Tanquem un any difícil i apassionant, i de tres eleccions. Som al caire del 2016. Malgrat la boira tan espessa, en aquestes ratlles provaré d’esbossar, naturalment de forma imperfecta i parcial, una resposta a la simple i a l’hora dificilíssima pregunta de cap a on anem. La balança està inclinada. En els últims anys, mercès, a la crisi, el mapa sociopolític s’ha mogut cap a l’esquerra. Els vents han bufat i bufen d’est a oest, de llevant a ponent. Això explica la bona salut demostrada en els diferents comicis per ERC, la CUP i el conglomerat podemista-colauista. La balança està … Continuar leyendo →

Unió Democràtica, tregui o no representació diumenge, ha tocat fons. Ha tocat fons, a desgrat que acumula una llarga història -va néixer el 1931 i és la formació política ‘viva’ més antiga- i ha comptat amb grans personalitats al seu capdavant. Noms il·lustres i honorables entre els qui resplendeix el de Carrasco i Formiguera, perseguit alhora pel fanatisme feixista i pel de la nefasta FAI. Unió forma part d’una família política, la democristiana (o socialcristiana si ho prefereixen), que és la més potent d’Europa. La democràcia cristiana, juntament amb el la socialdemocràcia, va edificar el model europeu de convivència, el … Continuar leyendo →

Catalunya continua amb el govern en funcions, això vol dir amb un govern disminuït, des del 27 de setembre. Les negociacions, si se’n pot dir així, entre Junts pel Sí i la CUP han esdevingut un autèntic fangar. Molt probablement, encara que JxSí, i en concret Convergència Democràtica, hagués fet les coses d’una manera diferent, la CUP l’hagués portat al mateix cul-de-sac. Però almenys, com a mínim, el fastigueig, el mal humor i la frustració -l’erosió, en definitiva- entre els independentistes no seria de la magnitud actual. Els errors comesos per JxSí en la seva relació amb la CUP són … Continuar leyendo →