Rei de bastos

Va aparèixer dimarts a la nit el rei Felip VI a les pantalles dels televisors dels catalans. Però en realitat no els parlava a ells. Com Rajoy el diumenge, el rei els va donar l’esquena. Només, i és significatiu, es va dirigir, sense anomenar-los així, als catalans no independentistes per dir-los que no pateixin, que Espanya garantirà la seva llibertat i els seus drets. Us rescatarem, vaja (“no están solos, ni lo estarán”). L’empatia del rei amb els catalans en el seu conjunt va ser zero. Va obviar-los. Els catalans convertits en elisió, en absència. Ni una paraula ni tan … Continuar llegint

La pel·lícula espanyolista

Convèncer sempre és transcendental en política, però ho esdevé especialment quan un ha de justificar l’atac a la Generalitat, la repressió i la instrumentalització dels aparells de l’estat. L’espanyolisme ha anat modelant progressivament un relat per intentar dotar de sentit i coherència a la seva actuació, un conte que s’ha construït amb dificultats, amb anades i vingudes. I que va més enllà del govern i el PP, ja que s’hi acullen amb més o menys exactitud el conjunt d’actors, polítics, funcionarials, econòmics, mediàtics i civils de l’unionisme. ¿Com és el guió que proven de convertir en el marc interpretatiu del … Continuar llegint

Puigdemont entra a les Termòpiles

Els insults i les desqualificacions que han rajat sobre Carles Puigdemont per haver canviat el seu govern de cara a l’1-O no han estat poca cosa. Les paraules de Pablo Casado, el portaveu del PP són un bon exemple, tot i que potser una mica caricaturesc, del que vull dir: “Els mateixos que justifiquen ETA són els qui justifiquen els totalitaris a Catalunya i els dictadors a Veneçuela”. Casado no és un no-ningú, sinó el vice-secretari de comunicació del PP. A més d’un alt dirigent, és una veu oficial i autoritzada del partit de Rajoy. Però no només ha estat … Continuar llegint

Necessitem molts ‘nos’

Ha dit el faceciós Enric Millo -i amb ell la resta de corifeus- que, com que no s’ha posat un mínim de participació obligatòria en el referèndum de l’1 d’octubre, si tan sols votés el president Puigdemont ja n’hi hauria prou per poder declarar la independència. Bona. Llàstima, només, que ni a Espanya ni a Catalunya, que jo sàpiga, mai no se n’han posat de mínims en els referèndums. Ni en el de la Constitució, ni en el de l’Estatut de 1979, ni en el de l’OTAN, ni en el de la Constitució Europea… Per cert, el referèndum sobre la … Continuar llegint

Els ous ja estan trencats

Ho va advertir José Montilla el 2007, fa set anys, quan va parlar de ‘desafecció’. Ho va advertir el 2009 l’editorial conjunt dels diaris catalans, tot avançant-se a la sentència de l’Estatut. Ho van advertir, ho han advertit, infinites altres veus des d’aleshores. Veus de tots els colors polítics. Allò de què avisaven, crec, en gran part ja s’ha produït. I és irreversible, almenys per molts anys. I ho és més enllà del que passi el primer d’octubre. Fins fa cinc o sis anys, el gruix dels catalans havien acceptat la subordinació. Alguns sense adonar-se’n, altres perquè pensaven que calia … Continuar llegint

Puigdemont, Junqueras i Sanchis, junts

Després de l’anunci solemne de la data i la pregunta del referèndum, el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras seran entrevistats per TV3. Tot plegat passarà al llarg d’aquest divendres. Qualsevol persona mínimament llegida ha de sorprendre’s davant aquest curiós format, diguem-ne dual. Vull dir que en qualsevol govern el president és el president i, en canvi, la resta és la resta. I de vicepresidents n’hi ha un, més d’un o cap. Per això, els presidents solen ser entrevistats sols, individualment. No de bracet amb el vicepresident o amb el ministre d’Indústria. Però, chers amis, la vida és la vida. … Continuar llegint

El ‘cas Palau’ i el tren de la bruixa

Com en el tren de la bruixa, l’episodi recentment viscut entorn el ‘cas Palau’ ens ha fet confirmar amb espant alguns dels aspectes menys elogiables de la política catalana d’avui. Com saben, resulta que els comuns, al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, volien que el Palau de la Música acusés Convergència Democràtica pels estralls a la institució musical. El govern de la Generalitat, en absència del ministeri, s’hi va oposar. La votació en el consorci del Palau es va decantar, doncs, a favor del govern i de no acusar, de moment, CDC. Finalment, però, aquesta primera decisió va ser corregida. … Continuar llegint

La independència i els nostres Mélenchons

Una de les pitjors coses que li ha passat a l’anomenat ‘procés’ sobiranista, i que li ha fet i li fa molt de mal, és que alguns no han volgut entendre, i no volen entendre, que no es tracta només de separar-se d’Espanya, sinó que el nou país, en la mesura que ho sigui, ha de ser un país lliure. Això vol dir que, entre altres coses, que en cada moment, en cada etapa, els ciutadans han de poder triar aquelles persones i aquells projectes que creguin millors. Catalunya ha de ser el que els catalans vulguin, o sigui, més … Continuar llegint

‘Nos vemos en el infierno’?

Ha reviscolat darrerament, arran de la seva intervenció en la comissió d’investigació dedicada a la guerra bruta contra l’independentisme, la discussió sobre l’estil de Gabriel Rufián, el líder d’ERC al Congrés de Diputats. En aquest context, Salvador Cardús confessava a Twitter que l’estil de Rufián l’incomoda. En llegir-lo no vaig poder evitar coincidir-hi. A mi també m’incomoda. O més directament: no m’agrada. No em satisfà, per dir-ho així. A continuació provaré d’explicar per què. El primer que cal dir és que si no m’agrada, si em deixa mal gust a la boca, no és per les idees que expressa. És … Continuar llegint

Quietes i quiets, més guapes i més guapos

No m’agrada la violència. Tampoc la, diguem-ne, de to menor. Per això rebutjo la moguda, l’‘escrache’ que els d’Arran, colla júnior de la CUP, va dur a terme a la seu central del PP a Catalunya, al carrer barceloní d’Urgell. El fet en sí desperta la meva antipatia. La mateixa antipatia que si fossin els cadells del PP els que anessin a bramar, fer pintades, clavar adhesius i llançar coses en algun local dels que la CUP té espargits per Catalunya. Igualment, em vaig pronunciar contra els ‘escraches’ per intimidar persones organitzats en el seu dia per Colau i els … Continuar llegint