Trump, inintel·ligible

De sempre han existit governants extravagants i forassenyats. En el moment d’escriure aquestes ratlles trobem a la cartellera teatral barcelonina, per exemple, l’obra d’Albert Camus dedicada a Calígula. Sense marxar de Roma, hi ha Neró. O, més tard, Mussolini, Idi Amin Dada i tants d’altres. Abunden els tipus delirants en les dictadures, i en especial en dictadures del que abans se’n deia el Tercer Món -penso ara en l’extraordinari retrat de l’etíop Haile Selassie que va fer Kapuscinski-, encara que no només del Tercer Món. On és més complicat de comptar-ne és en el ram de països que conformen les … Continuar leyendo

Un desenlace imprevisible

No parece que el Gobierno español haya logrado el que era el principal afán de Sun-Tzu, el célebre estratega chino: determinar la batalla antes de que esta se produzca de forma efectiva, ganar antes de que empiecen los tortazos. Hoy, según está previsto, comienza en el Parlament la lucha de verdad, salvados los múltiples encontronazos previos, entre los gobiernos español y el catalán. Y, como bien sabían en la antigua China, una vez en marcha el desenlace de las batallas resulta siempre imprevisible. Sorprende un poco pero el Ejecutivo de Rajoy, aun disponiendo de múltiples recursos y poderosas palancas, no … Continuar leyendo

Quizá amanezca para el PSC

En política rige la ley de la física según la cual la materia tiende a ocupar el vacío, lo que supone que cada vez que un partido o un líder llevan a cabo un movimiento liberan un espacio que otro inmediatamente ocupará. Es complicado, aunque no imposible -se llama ambigüedad- ganar espacio sin liberar otro equivalente. Pero, en general y como suele decirse, cuando uno se cubre la cabeza con la manta, ésta suele dejar los pies a la intemperie. La manta siempre resulta ser corta. Tengo la impresión de que algo, o mucho, de todo esto le ha venido … Continuar leyendo

Nada terminará el 1-O

Entrado el mes de agosto tuvimos la impresión, aunque fuera brevemente, de que este verano también se había suspendido el tiempo. Calma antes del choque anunciado entre el Gobierno de Catalunya y el Estado por el referéndum del 1-0. Pero irrumpieron los atentados de Barcelona y Cambrils. Se quebró el paréntesis, despertamos violentamente de la ensoñación. Destacaría por encima de lo demás dos cosas: la actuación de los Mossos y la solidaridad de la gente. Puigdemont y el Govern supieron estar en su sitio y cumplir con su papel; Rajoy y el Rey se esforzaron en atajar la sensación de … Continuar leyendo

De Barcelona-92 a l’1-O

Hem assistit, amb motiu del seu 25è aniversari, a un autèntic festival evocatiu dels Jocs del 92. Ha tingut a favor seu el bon record que la cita olímpica va deixar en els barcelonins i els catalans, i també, no ens enganyem, que tots érem un quart de segle més joves. L’ésser humà és nostàlgic per naturalesa. El relat oficial ha estat repetit fins a l’embafament. Aquest relat tendeix a obviar, o a retratar com a anecdòtics, els elements que contradiuen o obren escletxes en la recreació d’un passat ni tan bonic ni tan harmonióss. Del que m’agradaria ocupar-me ara, … Continuar leyendo

Karl Ove i tots nosaltres

aig començar a llegir Karl Ove Knausgård quan va sortir La mort del pare, el primer volum de la sèrie de sis novel·les titulada La meva lluita. Algú me’n va parlar. No solc, ja fa uns anys, llegir gaires novel·les i, per tant, dedueixo que qui me’l va recomanar devia ser molt convincent. Soc dels que s’hi van enganxar, potser no com si es tractés d’una droga irresistible, tal com li va passar a l’escriptora anglesa Zadie Smith, però m’hi vaig enganxar. Després de La mort del pare vaig empassar-me’n la resta, fins a arribar al cinquè i penúltim volum, … Continuar leyendo

El turista no és un criminal

El turista no és només aquell mascle o femella anglosaxons que es dediquen a beure i fer l’animal de dia i, sobretot, de nit; un descerebrat capaç de realitzar aquí unes animalades que no faria mai al seu país. Però aquest és l’estereotip que els promotors del debat sobre el turisme a Barcelona han aconseguit imposar, i que, sovint sense adonar-nos-en, també els que no ens sentim enemics del turisme acabem utilitzant. El debat, si realment se’n pot dir així, que estem vivint neix fa alguns anys, no gaires, i és alimentat per sectors ideològicament enquadrats en això que, en … Continuar leyendo

Puigdemont entra a les Termòpiles

Els insults i les desqualificacions que han rajat sobre Carles Puigdemont per haver canviat el seu govern de cara a l’1-O no han estat poca cosa. Les paraules de Pablo Casado, el portaveu del PP són un bon exemple, tot i que potser una mica caricaturesc, del que vull dir: “Els mateixos que justifiquen ETA són els qui justifiquen els totalitaris a Catalunya i els dictadors a Veneçuela”. Casado no és un no-ningú, sinó el vice-secretari de comunicació del PP. A més d’un alt dirigent, és una veu oficial i autoritzada del partit de Rajoy. Però no només ha estat … Continuar leyendo

El colauismo acampa en la confusión

Cuando el ‘president’ Artur Mas convocó las elecciones del 27 de septiembre del 2015 como un plebiscito estrictamente binario sobre la independencia se equivocó. En dos aspectos fundamentales. El primer lugar, al cambiar la reclamación del referéndum por la de independencia. En segundo, al plantear un duelo en que los independentistas estrictos (Junts pel Sí y la CUP) desafiaban a todos los demás. La llamada ‘izquierda alternativa’, y me refiero a sus cuadros dirigentes, no estaba contra la independencia ayer ni lo está hoy. Tampoco a favor. Más aún: las últimas noticias informan de que siguen intentando conjugar una compleja … Continuar leyendo

Necessitem molts ‘nos’

Ha dit el faceciós Enric Millo -i amb ell la resta de corifeus- que, com que no s’ha posat un mínim de participació obligatòria en el referèndum de l’1 d’octubre, si tan sols votés el president Puigdemont ja n’hi hauria prou per poder declarar la independència. Bona. Llàstima, només, que ni a Espanya ni a Catalunya, que jo sàpiga, mai no se n’han posat de mínims en els referèndums. Ni en el de la Constitució, ni en el de l’Estatut de 1979, ni en el de l’OTAN, ni en el de la Constitució Europea… Per cert, el referèndum sobre la … Continuar leyendo