El dret a impedir que els nens aprenguin (català)

El Constitucional s’ha carregat, feliçment, les anomenades ‘beques Wert’, batejades així en al·lusió a un dels pitjors -i això és dir molt-, ministres del PP. A més de pèssim ministre, Wert gastava unes formes tavernàries difícilment igualables –li faltava només l’escuradents a la boca- i és un fanàtic espanyolista, cosa que, d’altra banda, realment no el distingeix gaire d’altres col·legues seus. En el seu dia el titular d’Educació (!) es va treure de la màniga que si una família volia impedir que el seu plançó aprengués català, el govern espanyol no podia fer altrament que ajudar-la per tots els mitjans … Continuar leyendo

Algunes lliçons del xoc amb Espanya

A diferència de l’espanyolisme, que triomfal i triumfós, proclama la seva victòria absoluta, sóc dels que penso que el que hem viscut és només un episodi d’una llarga lluita que ve d’enrere i a la qual li queda força per recórrer. Un episodi en el qual, per cert, l’Estat hi ha perdut no pas poques coses. Crec, per tant, que cal allunyar-se de l’estèril derrotisme. Ni ell ni l’optimisme exagerat i naïf que a voltes a presidit l’anomenat ‘procés’ són actituds intel·ligents i útils. Què és intel·ligent i útil? Al meu entendre, obtenir de la fallida declaració d’independència del 27 … Continuar leyendo

Les retallades i la caiguda del president Mas

Artur Mas ha quedat, després d’abandonar la presidència del PDECAT, pràcticament fora de la política. És la segona gran renúncia personal que fa. La primera, com tothom sap, la va forçar la CUP, envalentida pels deu diputats obtinguts el 2015 gràcies, en part, a la poca astúcia -per dir-ho diplomàticament- de la campanya de la coalició entre CDC i ERC, Junts pel Sí. La CUP li tenia molta mania a Artur Mas. Quasi tanta com el PP, tot i que per raons molt diferents. La CUP veia al president com un neoliberal, malgrat que el que és Mas, si de … Continuar leyendo

Sobre la ‘conversió’ d’Artur Mas

L’abandó, per part d’Artur Mas, de la presidència del PDeCAT, ha donat lloc a un cascada de ressenyes biogràfiques i perfils sobre la seva trajectòria política. Perfectament lògic i natural. En totes aquestes peces periodístiques, o en la gran majoria, es repeteix que Mas és un ‘convers’, és a dir, algú que va passar, i amb ell el seu partit –Convergència Democràtica- i molts milers de catalans del nacionalisme gradualista i reformista al sobiranisme i l’independentisme. Els tòpics poden ser mentida, falsos, etcètera. En aquest cas, però, com passa a vegades, el tòpic és absolutament cert, almenys en la superfície. … Continuar leyendo

La derrota (també) de Felip VI

Reviso el discurs del rei del passat dia 24. Penso, crec que fonamentadament, que el que llegeix aquest senyor davant les càmeres ens pot donar pistes de com estan les coses a Madrid, en especial a les altes esferes polítiques, funcionarials, econòmiques, judicials, militars i mediàtiques. Alguns dels seus membres formen a més part del cercle íntim del rei, un cercle en què s’hi compten gent interessant i preparada, així com insuportables ‘pijos’ i un grapat de ganduls (se’n recorden del ‘compi yogui’ de Letícia, el penques de Javier López Madrid?). El que no hi ha gaire, per no dir … Continuar leyendo

Ens odien per culpa nostra

S’ha debatut i votat al Congrés una proposició no de llei presentada pel PP “per manifestar la necessitat de no discriminar el consum dels productes de les empreses catalanes”. Un extraterrestre acabat d’aterrar potser ho interpretaria com una mostra de bona voluntat i un esforç d’acostament. Però només ell. Al nostre marcià apenes li caldrien uns minuts per llegir tota la proposició i comprendre que el PP no pot deixar de manifestar-se tal com és. Així, la proposició que pretesament vol dir als espanyols que deixin de fer boicot als productes catalans -el mateix boicot que el PP ha animat-, … Continuar leyendo

Veure clar d’on fugim

“Miro endavant i no veig clar on anem, llavors miro endarrere i veig clar d’on fugim”. O una cosa molt semblant deia la pancarta que tant li va cridar l’atenció durant l’última gran manifestació independentista, l’11 de novembre passat. Va ser la manifestació per reclamar l’alliberament dels empresonats. La de les llanternes enceses als mòbils. L’11 de novembre va sortir molta, moltíssima gent al carrer. El meu amic, des de fa molts anys ficat en política i compromès amb el país, va voler ser al carrer Marina aquell dissabte, tot i que la veritat és que no li anava gens … Continuar leyendo

L’independentisme: coses a corregir

No abordaré aquí (hi ha molta gent i molt sovint que ho fa) els greus abusos que comet pràcticament cada dia el govern espanyol i el seu aparell judicial i policial. Tampoc el comportament dels molts mitjans de comunicació o d’altres poderosos actors al servei del nacionalisme d’Estat. El resum de tot plegat és que, la democràcia espanyola, així que ha estat posada a prova per la qüestió catalana, ha evidenciat que és una democràcia molt prima, molt fràgil quant a les seves conviccions i valors fonamentals. Dit això, voldria ocupar-me del futur, del futur immediat, del sobiranisme i l’independentisme. … Continuar leyendo

La ‘conllevancia’, morta i enterrada

Per provar d’entendre millor les coses o, més ben dit, per entendre’ls millor, agafo un llibret molt útil de l’escriptor Francesc Puigpelat: ‘Breu història del nacionalisme espanyol’, publicat per Angle Editorial. Em plantejo defugir el constant ‘què passarà?’ o el paral·lel ‘què s’hauria de fer?’. Hi busco, en el volum de Puigpelat, algunes referències que puguin ser aclaridores, entre ells la referència a Ortega y Gasset, i la famosa ‘conllevancia’. Contra el que molts pensen, quan el filòsof espanyol -un dels pocs filòsofs que va transcendir i transcendeix les fronteres de l’Estat- parla de ‘conllevancia’ no vol dir només que … Continuar leyendo

Rei de bastos

Va aparèixer dimarts a la nit el rei Felip VI a les pantalles dels televisors dels catalans. Però en realitat no els parlava a ells. Com Rajoy el diumenge, el rei els va donar l’esquena. Només, i és significatiu, es va dirigir, sense anomenar-los així, als catalans no independentistes per dir-los que no pateixin, que Espanya garantirà la seva llibertat i els seus drets. Us rescatarem, vaja (“no están solos, ni lo estarán”). L’empatia del rei amb els catalans en el seu conjunt va ser zero. Va obviar-los. Els catalans convertits en elisió, en absència. Ni una paraula ni tan … Continuar leyendo