Substància Als socialistes els deu fer molta ràbia –especialment a Montilla– perdre el govern de la Generalitat. Ara: per a ells seria pitjor perdre l’Ajuntament de Barcelona i, potser, el control de la diputació. Haver estat al govern set anys i haver tingut dos presidents de la Generalitat molts ho veuen com, pràcticament, una propina. Com una circumstància. Hi contribueix el fet que han hagut de compartir aquest poder amb altres socis. En canvi, de l’Ajuntament i la diputació se’n senten propietaris. És casa seva i estan acostumats a fer-hi el que volen. L’Ajuntament i la diputació són substància, no … Continuar leyendo →

Matar Els humans matem i maltractem moltíssims animals. Per menjar, per vestir, per entreteniment (caça o pesca), per fer experiments, per raons higièniques i sanitàries, per accident… i també, a vegades, en celebracions folklòriques i culturals. Els motius són, doncs, diversos. Fer una llista de morts i maltractaments acceptables i una altra d’inacceptables em sembla una operació complexa. Per això xoca una mica que algunes coses ni ens les plantegem i, en canvi, d’altres –que uns quants toros criats expressament morin a la plaça– ens escandalitzin d’allò més. Toros Per aquesta i altres raons, em costa molt donar la raó … Continuar leyendo →

Més Espanya Ja saben quina és la conclusió que Zapatero n’ha tret, de la manifestació del 10 de juliol. Va venir a dir-nos-ho divendres a Barcelona flanquejat per Carme Chacón, una de les seves fans. Per a ell, el que ens cal és més Espanya, ja que el que l’amoïna són “les conseqüències polítiques” de la sentència. Ni les promeses incomplertes, ni la humiliació als catalans, ni el menyspreu de la sobirania popular. Kosova La independència de Kosova s’ha vist legitimada pel Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU. Com deuen recordar, la ministra Chacón va decidir retirar els soldats espanyols … Continuar leyendo →

Són lleons marins, i quan se submergeixen en el líquid element fan honor al seu nom. Saben nedar i els agrada. Dins l’aigua s’hi troben com a casa. Fora, però, els lleons marins es tornen pesants i maldestres, tota l’elegància natural desapareix i arriben a fer angúnia si se’ls observa gaire atentament. Ni la roca, ni la terra, ni els taulons de l’embarcador no són el seu lloc ideal, sinó un tràngol, una incomoditat de la qual només poden desfer-se capbussant-se novament. Aquest engavanyament que pateixen així que abandonen la mar els fa emetre uns sons estranys i desagradables, del … Continuar leyendo →

Genealogia A La Commonwealth catalananovalenciana –premi Ramon Trias Fargas d’assaig polític 2010– Josep Vicent Boira recull la genealogia de les relacions entre Catalunya i el País Valencià subratllant les moltes semblances entre les dues societats i també la munió de vincles econòmics, comercials i humans que les han unit i les uneixen. Blaverisme El professor resta importància al que coneixem com a blaverisme, avui en reculada. El blaverisme, escriu, mai no va afectar les dinàmiques econòmiques, a desgrat de quedar ocultes per “la pirotècnia de les manifestacions” contra el catalanisme i “la paperassa” contra els Països Catalans. A l’Estatut d’Autonomia … Continuar leyendo →

“El rechazo a la sentencia expresa una nueva mayoría”Joan Ridao, portaveu d’ERC al CongrésAnimat, l’altre dia Joan Ridao comunicava a Zapatero que “el rechazo a la sentencia expresa una nueva mayoría que ha visto cuestionada su razón de ser, que tiene heridos sus sentimientos”. Ho deia al Congrés de Diputats solemnement, pronunciant la frase en un to a mig camí entre la revelació i l’amenaça.Faria bé el de Rubí, quan tingui un momentet, de preguntar-se com és que quan, no Catalunya en bloc, però sí molt bona part el catalanisme s’ha sobiranitzat, està transitant cap a posicions més decidides, ERC … Continuar leyendo →

Unitat Continua vigent la idea mitificada de la unitat. Però la unitat no és bona ni dolenta en si mateixa. L’important és per a què ha de servir. Han transcorregut molts anys des de l’Assemblea de Catalunya i, per desgràcia, en la darrera etapa les lloes i les crides a la unitat catalanista han estat el pròleg d’infames traïcions. Jo, quan sento segons qui parlar d’unitat, no puc evitar témer un immediat apunyalament per l’esquena. Mínims Artur Mas va donar un xec en blanc, li va regalar a Montilla el vot de CiU per tal que el socialisme català demostrés … Continuar leyendo →