Los 130, nosotros y los alemanes

Empecemos por lo primero. Tienen razón aquellos que reprochan al consejero Felip Puig el haber lanzado ahora la propuesta de aumentar en ciertos tramos de autopista la velocidad máxima hasta los 130 kilómetros por hora, pues la polémica por los 80 está todavía humeando. Se diría que a Puig le va la marcha y que no le disgusta, todo lo contrario, erigirse en el gran candidato a bestia negra de la oposición de izquierdas. “Alguien tiene que serlo”, tal vez piense para sí torciendo el gesto a lo John Wayne. También llevan razón los que señalan que, con la que … Continuar leyendo

Las primarias las carga el diablo

Cuando usted, querido lector, tenga estas líneas ante sus ojos, el socialismo barcelonés, y por extensión el catalán, se encontrará a un paso de decidir quién ha de ser su alcaldable en la capital del país, es decir, quién debe batirse en la batalla si no más desigual sí probablemente más determinante de la historia del partido. El PSC se encuentra en un momento muy bajo. El malestar y la desorientación se han instalado tras el mazazo de noviembre. José Luis Rodríguez Zapatero y el PSOE, que han contribuido a su desgracia, se desentienden con escaso disimulo de la suerte … Continuar leyendo

Berlusconi, Ruby, Itàlia

Gabriel Capone, més conegut com a Al Capone i scareface, és el gàngster mes famós de tots els temps. Va fer la seva fortuna saltant-se l’anomenada ‘llei seca’. Igualment, va fer matar una pila de membres de bandes rivals. Després d’anys de perseguir-lo, l’FBI va veure acomplert el seu afany i Capone va ser detingut. El van condemnar, però no per traficar amb licor, controlar una xarxa de prostitutes o ordenar assassinats a base de bé, sinó per enganyar Hisenda. El país d’origen dels pares de Capone -ell va néixer a Brooklyn i va regnar a Chicago-, Itàlia, Silvio Berlusconi … Continuar leyendo

Egipte i el perill islamista

Arran de la convulsió a Tunísia, Egipte i els altres països àrabs del sud del Mediterrani, molts polítics i comentaristes estan exhibint un poc nivell inquietant. Parlen d’aquest assumpte d’una forma naïf que pot despertar simpatia, però que, si un hi reflexiona una mica, resulta moralment inacceptable. Escoltem a diari sentides proclames a favor de la llibertat, de la democràcia, de la valentia del poble, etcètera. Crec que tots els que ens considerem persones decents hem de compartir aquestes proclames. Hem d’alegrar-nos del que està passant en aquests països mercès al comportament heroic de les seves poblacions (recordem que a … Continuar leyendo

Com més contamines, més pagues

El culebró sobre els 80 quilòmetres per hora (no hauria de resultar tan difícil que el govern de CiU expliqués el que farà d’una manera comprensible), sumat al persistent anticicló, que concentra la contaminació als carrers i a les places de les nostres ciutats, ha desfermat el debat sobre la qualitat de l’aire que respirem. Un debat que el director del Servei de Meteorologia nomenat al seu moment pel tripartit (ell és d’EUiA) ha aprofitat per arremetre virulentament contra CiU en un article en aquest diari i deixar el càrrec amb molt poca professionalitat i elegància. Però també s’han produït … Continuar leyendo

Coger el dinero y tragarse los sapos

Ulises pasó largos años lejos de Ítaca. Artur Mas, tardó cinco en regresar a La Moncloa. Por descontado Zapatero no es Penélope. Eso sí, como el héroe clásico, Mas ha tenido que pasarlas canutas hasta poder alcanzar la presidencia de la Generalitat. Ahora que, cual conde de Montecristo, ha conseguido que sus huesos escaparan del ostracismo, vuelve cargado de experiencia para verse nuevamente las caras con un Zapatero ya incapaz de que alguien siga apreciando su talante y tragándose sus promesas. Un Zapatero al que su frivolidad y tacticismo han convertido, con la ayuda de la crisis y de la … Continuar leyendo

Sobre el dilema del president Mas

Confesaba el domingo Artur Mas a este diario tener “un dilema” sobre si ir a votar o no en la consulta popular sobre la independencia convocada para el próximo día 10 de abril en la ciudad de Barcelona, donde reside. Subrayaba Mas que hoy es president de todos los catalanes, y que, si bien hay una parte de la ciudadanía que ve con buenos ojos los referéndums, existe otra que no. Añadía que, en caso de votar, está claro qué votaría, pues lo ha dicho muchas veces (en efecto, Mas ha manifestado reiteradamente que, si algún día se celebrase un … Continuar leyendo

Artur Mas, en classe turista

El president de Catalunya ha de volar en classe turista quan va a veure el rei d’Espanya? Comprenc els arguments per fer-ho. Certament, no es tracta dels diners, apunta l’argument oficial, sinó del significat del gest. No es tracta de l’estalvi que representa, sinó que, en transcendir a través dels mitjans de comunicació que el president va en turista, la gent interpreti que el govern de Catalunya retalla despeses en sanitat o carreteres però s’aplica l’austeritat també a ell mateix. És com quan els governs es rebaixen els sous. O com el que ha fet la presidenta del Parlament, Núria … Continuar leyendo

Màgia: desapareixen les caixes

Ho comentem, al•lucinats, amb un amic. En un tres i no res, Catalunya s’ha quedat sense caixes i només uns quants (Cabana, Serra Ramoneda i pocs més) han piulat. Anys i panys lloant el “model català” de caixes i resulta que, com si fos un truc del Mag Lari, ben aviat les haurem perdut absolutament totes.Primer va ser el FROB, que envaïa de forma flagrant les competències catalanes sobre caixes –per cert, com està el recurs d’inconstitucionalitat que el conseller Castells va anunciar que havia presentat?-, després el constant assetjament a les entitats i finalment el decret que farà que … Continuar leyendo

La protesta egípcia no és el mateix

Mentre la revolució bullia només a Tunísia, la cosa era senzilla, almenys per al mer observador extern. És un moviment contra la corrupció i la pobresa i a favor de la llibertat i la dignitat. Cal desitjar èxit als homes i dones que sortien i surten al carrer i van foragitar el dictador. No és desgavellat creure que es pot avançar cap al que molts anhelen: un país àrab democràtic, democràtic de veritat. Si Tunísia ho aconseguís trencaria molts motllos, moltes idees preestablertes, molts prejudicis. El que succeeix a Tunísia representa una gran oportunitat per als tunisians, però, en un … Continuar leyendo