“Quan el senyor Maragall es va enfrontar al senyor Mas i va parlar del 3%, no ho feia fent volar coloms, sabia el que estava dient. I no era el 3%, era molt més”Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal anticorrupció. L’altre dia Jiménez Villarejo va aprofitar els micròfons de la COM per, tot parlant del cas Pretòria, recordar el famós 3%, el suposat cobrament de comissions il•legals en l’adjudicació d’obra pública durant els governs de Pujol. No deixa de ser curiós que, així que se li posa un micro al davant, Villarejo es llanci en planxa a sembrar sospites sobre l’etapa … Continuar leyendo →

Hem de tenir molta paciència amb Espanya, l’Espanya que ha fet un paper bastant galdós en el segrest de l’Alakrana, l’Espanya que sortirà malparada de la crisi, perquè té un president que d’economia no en sap un borrall ni escolta els que sí que en saben, aquesta Espanya que ens ordena als catalans que obeïm el Constitucional com si el que succeeix en aquesta institució fos normal. Hem de tenir molta paciència. Fins quan? Just fins a aquell moment en què sigui més intel·ligent deixar de tenir-ne, ni un minut més. EL CONSTITUCIONAL JA HA REDACTAT, asseguren les cròniques, quatre … Continuar leyendo →

NOS hemos hartado, y seguiremos hartándonos, de oír reflexiones, discursos y promesas acerca de la corrupción. Muchos, seguramente todos, son y serán bienintencionados. Transparencia, más y mejores normas, no toleraremos cosas raras, echaremos a los aprovechados y a los que metan la mano en la caja, pedimos perdón, etcétera, etcétera. La política, especialmente en los tiempos de la televisión e Internet, se cimienta en la confianza, y la confianza en los políticos catalanes y españoles escasea de forma alarmante. Ha ocurrido por múltiples razones, entre ellas los escándalos vinculados a la corrupción. La gente no cree en los políticos ni … Continuar leyendo →

“Si no som capaços de reaccionar, la societat ens escombrarà.”Ernest Benach, president del Parlament Bonic, bonic, bonic de veure, dijous passat, dia 5, el president del Parlament, Ernest Benach, clavant un del tot inusual discurset sobre el moment que travessem i dient-los als grups polítics el que han de fer. ¿I què han de fer, si no volen ser escombrats? Doncs, segons el reusenc, entre d’altres coses, aprovar la ditxosa llei electoral. Problema número u: Benach és un destacat dirigent d’ERC, un dirigent històricament molt pròxim a Carod, tot i que, en un comprensible esforç de supervivència, prova de guanyar … Continuar leyendo →

Començo la redacció d’aquestes línies encara sota el xoc per les detencions ordenades pel jutge Garzón i realitzades per la Guàrdia Civil i quan la confusió sobre els detalls és gran. Quan el cas Millet es troba encara plenament actiu, n’esclata un altre d’un potencial negatiu i alhora, potser, regenerador, molt més gran. Sobre els fets concrets, no puc dir altra cosa que el que és preceptiu: cal respectar la presumpció d’innocència i cal reclamar a la justícia que es condueixi amb sentit comú i sigui eficaç i ràpida a l’hora de determinar responsabilitats. I si algú és culpable que … Continuar leyendo →

ESTA VEZ sí, se dicen unos a otros en CiU. A la tercera va la vencida. Los sondeos, los propios y los de los demás, coinciden: el tripartito no suma. Están convencidos, además, de que la corriente de fondo, que no es de ahora sino que viene de atrás, les favorece y les ha de llevar hasta el gobierno de la Generalitat. Por supuesto, todos los partidos están al tanto de lo que dicen las encuestas, y de que, a día de hoy, el tripartito carece de margen para reeditarse.Sin embargo, el caso de los convenios firmados por Millet con … Continuar leyendo →

“A Esquerra hi sobren ganduls, trepes i ‘friquis’”Joan Puigcercós, líder d’ERC (Frase pronunciada fa uns quants mesos) El nacionalisme o catalanisme bull i bombolleja. Hi ha avui, diria, força més persones que pensen que Catalunya és una nació i que, per tant, té dret a decidir cap a on vol anar que no pas n’hi havia fa deu o vint anys. No obstant, segurament mercès a la malfiança i el descontentament pel que fa a la política i els polítics, aquest nacionalisme no s’agrupa i projecta de forma positiva la força que té. Això propicia que proliferin tota mena de … Continuar leyendo →