és que la sentència, feta pública divendres, té un to insultant i polvoritza l’Estatut. Els altres: els que fa anys que insisteixen que el debat estatutari respon exclusivament als interessos d’un suposat contuberni político-mediàtic catalanista i que en realitat a la gent del carrer tant se li’n fum. NosaltresL’oceànica manifestació de dissabte al centre de Barcelona és, més que … Continuar leyendo →

Record A la cruïlla de passeig de Gràcia amb Diagonal la gernació és immensa i el sol no ha afluixat gens. Porten gorres, i la mare, a la motxilla, aigua per a tots. Els nens són petits, però entenen que són catalans i que la manifestació es fa per protestar perquè als catalans se’ls tracta injustament. El pare agafa el nen de la mà i ja no el deixarà en cap moment. Mentre comencen a baixar per passeig de Gràcia, el pare rumia que el nen, i potser també la nena, se’n recordaran sempre d’aquesta seva primera manifestació. Motiu afegit … Continuar leyendo →

Llegia l’altre dia en les pàgines econòmiques d’un diari important que un article sobre les caixes d’estalvis de l’Estatut andalús era idèntic al català –el van copiar literalment- fins que el Tribunal Constitucional va escapçar el nostre text. Ara aquell article nosaltres el tenim mutilat, però no els andalusos, que continuen treballant amb la versió primigènia, íntegra i més àmplia. Aquest article del text andalús, i la colla d’articles que les altres autonomies van copiar o gairebé copiar de l’Estatut català, és perfectament vigent i operatiu perquè el PP no l’ha portat a ca na María Emilia Casas. El PP … Continuar leyendo →

LA SENTENCIA del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto ha descorchado la botella de los disparates. De los vistos y oídos referiremos hoy sólo un par. Vayamos al primero. Según la doctrina engordada con afán por la derecha españolista y sus amplios alrededores, que asume también, una parte por convicción, otros por pusilanimidad, la tribu socialista, existen tres vocablos que hay que entender como sinónimos: Constitución, Democracia y España. Así, en mayúsculas. Si alguien pone peros a la Constitución (o al Tribunal Constitucional) atenta contra la susodicha trinidad y puede ser linchado sin miramiento. Éste es el subtexto que le afloró … Continuar leyendo →

A través del seu quasi inevitable somriure, Carme Chacón (la chica del Baix, com la va batejar fa uns anys un important diari) declarava, en ser preguntada sobre la sentència de l’Estatut, que, “francament”, li sembla la mar de bé, per a continuació assenyalar que, ui, no podrà anar a la manifestació perquè resulta que la tarda del dissabte dia 10 té un altre compromís (?!). Traduint, això significa que per a ella, als catalans, i al PSC amb Montilla al capdavant els poden bombar ben bombats. També significa que, ara per ara, no pensa tornar a la política catalana, … Continuar leyendo →

Aparentment, el Tribunal Constitucional es disposa, ara sí, a dictar sentència contra l’Estatut de Catalunya, cosa que en el moment d’escriure aquestes ratlles encara no ha succeït. No m’estendré sobre la partidització d’aquest tribunal, ni sobre la seva lentitud, ni sobre la batalla de recusacions i altres maniobres de baixa estofa, ni tan sols sobre la manca de renovació d’una part dels seus membres. No ho faré perquè tot plegat és certament lleig, lletgíssim, però perfectament legal. També és perfectament legal que un tribunal com aquest trinxi l’Estatut que el Parlament català i les Corts espanyoles han aprovat, i que … Continuar leyendo →

HA DECLARADO Joan Herrera, haciéndose eco de varias advertencias lanzadas por el presidente Montilla, que la sentencia del TC -que se está recociendo, puede que definitivamente- va a acercar España a Bélgica. Y la verdad es que yo le he entendido perfectamente. No obstante, parece que el españolismo recalcitrante no es capaz de comprender cosas tan sencillas, o no le da la gana hacerlo. O a lo mejor a algunos ya les va bien que Cataluña se dirija hacia la independencia, pues tal vez su sueño más lúbrico sea que el ejército vuelva a entrar por la Diagonal en Barcelona … Continuar leyendo →

“El tripartit rebutja les compareixences de Castells, Nadal, Casas i Bragado” Titular de l’agència Europa Press Reprodueixo tot seguit un extracte d’una agenda real o imaginària: Coses a fer pel que fa a la suposada corrupció: -Impedir la creació d’una comissió d’investigació sobre el cas Pretoria: ens pot esquitxar. -Crear la comissió Millet, que pot esquitxar CiU. -Continuar intentant evitar que Castells o cap altre dels nostres, de la Generalitat o l’Ajuntament, vagi a declarar a la comissió del cas Millet. La vam crear per esquitxar l’oposició… -Resar perquè l’assumpte de l’hotel del Palau no acabi esclatant-nos als morros. Demanar … Continuar leyendo →