Els cognoms dels fills

El projecte de llei del Registre Civil provocarà tota una colla de canvis, entre els quals, per exemple, la desaparició del tradicional Llibre de Família. Però no ha estat això el que ha fet esclatar la polèmica, sinó el fet que el govern socialista pretengui acabar amb la primacia del cognom del pare en l’ordre dels cognoms del fill o filla. El projecte preveu que els pares triïn i, en cas que no es posin d’acord, que els cognoms s’ordenin alfabèticament. Aquest assumpte dels cognoms ha estat i és motiu d’intensa discussió en els mitjans de comunicació -menys, molt menys, … Continuar leyendo

Sobre les protestes contra el Papa

La visita de Ratzinger ha empès una colla de col·lectius a la protesta. És el cas, per exemple, dels veïns que es queixen de les molèsties que han de suportar. Després hi ha també els que es mouen per motius diguem-ne ideològics, persones que fonamentalment busquen expressar el seu rebuig a la religió catòlica o a aquest Papa en concret. La meva aproximació és una altra. Trobo que la visita del Papa és bona perquè suposa un espot planetari de la Sagrada Família i de Barcelona. Igualment, perquè el bavarès Ratzinger ha volgut reservar un lloc al català en la … Continuar leyendo

¡No poden sancionar-los!

Llegia ahir en aquest diari que pròximament els directors d’escola i d’institut públics podran sancionar els professors que s’ho mereixin. Sorpresa astoradora: ¿¡ara no poden fer-ho!? Es veu que avui, si algun professor fa malament la seva feina, el director, sempre que estigui prou irritat, endega un farragós procés per tal que els serveis centrals del Departament d’Educació s’ocupin de l’assumpte. O sigui, com en els millors temps de la Unió Soviètica. ¿Què passa? Doncs el que ens podem imaginar: els expedients s’eternitzen, vencen els terminis, caduquen, etcètera, etcètera, i al final, difícilment el professor rep el seu càstig. El … Continuar leyendo

El missioner i la llibertat

Un penjat amb bigotis anomenat Terry Jones ha estat notícies els últims dies perquè va anunciar que l’11-S cremaria exemplars de l’Alcorà. L’opinió pública mundial de seguida va adonar-se de les nefastes conseqüències que podria tenir l’espectacle, a desgrat que el tal reverend Jones no compta amb més d’una cinquantena de seguidors. Durant uns dies el món ha estat pendent del que passava. L’assumpte ha arribat a alarmar a La Casa Blanca i el secretari de Defensa a telefonar a Florida per convèncer el missioner de pega perquè s’hi repensés. El Vaticà i la Unió Europea s’havien pronunciat també sobre … Continuar leyendo

Prostitució i redempció

Des de la Conselleria d’Interior han decidit que, abans d’acabar la legislatura, valia la pena deslliurar els amos dels prostíbuls de portar les seves noies (o nois) a revisió mèdica. Les prostitutes, doncs, s’han quedat sense revisions mèdiques periòdiques (el govern ha encolomat als ajuntaments el seu estat d’higiene i salut) i els amos dels clubs i cases de relax amb una preocupació menys. “Veieu com no sempre afegeix burocràcia, l’administració? L’esquerra de debò també sap estar al costat de l’empresa i estalviar-li tràmits molestos…”, deuen haver dit els excomunistes de la conselleria als emprenedors del ram del sexe. El … Continuar leyendo

Blat, fam i tonteria

És una notícia que ha aparegut en un racó del diari i en les cues dels programes informatius: un equip d’investigadors britànic ha aconseguit desvelar el complex codi genètic del blat, en concret de la varietat ‘chinese spring’. Això ha de permetre en el futur millorar la resistència d’aquest cereal a les malalties i també augmentar-ne la seva producció. Els progressos que s’han aconseguit fins ara ho han estat barrejant varietats de forma tradicional. No és una anècdota. El blat constitueix la base de l’alimentació de més d’una tercera part de la població mundial, la qual continua creixent, el que … Continuar leyendo

A pams

Pragmatisme Al Vendrell i Calafell van tirar, em sembla, pel dret a l’hora d’afrontar el problema del top manta. Com que els alcaldes i, en general, la gent dels ajuntaments solen ser gent pragmàtica, van prendre una decisió pragmàtica, això és, que els manters tinguin una zona per a ells i no s’instal·lin per tot arreu. Com se sap, ser pragmàtic sovint vol dir triar el mal menor. Així ho van fer, sense atendre gaires consideracions més. Un problema que era gros ara serà menys gros, que devien pensar. Il·legalitat Aleshores surt en tromba el ram del comerç i un … Continuar leyendo

A pams

Gitanos La darrera polèmica motivada per Nicolas Sarkozy, del qual admiro algunes coses, com el seu coratge polític, es deu al desmantellament de campaments de gitanos romanesos i búlgars, als quals es convida a tornar al seu país. El tracte consisteix a entregar-los uns diners i un bitllet d’avió a canvi que se’n vagin. Tot i que els ciutadans romanesos i búlgars poden circular lliurament per França, s’hi poden quedar només tres mesos, segons el que estableix una moratòria de què disposa París. Rebuig La mesura sarkoziana presenta alguns problemes d’ordre tècnic. Per exemple, que l’immigrant, un cop al seu … Continuar leyendo

A pams

Mesquita Feia temps que la discussió anava, i finalment dissabte el president Obama hi va dir la seva: és partidari que a tocar de l’anomenada Zona Zero de Nova York, això és, allà on hi havia les Torres Bessones, s’hi autoritzi construir una mesquita i un centre cultural islàmic. L’argument d’Obama és impecable i es basa en la llibertat religiosa, que està recollida en la primera esmena de la Constitució dels Estats Units i és un element fonamental per entendre el naixement, la història i la identitat d’aquell país. Valors Barack Obama i, entre d’altres, l’alcalde de Nova York, Michael … Continuar leyendo

A pams

Lamentable Les minivacances de Michelle Obama i la seva filla Sasha a Marbella han aixecat una gran polseguera periodística i han mobilitzat moltíssima gent, que s’aplegava aquí i allà per picar de mans, cridar i fer fotos a la primera dama. La senyora Obama no crec que hi torni de tant com l’han atabalada. L’espectacle s’ha de qualificar de lamentable, d’un provincianisme colossal. I amb un punt de xavacaneria innegable.Estiu 2007 No obstant això, hem de dir que a Espanya en això no són gaire diferents que els catalans. El viatge de Michelle Obama m’ha recordat intensament aquell estiu de … Continuar leyendo