El d’Ernest Maragall ha estat un moviment tan vistós com inútil. Les envestides del conseller no encaixen amb el seu desenllaç brusc, estrany i gens heroic, que els atorga un sentit que emparenta amb el surrealisme del Manifest Groc -”denunciem la manca absoluta de decisió i d’audàcia”- i el teatre de l’absurd de Ionesco. Haver-se atemorit finalment davant Montilla, el mateix que va conjurar-se amb Zapatero per jubilar el seu germà, lleva tota possible grandesa a l’episodi i el tenyeix d’un aire dislocat i trist. HI VA HAVER UN DIA EN QUÈ els catalanistes del PSC van ser el futur. … Continuar leyendo →

DECÍA Pasqual que su hermano Ernest es el auténtico Maragall, y a la vista de lo sucedido tal vez haya que darle la razón. Ernest se ha dedicado últimamente a decir, de una parte, las verdades del barquero y, de la otra, a recordar la agenda del sector catalanista del PSC, hoy verdaderamente mermado. Entre las verdades del barquero: que el tripartito no ha logrado convencer a la ciudadanía sino todo lo contrario. Para los socialistas catalanistas los grandes lastres contra los que luchar son el poco pluralismo que presenta el PSC montillista así como la falta de autonomía de … Continuar leyendo →

“Tot indica que [la ciutadania] no donarà suport a nous experiments ni artefactes inestables.”Ernest Maragall, conseller d’Educació Les eleccions estan en l’horitzó, ha començat la campanya electoral no oficial (la va engegar Montilla amb el seu discurs de Cap d’Any) i als xicots i xicotes del tripartit els hi ha començat a agafar tremolor de cames (per no dir una altra cosa), a alguns el pànic, a la vista del futur previsible. Aquesta vegada no ens en sortirem, pensen mentre mouen tristament el cap. I com que el vaixell fa aigües, i aigües abundoses, tothom prova de salvar-se de la … Continuar leyendo →

“Tenim l’objectiu que el senyor Mas es pugui jubilar als 54 anys i per tant que no hi hagi una majoria conservadora a Catalunya”, va declarar l’altre dia a Sant Andreu de la Barca Jordi Miralles, coordinador d’EUiA. El primer que se m’ocorre és que Miralles, 47 anys, ha estat víctima d’allò que la psicoanàlisi en diu projecció i que el que el turmenta per dins és que potser a qui li tocarà jubilar-se pròximament, després de dos tripartits sense tocar cuixa, és a ell. Això sí: amb bona pensió. No seria un canvi tan gran en la seva existència. … Continuar leyendo →

A RAÍZ de la polémica por la candidatura nuclear de Ascó no han sido pocos los que, repasando la actualidad política catalana, han subrayado el papel que los alcaldes y los ayuntamientos han adquirido últimamente. Veamos: la consulta autodeterminista de Arenys de Munt, Vic y el empadronamiento de sin papeles y el ya mencionado caso de Ascó. Podríamos añadir al elenco al alcalde de Horta de Sant Joan, el primero que puso en duda la gestión de la Generalitat en el incendio, e incluso a Jordi Hereu y sus Juegos Olímpicos de Invierno. Estos recientes episodios presentan algunos puntos de … Continuar leyendo →

“ERC augmenta la tensió amb ICV en excloure-la del pròxim govern”. Titular de l’Avui Joan Puigcercós n’està fart d’ICV-EUiA, i la veritat és que de motius en sobren. No sols per la nefasta gestió acreditada per Saura i Baltasar –al capdavant dels Mossos, arran de la sequera, a l’incendi d’Horta de Sant Joan, etc.-, sinó per les crítiques i altres deslleialtats que, sobretot amb motiu del primer tripartit però també durant aquest segon, els republicans han hagut d’aguantar dels seus socis. Però, què és el tripartit si no això: pura aliança per tocar poder? Pura contingència, sense projecte comú? Artefacte … Continuar leyendo →

La polèmica del cementiri nuclear concentra molts elements, bons i dolents, dels que caracteritzen la nostra política. Per començar, els confessaré que no tinc cap dubte, ni el més petit, que l’alcalde i els regidors de CiU, PSC i independents que han aprovat la candidatura d’Ascó ho han fet en consciència i cercant el que creuen que és millor per al seu poble. A més, tenen el mèrit, que cal reconèixer, de no haver-se deixat intimidar per les pressions de tota mena –algunes completament fora de lloc- que els han plogut a sobre els últims dies. Han demostrat coratge. Segons … Continuar leyendo →

VAMOS A olvidarnos por un momento de los intelectuales y opinadores que viven en los barrios elegantes y sin roce problemático con la inmigración. Olvidémonos también por ahora del embrollo causado por la flagrante contradicción legal existente en torno al empadronamiento de inmigrantes. Por supuesto, descartemos que las gentes de Vic o sus políticos sean distintos al resto de catalanes, o que estos últimos seamos menos tolerantes que el resto de ciudadanos del Estado español. Vayamos al fondo del asunto.Y al fondo, curiosamente, es sencillo llegar: Vic supera el 25% de inmigración. La capital de Osona ha sido durante mucho … Continuar leyendo →

“Els efectes polítics de la sentencia [del Tribunal Constitucional] seran limitats i no aniran més enllà d’unes setmanes” J. L. Rodríguez Zapatero, president del govern espanyol, en una entrevista a El País Aquest home, Zapatero, una autèntica calamitat es miri com es miri, és, a més, d’un cinisme que fa por. Recordem que és aquell que va prometre als catalans que “apoyaré…” i que després va afaitar l’Estatut a fons. No obstant, els catalans van acceptar el text en referèndum. Ara, però, un tribunal disminuït i en situació de provisionalitat, sembla que es pronunciarà de forma adversa o molt adversa. … Continuar leyendo →