El moviment sobiranista, i sobretot els seus dirigents i sectors més actius i compromesos, han passat de la fonda preocupació i, en molts casos, evident enuig a un optimisme controlat però indissimulable. Fa només uns dies l’Estat llançava, d’una banda, la dita ‘Operació Diàleg’ i, de l’altra, la CUP arremetia contra els Mossos i exigia la dimissió del conseller Jané. La pinça perfecta.
Però en molt poc temps l’operació que té a Sáenz de Santamaría i Millo com a cares visibles ha perdut qualsevol credibilitat a Catalunya (altra cosa és que es pugui instrumentalitzar per justificar davant l’opinió pública espanyola futures operacions de càstig contra Catalunya). Mentrestant, la suspensió parcial per part del Constitucional de la resolució del Parlament sobre el referèndum i la compareixença de Carme Forcadell –no ho oblidem: segona autoritat del país– davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han reforçat notablement la convicció i la unitat a l’interior de JxSí i entre aquest grup i la CUP.
Divendres, dia per al qual està convocat el Pacte del Dret a Decidir, acabarà de segellar aquesta represa en positiu del sobiranisme. El fet que Ada Colau hagi anunciat que hi participarà és una altra de les bones notícies dels darrers dies. L’alcaldessa, a més, ha defensat públicament Forcadell, igual que va fer en el seu dia amb Mas, Ortega i Rigau.
Igualment és una bona notícia el sondeig que ‘El Periódico’ ha publicat entre diumenge i dilluns. En ell gairebé el 85 per cent dels enquestats es mostren favorables al referèndum. Els que asseguren que votaran ‘sí’ a la independència superen àmpliament als que diuen que hi votarien en contra. En l’apartat partidari, si ara se celebressin eleccions catalanes, ERC en seria la clara guanyadora, molt per davant dels antics convergents, que cauen molt. Tanmateix, la suma d’ERC i PDECat, l’actual JxSí, tendeix a l’alça i se situa a prop de la majoria absoluta del Parlament (obtindria entre 63 i 67 diputats). Ciutadans, de la seva banda, es desinfla, igual que la CUP.
Però que el sobiranisme es trobi en un moment dolç no significa en absolut que no hi hagi nuvolades en l’horitzó. Nuvolades internes, per dir-ho així, i que hem de situar al marge dels moviments que es puguin fer des de Madrid. Una de les amenaces és coneguda: la CUP. Una part dels antisistema continua apostant per rebutjar els pressupostos i engegar-ho tot a rodar. La seva prioritat és la subversió i no la independència, que, per als sectors més durs, és vista més com un instrument que com un objectiu en si mateixa. En aquests moments, doncs, no és segur que els pressupostos acabin tenint llum verda.
Una altre tipus de temptació és la que pot tenir la cúpula d’ERC quant a desitjar més o menys secretament unes eleccions que, si hem de fer cas de les enquestes, els republicans guanyarien de carrer. No obstant, cas de plantejar-s’ho, Oriol Junqueras sap que en cap cas no pot semblar que les eleccions les provoca Esquerra. En aquest sentit, que els durs de la CUP s’imposessin i desencadenessin una convocatòria a les urnes és una possibilitat que, des d’un punt de vista cínicament partidista, a ERC podria anar-li prou bé.
És per això, per conjurar qualsevol sospita i desmentir els malpensats, que el vicepresident Junqueras i el seu equip s’han d’arremangar i implicar al límit per tal de fer que la CUP aprovi els pressupostos. Mentrestant, el PDECat ha de preparar-se per mostrar fermesa tot mantenint la sang freda davant nous desafiaments de la CUP, que és segur que es produiran.