Vivim i viurem en els pròxims anys forts canvis en tots els ordres. Aquests canvis afecten directament la manera com els ciutadans ens relacionem amb la cultura, i en concret amb les institucions culturals. L’univers digital en les seves múltiples formes és un dels agents principals de la transformació, encara que no l’únic. Davant del que està succeint, creiem, des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que el pitjor que es pot fer és no fer res. Quedar-nos inactius, immòbils. O bé situar-nos a la defensiva, recorrent a les fórmules de sempre, aparentment segures. En el cas del … Continuar llegint →

Algunes de les informacions sobre la concessió del Nobel a Vargas Llosa han fet notar que les seves idees liberals li han impedit d’obtenir el premi abans, cosa que és molt probable. Contràriament, a mi, el seu liberalisme m’ha fet més interessant aquest escriptor i intel•lectual. El que em molesta d’ell, perquè el considero un tipus intel•ligent, és, en canvi, el seu anticatalanisme, el qual la immensa majoria de mitjans de comunicació catalans –en una nova mostra notable d’acomplexament i papanatisme- han escamotejat o esmentat molt suaument i com de passada. L’anticatalanisme del novel•lista m’ha decebut com a català i … Continuar llegint →

Lletjor Si vostè és dels que, en visitar una exposició recomanada, li sembla que el que hi veu no produeix cap efecte estètic positiu i tampoc no té cap mèrit, si vostè és dels que en veure segons quins edificis de segons quins arquitectes pensa que, a més de lleig, allò sembla dissenyat expressament per torturar els idiotes que hi van a viure, doncs a vostè li convé llegir La palabra pintada & ¿Quién teme al Bauhaus feroz?, volum que aplega dos cèlebres textos –el primer, sobre pintura, data del 1975 i, el segon, sobre arquitectura, del 1981– del genial … Continuar llegint →

“Vivim en una societat controlada per les grans multinacionals”Tim Robbins, actor i director de teatre Al Poliorama s’ha representat molt recentment una adaptació de ‘1984’, d’Orwell, dirigida per Tim Robbins. Barcelona és una ciutat que, crec, l’actor sol visitar de forma sovintejada. Fa un temps, per exemple, el vaig trobar passejant per Ciutat Vella amb la seva amiga Isabel Coixet. No sabria dir si és un bon director teatral. Com a actor em sembla normal, ni dolent ni molt bo, clar que no sóc crític de cine ni m’hi he fixat gaire en com ho fa. Però aquest no és … Continuar llegint →