A algunos les ha entrado el miedo

Parecía que las elecciones catalanas del 28 de noviembre y las del próximo 22 de mayo se hallaban muy juntas, muy cerca unas de las otras, pero la sensación ahora es que en realidad no lo estaban tanto. A los mandamases de CiU, concretamente, el trayecto se les está haciendo largo, muy largo. Un calvario. En parte se debe a la poca antelación con que los convergentes prepararon el acceso al poder. Eso generó cambios de última hora, desajustes y cacofonías. La segunda gran causa es conocida: los problemas financieros de la Generalitat obligaban y obligan a acometer una drástica … Continuar leyendo

Catalunya y España: mapas y hemisferios

De nuevo se evidencia casi morbosamente que el ala más españolista y derechista del PP no solo está encantada de conocerse, sino también de demostrar su brío ante propios y extraños. Se regodea en su capacidad de curvar la opinión pública según su bilis y conveniencia. Así ocurren en la España de la crisis y el paro cosas tan extrañas como que al achuchado ciudadano se le estén calentando día y noche los cascos con asuntos como el caso Faisán , Bildu, los líos del etarra Antonio Troitiño con la justicia y otros del mismo tenor. La parte buena de … Continuar leyendo

Som maleïdament autoindulgents

Una de les qüestions que m’han intrigat i em continuen intrigant d’aquesta crisi econòmica és que a penes s’hagi parlat del dit diner negre i dels capitals que es troben a l’estranger, en paradisos fiscals. És evident que ens aniria la mar de bé que l’economia submergida aflorés i que els milions i milions que s’amaguen a l’estranger tornessin a casa. Però, com deia, no se’n parla i, encara menys, es fan propostes realistes per afrontar aquest problema. Segurament falta valentia. Entre les excepcions, unes declaracions del ministre Corbacho i, potser, un real decret llei que amnistiarà els empresaris que … Continuar leyendo

Hegemonia xinesa: estalvi i dictadura

“Treballa com un suec encara que siguis de l’Hospitalet”, deia la provocadora publicitat de la beguda V-Energy Drink. En llegir l’eslògan, em va venir al cap la cèlebre frase de Samuel Eto’o: “Corro com un negre per viure com un blanc”. No obstant, ni una ni l’altra reflecteixen el que està passant en el món realment, que s’adiria més amb alguna cosa així: “Estalvia com un xinès, o no faràs res”. La setmana passada l’encetàvem assabentant-nos que l’agència de ‘rating’ Standard & Poor’s amenaçava el president Obama de rebaixar la qualificació del deute dels EUA, una cosa que, senzillament, no … Continuar leyendo

El PSC (otra vez) ante el cruel dilema

Regresan los clásicos, y no solo me refiero al atracón de partidos con el Barça y el Real Madrid como protagonistas ni a las películas religiosas de estos días, sino también a José María Aznar, a las veguerías y a los consellers que sueltan declaraciones extemporáneas, como Andreu Mas-Colell con la rebaja del IRPF. Y, sobre todo, al clásico por antonomasia de la política catalana: a CiU tratando de ahogar al PSC en la bañera de sus contradicciones, en esta ocasión a cuento del adelanto del dinero del fondo de competitividad. El fondo, 1.450 millones, fue creado con el sistema … Continuar leyendo

Les consultes, un afer seriós

Catalunya, a dia d’avui, no és independentista. Vull dir, no hi ha una majoria ni curta ni llarga a favor de la independència. La realitat no es pot obviar ni emmascarar, si és que aspirem a pensar-la honestament. Per aquest mateix motiu tampoc no es pot negar la rellevància i significació de les consultes populars que van acabar el passat dia 10. Les consultes han estat organitzades des de la societat civil –l’autèntica- i mercès al treball voluntari, en un moviment que ha abastat tot Catalunya i s’ha perllongat des del setembre de 2009 ençà. Diguin el que diguin alguns, … Continuar leyendo

El vot de la vicepresidenta Ortega

Ho he escrit en una altra banda: les consultes que van acabar diumenge passat es poden entendre com un moviment popular a favor del dret a l’autodeterminació. Un dret que amb el seu vot han reivindicat tant els que han apostat per la independència com els que s’han decantat pel no o per la papereta en blanc. Aquest enfocament, que em sembla que és rigorós, passa per col·locar l’accent en la participació en el referèndum. És per això que em va sorprendre que Duran Lleida veiés la necessitat dilluns de revelar el sentit del vot de la vicepresidenta Ortega i, … Continuar leyendo

Las consultas como pedagogía

Domingo soleado en un pequeño pueblo catalán. Las urnas se han instalado en el ayuntamiento y por megafonía se informa a la gente de que se celebra la consulta sobre la independencia. Los jóvenes han colgado algunas pancartas aquí y allá. Dos mujeres ya mayores se cruzan en la plaza: «¿Ya has ido a votar?», pregunta una en tono festivo. «Sí, sí, a primera hora». El alcalde es socialista. En ese pueblo, situado en la provincia de Tarragona, votaron cuatro de cada 10 personas con derecho a hacerlo. En el conjunto de Catalunya las papeletas han sido más de 880.000. … Continuar leyendo

La classe turista com a símbol

Enorme escàndol pel rebuig àmpliament majoritari dels eurodiputats a volar en classe turista. Alguns opinadors, provant de fer una anàlisi freda i enraonada, assenyalen que molt sovint aquestes mesures representen, en realitat, molt pocs diners. Que l’estalvi és limitat. Tenen raó.Aquesta dels viatges amb avió, i d’altres que s’hi assemblen, són mesures simbòliques. Però és que els símbols són importants, sempre. La força del símbol rau en la facilitat i nitidesa amb què connecta amb la sensibilitat de la gent. El missatge que transporten símbols com ara el dels vols en turista té forma de compromís: no gastarem innecessàriament. És … Continuar leyendo

Història de dos presos

El reclús treballava a la impremta de la presó, una presó sòrdida, amb calabossos foscos i freds que feien emmalaltir els homes, molts dels quals eren presos polítics. El nostre reu fa sis anys que hi està tancat. Durant tot aquest temps no ha vist ni un sol cop la seva dona ni el seu fill. Som al 1945. El pres ja hauria d’haver sortit en llibertat, però, tot i que ell no ho sap, haurà de transcórrer encara un altre any fins que finalment el deixin anar. ¿Per què? El seu expedient ha quedat enrere, abandonat en algun arxiu … Continuar leyendo