El rei va amb Soraya o amb Casado?

El pare de l’actual rei, Joan Carles I, potser no estava tan preparat -ens han repetit els propagandistes- com Felip VI, però, com ell deia, i en presumia, tenia molt bon nas. Instint. El que sembla realment és que el seu fill ni és el ‘preparao’ que ens han venut ni, per descomptat, en té gaire de nas. El cas català n’és la prova més fefaent, però, com veurem, no l’única. Felip VI va començar negant-se, trencant amb la tradició i el respecte institucional, a rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en ser elegida l’octubre de 2015. No s’hi … Continuar llegint

¿L’independentisme té dues ànimes?

Hem observat, a vegades atònits, com l’independentisme anava mostrant dues maneres diferents de veure la realitat i, en conseqüència, d’actuar. Això ja era així abans, però es va començar a fer molt evident en acostar-se l’1-O -quan una part del govern català va preferir sortir-ne- i va arribar al zenit després d’aquella jornada històrica, durant la qual uns tibaven per la declaració unilateral d’independència i els altres per convocar unes noves eleccions. Això ha seguit així, amb una curiositat gens menor: alguns dels que animaven fervorosament a tirar pel dret i llançaven acusacions de traïció -ERC- són ara els abanderats … Continuar llegint

Rivera: el daltabaix

Veig Albert Rivera desconcertat, molt tocat pels esdeveniments que han capgirat el panorama polític espanyol. Ciutadans és aquests dies com una gallina a qui han tallat el cap però continua corrent frenètica d’aquí cap allà. I bé, potser és comprensible. Hi va haver un moment, fins i tot diria un moment precís, en què Rivera i la seva ‘troupe’ van creure’s realment que ho tenien a tocar. Va ser el 20 de maig, quan van presentar a Madrid la plataforma España Ciudadana. “La España que viene, la España que está al caer, la España que estamos tocando”. Ja pràcticament hi … Continuar llegint

Catalunya i la moció contra Rajoy

Pedro Sánchez, potser el líder més fluix que ha tingut el PSOE des que va morir Franco, va veure, amb la sentència de Gürtel i l’empresonament de Zaplana, com s’obria davant seu això que ara en diuen una ‘finestra d’oportunitat’. I va llançar-s’hi de cap. De fet, no podia deixar passar l’ocasió, ja que la seva incapacitat per oferir una alternativa al PP i Ciutadans l’anava arrossegant, amb el seu partit, cap a la irrellevància política. Les decisions es poden jutjar de moltes maneres. Una manera de fer-ho, habitual i tramposa, és fer-ho segons els resultats que se’n derivin. Se’n … Continuar llegint

Les piulades del president

Joaquim Torra i Pla, Quim Torra, el nou president de la Generalitat, ha arribat precedit d’una aspra polèmica per unes piulades a Twitter i uns articles del passat on menysprea els espanyols genèricament. Són unes manifestacions que una immensíssima majoria dels catalans -entre els quals m’hi incloc- no comparteix en absolut i rebutja. Li han caigut al damunt, i endevino que li continuaran caient, un allau de desqualificacions i insults: xenòfob, racista, supremacista, etcètera. Els que fa molt temps que estan llançant aquests epítets contra el nacionalisme català, el soberanisme i l’independentista han vist ara com s’obria davant seu un … Continuar llegint

Patrícia Plaja i la depuració desbocada

Diu l’article 155 de la Constitució espanyola, en el seu primer punt, que el govern espanyol “podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla [Comunidad Autónoma] al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general”. I afegeix, en el segon punt, que: “Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas”. Retinguin dos conceptes i tinguin-los presents en llegir les ratlles que venen a continuació: “interès general” i “instrucciones a todas las autoridades”. A Catalunya, el que s’ha fet, … Continuar llegint

Puigdemont, capficat i poderós

En l’entrevista que li va fer Vicent Sanchis, director de TV3, vaig trobar-hi un president Puigdemont diferent del que és habitual. Dediquem avui, si els sembla, unes quantes ratlles a les impressions i a les intuïcions, si es vol dir així. Primera impressió: el vaig trobar més tens, més capficat, reconcentrat, més absorbit per una mena de força de gravetat interna. Em va semblar una mica allunyat del Carles Puigdemont afable, distès, d’esperit esportiu que estem acostumats a veure. Com si a dures penes pogués dominar el mal humor, un mal humor que no em va semblar producte del moment, … Continuar llegint

Espanya, en un camp de mines

De fa ja un temps que estic convençut que l’afer dels líders catalans a l’estranger esdevindrà un horrorós camp de mines per al govern espanyol. Un autèntic fangar del que li serà impossible escapar-ne indemne. Més aviat, vaticino, en sortirà cobert fins dalt de fang o de coses pitjors. Fins ara, els poders de l’Estat, entre els quals el govern Rajoy n’és un, potser el més important però ni de bon tros l’únic, havien aconseguit anar controlant la situació. Sí, hi hagut protestes internacionals, de la premsa, de polítics i personalitats, d’Amnistia Internacional i del comitè de Drets Humans de … Continuar llegint

Sense unitat i disciplina no hi ha futur

Gairebé resulta un tòpic, una cançoneta, alertar que Catalunya es troba en un moment molt delicat i molt seriós. No vol dir que estigui derrotada, com celebren Rajoy, Sáez de Santamaría i, en les seves portades, la premsa ‘hooligan’ madrilenya. Travessem un temps decisiu, en què convé amidar escrupolosament el que es fa. A més, la feina és molta, i l’hem de fer molt bé. No ens podem permetre imprecisió en els càlculs ni més equivocacions. Per començar, cal elegir president i formar govern -després de Jordi Sànchez anirem molt probablement a un tercer candidat o candidata, potser definitiu- i … Continuar llegint

El dret a impedir que els nens aprenguin (català)

El Constitucional s’ha carregat, feliçment, les anomenades ‘beques Wert’, batejades així en al·lusió a un dels pitjors -i això és dir molt-, ministres del PP. A més de pèssim ministre, Wert gastava unes formes tavernàries difícilment igualables –li faltava només l’escuradents a la boca- i és un fanàtic espanyolista, cosa que, d’altra banda, realment no el distingeix gaire d’altres col·legues seus. En el seu dia el titular d’Educació (!) es va treure de la màniga que si una família volia impedir que el seu plançó aprengués català, el govern espanyol no podia fer altrament que ajudar-la per tots els mitjans … Continuar llegint