Patrícia Plaja i la depuració desbocada

Diu l’article 155 de la Constitució espanyola, en el seu primer punt, que el govern espanyol “podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla [Comunidad Autónoma] al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general”. I afegeix, en el segon punt, que: “Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas”. Retinguin dos conceptes i tinguin-los presents en llegir les ratlles que venen a continuació: “interès general” i “instrucciones a todas las autoridades”. A Catalunya, el que s’ha fet, … Continuar llegint

Puigdemont, capficat i poderós

En l’entrevista que li va fer Vicent Sanchis, director de TV3, vaig trobar-hi un president Puigdemont diferent del que és habitual. Dediquem avui, si els sembla, unes quantes ratlles a les impressions i a les intuïcions, si es vol dir així. Primera impressió: el vaig trobar més tens, més capficat, reconcentrat, més absorbit per una mena de força de gravetat interna. Em va semblar una mica allunyat del Carles Puigdemont afable, distès, d’esperit esportiu que estem acostumats a veure. Com si a dures penes pogués dominar el mal humor, un mal humor que no em va semblar producte del moment, … Continuar llegint

Espanya, en un camp de mines

De fa ja un temps que estic convençut que l’afer dels líders catalans a l’estranger esdevindrà un horrorós camp de mines per al govern espanyol. Un autèntic fangar del que li serà impossible escapar-ne indemne. Més aviat, vaticino, en sortirà cobert fins dalt de fang o de coses pitjors. Fins ara, els poders de l’Estat, entre els quals el govern Rajoy n’és un, potser el més important però ni de bon tros l’únic, havien aconseguit anar controlant la situació. Sí, hi hagut protestes internacionals, de la premsa, de polítics i personalitats, d’Amnistia Internacional i del comitè de Drets Humans de … Continuar llegint

Sense unitat i disciplina no hi ha futur

Gairebé resulta un tòpic, una cançoneta, alertar que Catalunya es troba en un moment molt delicat i molt seriós. No vol dir que estigui derrotada, com celebren Rajoy, Sáez de Santamaría i, en les seves portades, la premsa ‘hooligan’ madrilenya. Travessem un temps decisiu, en què convé amidar escrupolosament el que es fa. A més, la feina és molta, i l’hem de fer molt bé. No ens podem permetre imprecisió en els càlculs ni més equivocacions. Per començar, cal elegir president i formar govern -després de Jordi Sànchez anirem molt probablement a un tercer candidat o candidata, potser definitiu- i … Continuar llegint

El dret a impedir que els nens aprenguin (català)

El Constitucional s’ha carregat, feliçment, les anomenades ‘beques Wert’, batejades així en al·lusió a un dels pitjors -i això és dir molt-, ministres del PP. A més de pèssim ministre, Wert gastava unes formes tavernàries difícilment igualables –li faltava només l’escuradents a la boca- i és un fanàtic espanyolista, cosa que, d’altra banda, realment no el distingeix gaire d’altres col·legues seus. En el seu dia el titular d’Educació (!) es va treure de la màniga que si una família volia impedir que el seu plançó aprengués català, el govern espanyol no podia fer altrament que ajudar-la per tots els mitjans … Continuar llegint

Algunes lliçons del xoc amb Espanya

A diferència de l’espanyolisme, que triomfal i triumfós, proclama la seva victòria absoluta, sóc dels que penso que el que hem viscut és només un episodi d’una llarga lluita que ve d’enrere i a la qual li queda força per recórrer. Un episodi en el qual, per cert, l’Estat hi ha perdut no pas poques coses. Crec, per tant, que cal allunyar-se de l’estèril derrotisme. Ni ell ni l’optimisme exagerat i naïf que a voltes a presidit l’anomenat ‘procés’ són actituds intel·ligents i útils. Què és intel·ligent i útil? Al meu entendre, obtenir de la fallida declaració d’independència del 27 … Continuar llegint

Les retallades i la caiguda del president Mas

Artur Mas ha quedat, després d’abandonar la presidència del PDECAT, pràcticament fora de la política. És la segona gran renúncia personal que fa. La primera, com tothom sap, la va forçar la CUP, envalentida pels deu diputats obtinguts el 2015 gràcies, en part, a la poca astúcia -per dir-ho diplomàticament- de la campanya de la coalició entre CDC i ERC, Junts pel Sí. La CUP li tenia molta mania a Artur Mas. Quasi tanta com el PP, tot i que per raons molt diferents. La CUP veia al president com un neoliberal, malgrat que el que és Mas, si de … Continuar llegint

Sobre la ‘conversió’ d’Artur Mas

L’abandó, per part d’Artur Mas, de la presidència del PDeCAT, ha donat lloc a un cascada de ressenyes biogràfiques i perfils sobre la seva trajectòria política. Perfectament lògic i natural. En totes aquestes peces periodístiques, o en la gran majoria, es repeteix que Mas és un ‘convers’, és a dir, algú que va passar, i amb ell el seu partit –Convergència Democràtica- i molts milers de catalans del nacionalisme gradualista i reformista al sobiranisme i l’independentisme. Els tòpics poden ser mentida, falsos, etcètera. En aquest cas, però, com passa a vegades, el tòpic és absolutament cert, almenys en la superfície. … Continuar llegint

La derrota (també) de Felip VI

Reviso el discurs del rei del passat dia 24. Penso, crec que fonamentadament, que el que llegeix aquest senyor davant les càmeres ens pot donar pistes de com estan les coses a Madrid, en especial a les altes esferes polítiques, funcionarials, econòmiques, judicials, militars i mediàtiques. Alguns dels seus membres formen a més part del cercle íntim del rei, un cercle en què s’hi compten gent interessant i preparada, així com insuportables ‘pijos’ i un grapat de ganduls (se’n recorden del ‘compi yogui’ de Letícia, el penques de Javier López Madrid?). El que no hi ha gaire, per no dir … Continuar llegint

Ens odien per culpa nostra

S’ha debatut i votat al Congrés una proposició no de llei presentada pel PP “per manifestar la necessitat de no discriminar el consum dels productes de les empreses catalanes”. Un extraterrestre acabat d’aterrar potser ho interpretaria com una mostra de bona voluntat i un esforç d’acostament. Però només ell. Al nostre marcià apenes li caldrien uns minuts per llegir tota la proposició i comprendre que el PP no pot deixar de manifestar-se tal com és. Així, la proposició que pretesament vol dir als espanyols que deixin de fer boicot als productes catalans -el mateix boicot que el PP ha animat-, … Continuar llegint