“Nostre Senyor té una maça que pega i no amenaça”, deixava anar la meva àvia quan de nens fèiem alguna entremaliadura que acabava malament (o molt malament) per a nosaltres. M’hi ha fet pensar la situació estrambòtica que s’ha produït al Congrés espanyol, una situació de desenllaç imprevisible i que no sembla tenir cap solució mitjanament bona.
És, i torno a la meva àvia, com si el destí s’hagués volgut venjar d’aquells que, de Madrid estant, o de Barcelona estant, sucaven pa en el bloqueig que va sofrir el Parlament de Catalunya després de les eleccions del setembre, bloqueig provocat pel veto injust i injustificable d’Artur Mas per part de la CUP.
Tanmateix, les coses no són tan fàcils, perquè resulta que l’independentisme català, per sort o per desgràcia, pot ser que no quedi a estalvi del trencaclosques del Congrés. Tal vegada els grups de Gabriel Rufián i Francesc Homs (ERC i Democràcia i Llibertat) hauran de mullar-se.
Això passarà si Pedro Sánchez es nega finalment a aliar-se amb el PP i opta per liderar un govern d’esquerres. Aleshores ERC i DL hauran de decidir si ho permeten o no. Si ho permeten -amb una abstenció n’hi hauria prou- entregaran el poder al PSOE i Podemos, principalment.
Què fer, doncs? Aquí hi ha tota classe d’opinions. Sigui com sigui, no crec que posar com a condició un referèndum a Catalunya constitueixi una opció. Si l’independentisme fa això, hi haurà govern del PP amb el PSOE o noves eleccions.
Tanmateix, sí que tinc clares algunes coses, que tal vegada puguin servir per dinamitzar el necessari ‘brainstorming’ que haurien de dur a terme ERC i DL.
Primera: ERC i DL han de pactar una única posició. No es pot fer com amb les consultes de Felip VI, a les quals uns hi assisteixen i els altres no.
Segona: l’independentisme ha de procurar impedir un nou govern del PP. Encara que només sigui per donar resposta a l’assetjament antidemocràtic i matusser al qual el partit de Rajoy sotmet la Generalitat i, amb ella, els catalans.
Tercera: permetre que Pedro Sánchez sigui president té un preu. I el preu ha de ser alt.
Quarta: que es repetissin les eleccions a Espanya no seria cap tragèdia, però cal tenir present que segurament el PP milloraria els seus resultats.
Cinquena, i clau: la causa catalana només té possibilitats de reeixir si existeix una majoria social molt àmplia que hi doni suport. Cal ampliar la base de l’independentisme i també del sobiranisme. Qualsevol decisió que contravingui aquest objectiu serà equivocada.