Colossal sarcasme

Resulta que José Montilla no governa, diu, a ritme d’enquesta. No obstant, avançarà la seva proclamació com a candidat del PSC. Els socialistes havien alliçonat sobre la importància que el president atorga a la seva labor institucional al servei del país. Tant era així que no volia distreure-se’n ni que aquesta labor es veiés contaminada pel partidisme inherent a la condició de candidat. Ara, en canvi, han decidit que el que més els convé és barrejar el rol de president i el de candidat. En molts pocs dies, doncs, han defensat una cosa i la contrària. Això sí: amb idèntica … Continuar leyendo

Tripartit: l’artefacte enverinat

Tant és si es tracta de la sequera, la pluja, el vent, el foc o la neu… qualsevol cosa que se surti de la normalitat més previsible posa en evidència aquest forat negre governamental que constitueixen les conselleries en mans d’ICV-EUiA. Quan encara està en marxa la comissió parlamentària pel terrible foc d’Horta de Sant Joan –cinc bombers morts i un altre amb greus cremades al cos-, es fa evident que davant la nevada, prevista de dies abans, Joan Saura tampoc no ha sabut estar a l’altura. Hores d’ara el que sorprendria una ciutadania decebuda i farta és que aquests … Continuar leyendo

Copos de demagogia

AUNQUE A ALGUIEN que no viva en Cataluña le podría parecer una mentira de las gordas, resulta que continúan los problemas causados por las nevadas del lunes día 8. Unas nevadas que han triturado los bosques, que en verano se convertirán en un polvorín si no se limpian. Lo dejo por escrito porque si ocurriera, que espero que no, el gobierno de Montilla es capaz de esgrimir mala suerte, achacarlo a los meteorólogos, denunciar un complot de la prensa o alegar que hace 20 años, con Pujol, sucedió lo mismo. Y es que la imaginación tripartita es fecunda. Salía ayer … Continuar leyendo

Consultes i gent normal

La darrera onada de consultes populars sobre la independència va tenir lloc diumenge amb els mitjans de comunicació mirant cap a una altra banda i amb tothom lògicament alarmat per la crisi i inquiet davant la poca solidesa i constants bandades de l’indocumentat Zapatero. Diumenge, doncs, el clima era diferent de la primera vegada, quan Arenys de Munt va acaparar tots els focus i va mobilitzar l’espanyolisme d’aquí i d’allà -Falange inclosa-, el govern Zapatero i les cúpules dels partits, CiU i ERC especialment. Ara els focus han estat menys, i menys resplendents, i el cas que tots aquests actors … Continuar leyendo

El negro humo de Horta

NO SOY un entusiasta de las comisiones parlamentarias de investigación. En nuestras latitudes estas comisiones suelen ser utilizadas para erosionar al adversario político, mientras que sus conclusiones finales reflejan la distribución de fuerzas entre gobierno y oposición. Dicho esto, si había un caso en que cabía la investigación parlamentaria era precisamente en el del fuego de Horta de Sant Joan, en el que cinco bomberos hallaron la muerte y otro resultó gravemente herido. Hace unas semanas nos enteramos con estupefacción de que la causa del terrible incendio no había sido un rayo, como había afirmado con toda rotundidad en julio … Continuar leyendo

L’euro, amenaçat per ZP

“El pròxim camp de batalla de l’euro: Espanya” Titular de ‘The Wall Street Journal’ Un article a ‘The Wall Street Journal’ de dijous sobre el perill que pot representar Espanya per a l’euro ha causat força mullader, com ho han fet en el passat recent altres del ‘Financial Times’. El text, escrit per Stephen Fidler, descriu la mala situació econòmica d’Espanya i assegura que Madrid té davant seu tres possibilitats: no fer res, prendre mesures fermes i sovint impopulars o… sortir de l’euro. L’economista de referència de l’esquerra, Paul Krugman, ha assenyalat, de la seva banda, que el major perill … Continuar leyendo

La barra de Montilla

Encara recordo aquells temps, que lluny que semblen ara!, en què el tripartit va entrar a la Generalitat amb alguns dels seus representants anunciant mans netes i auditories contra la gestió convergent. Recordo també Antoni Castells donant lliçons d’administració pública i anunciant que ell reduiria el dèficit i encongiria el deute. I a Joan Ridao quan denunciava el nombre segons ell abusiu d’alts càrrecs i assessors a la Generalitat, xifra que el tripartit hauria de multiplicar fins al deliri. Doncs ara resulta que, tot i que la crisi va fer-se palesa el 2008 –en realitat el 2007 ja hi havia … Continuar leyendo

Ernest, anacrònic

El d’Ernest Maragall ha estat un moviment tan vistós com inútil. Les envestides del conseller no encaixen amb el seu desenllaç brusc, estrany i gens heroic, que els atorga un sentit que emparenta amb el surrealisme del Manifest Groc -”denunciem la manca absoluta de decisió i d’audàcia”- i el teatre de l’absurd de Ionesco. Haver-se atemorit finalment davant Montilla, el mateix que va conjurar-se amb Zapatero per jubilar el seu germà, lleva tota possible grandesa a l’episodi i el tenyeix d’un aire dislocat i trist. HI VA HAVER UN DIA EN QUÈ els catalanistes del PSC van ser el futur. … Continuar leyendo

La rebelión de Ernest

DECÍA Pasqual que su hermano Ernest es el auténtico Maragall, y a la vista de lo sucedido tal vez haya que darle la razón. Ernest se ha dedicado últimamente a decir, de una parte, las verdades del barquero y, de la otra, a recordar la agenda del sector catalanista del PSC, hoy verdaderamente mermado. Entre las verdades del barquero: que el tripartito no ha logrado convencer a la ciudadanía sino todo lo contrario. Para los socialistas catalanistas los grandes lastres contra los que luchar son el poco pluralismo que presenta el PSC montillista así como la falta de autonomía de … Continuar leyendo

Tripartit: pànic al naufragi

“Tot indica que [la ciutadania] no donarà suport a nous experiments ni artefactes inestables.”Ernest Maragall, conseller d’Educació Les eleccions estan en l’horitzó, ha començat la campanya electoral no oficial (la va engegar Montilla amb el seu discurs de Cap d’Any) i als xicots i xicotes del tripartit els hi ha començat a agafar tremolor de cames (per no dir una altra cosa), a alguns el pànic, a la vista del futur previsible. Aquesta vegada no ens en sortirem, pensen mentre mouen tristament el cap. I com que el vaixell fa aigües, i aigües abundoses, tothom prova de salvar-se de la … Continuar leyendo