HA LEVANTADO una pequeña polvareda el reportaje de TV3 en que se reseñaban las situaciones de Escocia, Quebec, Groenlandia y Cataluña. El trabajo va titulado con un maragalliano (del poeta Joan Maragall) Adéu, Espanya? y es un intento logrado de hablar de la posible independencia de Cataluña con naturalidad. La manera de hacerlo es por comparación, es decir, acudiendo a otros casos a fin de que el espectador se dé cuenta de que sentirse catalán y desear que nuestro país pueda decidir sobre su futuro no es ni una rareza ni mucho menos una perversión, digan lo que digan los … Continuar leyendo →

“[el] doble fenómeno regresivo al que nos enfrentamos de manera creciente desde hace más de una déada, el neocentralismo y el soberanismo”.Joaquim Coll, historiador, i Daniel Fernández, dirigent del PSC. Llegeixo l’altre dia un article a ‘El País’ –a les pàgines que van dirigides als lectors de tot l’Estat- que no destaca precisament pel seu contingut, però que, en canvi, sí que és molt il•lustratiu. El fet que el text –aparegut dijous passat- el firmi, juntament amb l’historiador socialista Joaquim Coll, Daniel Fernández és el que permet creure que pot donar-nos pistes sobre el que pensa el PSC. Fernández és … Continuar leyendo →

Com hem arribat fins aquí? Vull dir, ¿com és que el Tribunal Constitucional espanyol es disposa a triturar l’Estatut de Catalunya -aprovat pels Parlaments català i espanyol, i pels ciutadans catalans en referèndum- amb la complaença, més dissimulada o menys, dels governants i polítics espanyols, i també, cosa que és molt pitjor, de la societat espanyola i els seus mitjans de comunicació, intel·lectuals i creadors? Encara que el Constitucional s’excedeixi i en la seva interpretació de la Constitució, com em temo, retalli no sols l’Estatut de 2006 sinó també el de 1979, tampoc no és probable que es produeixi cap … Continuar leyendo →

SIEMPRE LLEGA ESE momento en que la realidad se impone a la política. Conseguir el poder tiene mucho que ver con el olfato: con ser capaz de interpretar mejor las corrientes profundas de la sociedad, de intuir las pasiones y las razones presentes y futuras de los ciudadanos. No obstante, una vez instalados en el poder, los gobernantes se ven inevitablemente expuestos a la tentación de suavizar, de evitar en la medida de lo posible el roce con la realidad. A ello contribuye la rutina diaria y, en mayor medida, la cohorte de colaboradores que rodea al político, la meta … Continuar leyendo →

“Si hi hagués una lliga de mitjans sobre pluralisme, nosaltres seríem el Barça”Enric Marín, president del consell de govern de la CCMA. Elsingulardigital entrevistava la setmana passada Enric Marin, president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Com se sap, no fa gaire que Marin va substituir Albert Sáez en el càrrec després que aquest dimitís. Per col•locar Marin, el tripartit va emetre un decret llei que, al seu torn, va ser declarat antiestatutari pel Consell de Garanties Estatutàries. Si el Consell de Garanties Estatutàries va prendre aquesta decisió poden estar segurs que el nyap … Continuar leyendo →

Els llops, si els brandes un bastó flamejant als morros, reculen. Això és més o menys el que ha aconseguit la UE. El bastó flamejant és la creació d’un enorme fons per rescatar qui convingui -bàsicament es pensa en Espanya i Portugal-, acompanyat de la controvertida decisió -es carrega el que era dogma fins ara- del BCE de poder comprar deute dels països europeus. “Ramat de llops” es com va batejar el ministre suec Anders Borg els mercats. Sobre la seva naturalesa, s’ha de notar que dels mercats no sols en formen part gent dolenta amb tirants i molta gomina … Continuar leyendo →

¿RECUERDAN Los Pájaros, el legendario filme de Alfred Hitchcock en que una nube de aves brabuconas se cernía sobre la gente? Pues en un remedo de la californiana Bodega Bay, el lugar de la pesadilla pajaril, se han convertido las sedes de Convergència y de Unió Democràtica. Allí acuden en solitario o en pequeñas bandadas toda clase de tipos que sueñan con obtener y gozar de un puesto preeminente en la nueva etapa política que, calculan, se va a abrir en Cataluña tras las autonómicas de este año. Como Rod Taylor y Tippi Hedren en la película, Mas y Duran … Continuar leyendo →

“El gran objectiu del PSC és convèncer el PSOE. Hi ha gent que no ho entén i es pensa que és separar-nos” Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC. De tant en tant el president Montilla –el que diu que el seu amor per Catalunya és superior al que sent per Zapatero- fa com si es plantés davant del PSOE. I alça el to en defensa els interessos dels catalans i la seva dignitat, per exemple en el cas de l’Estatut. No obstant, mai, mai, mai, s’ha atrevit a creuar el Rubicó. El Rubicó? Sí: mai el PSC ha estat capaç … Continuar leyendo →