Els bascos sí que són bons minyons

De les tones d’arguments falsaris, raons de contraban, mitges mentides i demagògia de tot a cent un dels elements més repulsius és el que posa en contraposició el nacionalisme basc i el nacionalisme català amb la meta de fer quedar el segon com il·lús, intransigent i temerari. S’utilitza al nacionalisme basc, en definitiva, per assenyalar, aïllar i provar de deslegitimar les aspiracions sobiranistes catalanes. Però, la culpa no és només de l’espanyolisme i dels catalans còmplices, que no són pocs ni poc poderosos, sinó també dels bascos. I més en concret, del PNB. El PNB ha decidit jugar el paper … Continuar leyendo

Ens vam oblidar de resar pels àngels

«Que sàpigues que estic tan a prop teu que, si estens la mà, crec que podràs tocar la meva», escrivia Leonard Cohen aquest estiu en el seu últim adéu a una de les seves muses, la noruega Marianne Ihlen, protagonista i inspiradora de So long, Marianne. Es van conèixer a l’illa allargada d’Hidra, a Grècia, als anys 60, en ple esclat hippie i quan ell ja era clavat a Al Pacino. Es van enamorar i després van ser amics fins que la mort la va cridar primer a ella i tot seguit a ell. Quan vaig llegir el comiat de … Continuar leyendo

Atreverse a navegar solo

Por lo visto, Miquel Iceta ha decidido, al menos por ahora, aplicar a su querella con Susana Díaz aquel dicho del bueno de Benjamin Franklin, uno de los padres de la independencia de Estados Unidos, según el cual “nunca existió una buena guerra ni una mala paz”. Mientras la comisión gestora del PSOE purga a los que rechazaron humillarse en beneficio de Mariano Rajoy, entre los que se encuentran los socialistas catalanes, estos aguantan el chaparrón con trabajada serenidad. El primer secretario del PSC insiste en que ellos no quieren romper nada, ni modificar el ‘Protocolo de Unidad’ entre el … Continuar leyendo

Independència, confiança i el futur del PDECat

Contemplo un gràfic de la darrera enquesta duta a terme per l’Institut Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Es pot dir que m’absorbeix l’atenció. De fet, són dos gràfics. En un es dibuixen les respostes de la gent en preguntar-los si els agradaria que el procés sobiranista acabés en la independència. Prop del 38% diu que sí, un percentatge que ha crescut en el darrer any. A continuació i en contraposició, s’hi dibuixen les respostes dels entrevistats en preguntar-los si creuen que, efectivament, el procés desembocarà en la independència. Només ho creu –atenció- el 16,5%, menys que fa un any. Què … Continuar leyendo

La detenció de Berga: no patinem

Dos mossos es van presentar divendres al matí a casa de l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, de la CUP. Ho van fer per ordre del jutge (quan algú es fa l’orni i no va a declarar davant del jutge, i Venturós ho va fer en quatre ocasions), és molt possible que la policia et vingui a buscar perquè ho facis. La detenció fou molt civilitzada i discreta. Perfectament professional. L’alcaldessa va declarar davant el jutge a pesar que tenia dret a no fer-ho. En reconeixia així implícitament l’autoritat i la legitimitat. El motiu de l’enrenou, i de les citacions desateses, … Continuar leyendo

Rajoy, al fin y al cabo

El supremo arte de la guerra consiste en doblegar al enemigo sin luchar, sentenció Sun Tzu. No sé si Mariano Rajoy ha leído al escritor chino. Sin embargo, ha demostrado una vez más que su dominio del ‘tempo’ y de los nervios pueden ser letales para los que a él se enfrentan. Amén de la paciencia y los buenos nervios, resultan de gran ayuda la buena información y la precisión en el cálculo. Lo demostró singularmente tras las elecciones de diciembre, cuando, provocando una situación inédita, renunció a intentar su investidura, franqueando el paso a Pedro Sánchez. A partir de … Continuar leyendo

Hillary i Trump: el dolent i el pitjor

A tocar del Boston Common, al centre de l’elegant capital de Massachusetts, entrem a comprar caramels de mel en un establiment on s’hi venen des de medicaments fins a material electrònic. Prop de la caixa hi ha un petit expositor amb una pila d’exemplars del The Boston Globe. En miro la primera pàgina. Només falten unes hores per al tercer i últim cara a cara televisat entre Hillary Clinton i Donald Trump. Justament a la primera pàgina del diari hi surten fotografies dels candidats demòcrata i republicà. Mentre llegeixo els titulars, passa una dona negra de mitjana edat, que porta … Continuar leyendo

El Born, Franco, Colau i la seva tropa

La còlera que el govern barceloní d’Ada Colau ha desfermat al Born no té res a veure, com va pretendre el comissari de la mostra, amb el contingut de exposició sobre el franquisme. Com es pot jutjar i condemnar una cosa que encara no s’ha inaugurat?, exclamaria amb buscada indignació. Feta aquesta preparació, el comissari acusaria els que criticaven la col·locació de l’estàtua de Franco al Born de torquemades del segle XXI. La jugada del Born –al qual el primer que va fer l’actual govern municipal va ser canviar-li el nom: ara és El Born Centre de Cultura i Memòria- … Continuar leyendo

El estropicio moral

Sigue cocinándose el engrudo político que ha de servir para franquear la investidura de Mariano Rajoy. Sin duda la disciplina y el instinto de supervivencia van a doblegar a muchos de los hoy reticentes. Lo mejor –perdón: lo menos terrible– para el PSOE sería que se abstuvieran solamente un puñado de sus diputados –con 11 basta- y el resto pudieran votar ‘no’. Parece, sin embargo, que Susana Díaz exige obediencia legionaria. Quiere sentir el embriagante poder de la fuerza bruta. Desde el último intento frustrado de investidura, se ha producido una cascada de sucesos que hacen más sangrante aún la … Continuar leyendo

PSC (Iceta o Parlon) i PSOE: el xoc anunciat i anunciador

Ens trobem en la recta final de les primàries del PSC per a triar primer (o primera) secretari. Si no hi hagut mai un president dels Estats Units -ni de Catalunya- que fos dona, tampoc hi ha hagut mai entre els socialistes catalans una cap de colla. Això a banda, Iceta i Parlon s’assemblen en moltes coses, si bé és cert que l’alcaldessa ha conreat una imatge més autònoma, menys pendent del que volia o necessitava el PSOE. Però, com deia, costa de dir si Iceta i Parlon representen o proposen coses gaire distingibles. La gran diferència és potser que … Continuar leyendo