Pragmatisme Al Vendrell i Calafell van tirar, em sembla, pel dret a l’hora d’afrontar el problema del top manta. Com que els alcaldes i, en general, la gent dels ajuntaments solen ser gent pragmàtica, van prendre una decisió pragmàtica, això és, que els manters tinguin una zona per a ells i no s’instal·lin per tot arreu. Com se sap, ser pragmàtic sovint vol dir triar el mal menor. Així ho van fer, sense atendre gaires consideracions més. Un problema que era gros ara serà menys gros, que devien pensar. Il·legalitat Aleshores surt en tromba el ram del comerç i un … Continuar leyendo →

Gitanos La darrera polèmica motivada per Nicolas Sarkozy, del qual admiro algunes coses, com el seu coratge polític, es deu al desmantellament de campaments de gitanos romanesos i búlgars, als quals es convida a tornar al seu país. El tracte consisteix a entregar-los uns diners i un bitllet d’avió a canvi que se’n vagin. Tot i que els ciutadans romanesos i búlgars poden circular lliurament per França, s’hi poden quedar només tres mesos, segons el que estableix una moratòria de què disposa París. Rebuig La mesura sarkoziana presenta alguns problemes d’ordre tècnic. Per exemple, que l’immigrant, un cop al seu … Continuar leyendo →

Mesquita Feia temps que la discussió anava, i finalment dissabte el president Obama hi va dir la seva: és partidari que a tocar de l’anomenada Zona Zero de Nova York, això és, allà on hi havia les Torres Bessones, s’hi autoritzi construir una mesquita i un centre cultural islàmic. L’argument d’Obama és impecable i es basa en la llibertat religiosa, que està recollida en la primera esmena de la Constitució dels Estats Units i és un element fonamental per entendre el naixement, la història i la identitat d’aquell país. Valors Barack Obama i, entre d’altres, l’alcalde de Nova York, Michael … Continuar leyendo →

Lamentable Les minivacances de Michelle Obama i la seva filla Sasha a Marbella han aixecat una gran polseguera periodística i han mobilitzat moltíssima gent, que s’aplegava aquí i allà per picar de mans, cridar i fer fotos a la primera dama. La senyora Obama no crec que hi torni de tant com l’han atabalada. L’espectacle s’ha de qualificar de lamentable, d’un provincianisme colossal. I amb un punt de xavacaneria innegable.Estiu 2007 No obstant això, hem de dir que a Espanya en això no són gaire diferents que els catalans. El viatge de Michelle Obama m’ha recordat intensament aquell estiu de … Continuar leyendo →

Prejudicis S’ha conegut una notícia que xoca amb alguns dels prejudicis més arrelats i persistents a casa nostra. Una quarantena de multimilionaris s’han compromès a donar almenys la meitat de les seves fabuloses fortunes a causes humanitàries. Resulta que els rics, éssers malvats, espoliadors per naturalesa, segons el catecisme de la nostra esquerra, són capaços de regalar als necessitats la meitat o més de tot el que tenen. I al damunt són nord-americans, és a dir, gent doblement dolenta. Complot Quan es va saber que alguns dels personatges més rics del món, amb Bill Gates i Warren Buffet al capdavant, … Continuar leyendo →

Hi ha vegades que la veritat pendent, el seu anhel, agafa un pes, una gravetat, descomunal, incalculable. Penso en el cas de la tragèdia d’Horta de Sant Joan, de la qual ahir va fer un any. Les famílies dels cinc bombers morts no va acudir als actes d’homenatge (a Lleida i Horta de Sant Joan) i van plantar Joan Saura, el conseller. Les famílies creuen que la Generalitat no els ha tractat com ho hauria d’haver fet. Les famílies creuen que la Generalitat ha mentit reiteradament. Les famílies creuen que els morts i també elles es mereixien més respecte. Al … Continuar leyendo →

Hi ha en marxa un debat, iniciat als ajuntaments, que són els qui palpen més directament la realitat, sobre l’assumpte del vel integral, el que cobreix tot el cos i tan sols deixa una escletxa, enreixada o no, per als ulls, això és: el burca i el niqab. Que el tema del vel integral s’incorpori a l’agenda política horroritza a alguns, i encara més si el debat se solapa amb la campanya electoral. Pel que es veu, per segons qui durant la campanya electoral el més convenient és, justament, no parlar de res gaire punyent i interpretar un pur teatre … Continuar leyendo →

El dimarts 12 de gener, l’empresa informàtica Google va denunciar públicament haver sofert atacs contra les seves infraestructures, atacs sofisticats i provinents de la Xina. En concret, el passat mes de desembre els pirates van accedir a informació de servidors i van penetrar en comptes de correu de persones contràries al règim totalitari xinès. Pequín -que sempre ha negat les acusacions d’espionatge informàtic- va manifestar que aquells que l’assenyalen amb el dit ho fan per ganes de difamar. Google va arribar a amenaçar d’abandonar les seves activitats al país asiàtic. Però no sols els atacs amb software espia -que haurien … Continuar leyendo →

Desconeixem si es reproduiran els incidents –protestes, ocupacions, manifestacions– que, al·legant la reforma universitària coneguda amb el nom de procés de Bolonya, van protagonitzar l’any passat grups d’estudiants. Sigui com sigui, potser aquestes dates –en què albirem l’inici d’un nou curs– són bones per reprendre el fil de la qüestió i tornar-nos a ocupar de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Els canvis en els quals la universitat s’està immergint duen el nom de la ciutat italiana perquè, ara fa poc més de deu anys, el 19 de juny de 1999, una colla d’Estats europeus hi van signar una declaració en … Continuar leyendo →

Potser tot plegat són manies meves. Ho dic perquè no disposo de dades comprovables, encara que sí la sensació, la sensació forta i clara, que centenars, milers, de catalans del gènere masculí es depilen i rasuren. No passa res: tothom pot fer amb els seus pèls el que li vingui de gust, només faltaria. El cas és que de fa un temps no paro de veure allà on no n’hi havia establiments que brinden als homes tota classe de tècniques per quedar fins com una seda oriental. Aquests centres talla-i-arrenca-pèls han aparegut com els xampinyons. A més, a les platges … Continuar leyendo →