El comunista amoïnat

“Tenim l’objectiu que el senyor Mas es pugui jubilar als 54 anys i per tant que no hi hagi una majoria conservadora a Catalunya”, va declarar l’altre dia a Sant Andreu de la Barca Jordi Miralles, coordinador d’EUiA. El primer que se m’ocorre és que Miralles, 47 anys, ha estat víctima d’allò que la psicoanàlisi en diu projecció i que el que el turmenta per dins és que potser a qui li tocarà jubilar-se pròximament, després de dos tripartits sense tocar cuixa, és a ell. Això sí: amb bona pensió. No seria un canvi tan gran en la seva existència. … Continuar leyendo

La conjura de los alcaldes

A RAÍZ de la polémica por la candidatura nuclear de Ascó no han sido pocos los que, repasando la actualidad política catalana, han subrayado el papel que los alcaldes y los ayuntamientos han adquirido últimamente. Veamos: la consulta autodeterminista de Arenys de Munt, Vic y el empadronamiento de sin papeles y el ya mencionado caso de Ascó. Podríamos añadir al elenco al alcalde de Horta de Sant Joan, el primero que puso en duda la gestión de la Generalitat en el incendio, e incluso a Jordi Hereu y sus Juegos Olímpicos de Invierno. Estos recientes episodios presentan algunos puntos de … Continuar leyendo

Sempre el mateix

“ERC augmenta la tensió amb ICV en excloure-la del pròxim govern”. Titular de l’Avui Joan Puigcercós n’està fart d’ICV-EUiA, i la veritat és que de motius en sobren. No sols per la nefasta gestió acreditada per Saura i Baltasar –al capdavant dels Mossos, arran de la sequera, a l’incendi d’Horta de Sant Joan, etc.-, sinó per les crítiques i altres deslleialtats que, sobretot amb motiu del primer tripartit però també durant aquest segon, els republicans han hagut d’aguantar dels seus socis. Però, què és el tripartit si no això: pura aliança per tocar poder? Pura contingència, sense projecte comú? Artefacte … Continuar leyendo

Mas, Montilla i el cementiri

La polèmica del cementiri nuclear concentra molts elements, bons i dolents, dels que caracteritzen la nostra política. Per començar, els confessaré que no tinc cap dubte, ni el més petit, que l’alcalde i els regidors de CiU, PSC i independents que han aprovat la candidatura d’Ascó ho han fet en consciència i cercant el que creuen que és millor per al seu poble. A més, tenen el mèrit, que cal reconèixer, de no haver-se deixat intimidar per les pressions de tota mena –algunes completament fora de lloc- que els han plogut a sobre els últims dies. Han demostrat coratge. Segons … Continuar leyendo

Morir de éxito

VAMOS A olvidarnos por un momento de los intelectuales y opinadores que viven en los barrios elegantes y sin roce problemático con la inmigración. Olvidémonos también por ahora del embrollo causado por la flagrante contradicción legal existente en torno al empadronamiento de inmigrantes. Por supuesto, descartemos que las gentes de Vic o sus políticos sean distintos al resto de catalanes, o que estos últimos seamos menos tolerantes que el resto de ciudadanos del Estado español. Vayamos al fondo del asunto.Y al fondo, curiosamente, es sencillo llegar: Vic supera el 25% de inmigración. La capital de Osona ha sido durante mucho … Continuar leyendo

Els catalans, uns pocapena

“Els efectes polítics de la sentencia [del Tribunal Constitucional] seran limitats i no aniran més enllà d’unes setmanes” J. L. Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, en una entrevista a El País Aquest home, Zapatero, una autèntica calamitat es miri com es miri, és, a més, d’un cinisme que fa por. Recordem que és aquell que va prometre als catalans que “apoyaré…” i que després va afaitar l’Estatut a fons. No obstant, els catalans van acceptar el text en referèndum. Ara, però, un tribunal disminuït i en situació de provisionalitat, sembla que es pronunciarà de forma adversa o molt adversa. … Continuar leyendo

Sobre atajos y derivas

EN LAS SEMANAS anteriores a las elecciones de 2003, que habrían de convertir a Pasqual Maragall en el sucesor de Jordi Pujol, reinaba en influyentes círculos nacionalistas la preocupación sobre cuál podía ser la deriva del PSC si se quedaba fuera del gobierno, si nuevamente, como venía sucediendo desde 1980, veía frustrado su afán por conquistar la Generalitat. En tales círculos se contemplaba con inquietud que la dirección socialista pudiera no sólo frenar el lento pero claro desplazamiento -hacia el centro y hacia el catalanismo- que años atrás había emprendido el partido, acentuado desde la primera tentativa de Maragall a … Continuar leyendo

Així les gasta Montilla

“Els catalans hauran d’escollir un nou govern i decidir si hem d’aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l’horitzó que ens hem traçat.”José Montilla, president de la Generalitat Tot i que a aquestes altures un ja està curat d’espants, l’altre dia no vaig poder reprimir un lleu calfred, i força tristesa, en contemplar com el nostre president, després d’escollir l’escenari amb criteris de màrqueting de tot a cent, es posava a fer campanya aprofitant el missatge suposadament institucional de Cap d’Any. El PSC hauria de saber que quan alguna cosa és institucional vol dir que … Continuar leyendo

Reconstruir, reforçar

A aquest país li convé, em sembla, començar a aixecar la vista. Catalunya ha de començar a reflexionar sobre què ha de fer una vegada superades la sentència del Constitucional sobre l’Estatut i les eleccions catalanes, en aquest ordre o no. Reflexionar en profunditat, seriosament, patriòticament, sobre el futur de la seva relació amb Espanya. Les paraules del president Maragall el dia de l’aprovació de l’Estatut al Parlament en què subratllava l’aspiració catalanista de “canviar” Espanya han quedat colgades per la realitat. LA SENTÈNCIA DEL CONSTITUCIONAL segurament simbolitzarà -després del que ha succeït, simbolitza ja- el carreró sense sortida a … Continuar leyendo

Toros: per què no?

“Cada cop que la llibertat d’algú es veu negada o limitada, la llibertat de tothom perd pes, es debilita, s’empetiteix”.Manifest de la Mercè per la Llibertat (manifest a favor de les corrides de toros) Va aprovar-se divendres al Parlament admetre a tràmit la iniciativa legislativa popular que reclama acabar amb les corrides de toros a Catalunya. La cosa va tenir emoció, atès que es votava en secret i els dos grups més grans de la Cambra, CiU i PSC, havien donat llibertat als seus diputats. No celebro aquest triomf preliminar dels antitaurins, tot i que ni sóc aficionat als toros … Continuar leyendo