Una de les grans discussions després del 27 d’octubre del 2017 va girar entorn de per què el president Puigdemont havia decidit declarar la independència ―encara que fos simbòlica― en comptes de convocar eleccions i evitar, així, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Alguns van maleir els ossos de Carles Puigdemont durant mesos per haver comès aquella suposada insensatesa, per aquell “salt al buit”. Més encara perquè no hi havia res preparat per fer efectiva sobre el terreny la república catalana i perquè el president, fins molt poc abans, estava decidit a convocar eleccions. En aquell temps vaig argumentar … Continuar llegint →

a colossal topada del 27 de febrer al Parlament, amb Roger Torrent novament de protagonista, va abocar al trencament el matrimoni malavingut entre Junts per Catalunya i ERC. Són de fa temps com aquella parella que continua casada malgrat que dormen en habitacions separades i planegen futurs particulars. L’aval de Torrent i ERC a la, per dir-ho diplomàticament, sorprenent decisió del secretari general del Parlament, Xavier Muro, de prendre l’acta de diputat al president Torra va fer que aquest optés per la fórmula “Després dels pressupostos, eleccions”, la qual, d’una banda, li va prou bé a Esquerra Republicana, partit que … Continuar llegint →

En una decisió que estic segur que havia rumiat llargament, Ada Colau va apujar-se el sou així que va ser investida de nou alcaldessa. Al marge de penjar de nou el llaç groc al balcó consistorial, va ser una de les primeres decisions que va prendre. Concretament, Colau ha passat de percebre 2.200 euros nets al mes a 3.100. Així, Barcelona en Comú rep ara una proporció més petita del sou de l’alcaldessa. Els comuns, doncs, rectifiquen. Esmenen parcialment aquell seu discurs populista segons el qual els polítics eren uns privilegiats, uns aprofitats, que cobraven massa. Tot i saber que … Continuar llegint →

Era, diria, el 2013 i jo sortia del despatx d’Artur Mas, amb qui havia estat conversant. A fora, a mà dreta, en una lleixa, hi havia un mòbil solitari. Em vaig girar i vaig avisar el president de la Generalitat, que estava al llindar de la porta. “Sí, és meu. El deixo aquí”. Fora de Palau, rumiant en l’anècdota, vaig entendre per què. Uns mesos abans, jo mateix havia rebut un missatge misteriós d’algú expert en qüestions policials i de seguretat. Deia que podia tenir el telèfon punxat. De seguida em vaig dir que no tenia res a amagar. Però … Continuar llegint →

L’independentisme es troba, en part arran de les seves pròpies equivocacions, en una situació extremadament complicada. Per si no fos prou, una colla de tensions molt afilades tenallen i enfronten els partits i les entitats civils. El moment ja no era gens fàcil, però la convocatòria d’eleccions ha incrementat els problemes. Malgrat ser un actor rellevant en la governabilitat espanyola, els partits independentistes majoritaris no tenien res previst en cas d’un avançament. Vist amb una mica de perspectiva, queda clar que el diàleg formava part de la campanya permanent que va començar Pedro Sánchez el mateix dia del triomf de … Continuar llegint →

Per provar d’aturar o minoritzar l’independentisme, el govern espanyol i l’unionisme sencer van generar dos tipus de narratives distintes. La primera consistia a advertir del terrible futur que espera a una Catalunya separada d’Espanya i anunciar ensems una cruel venjança: Espanya faria la vida impossible a una Catalunya independent, actuant en tot moment i en tots els àmbits contra el nou estat i la seva població. La reacció, per tant, mai no va ser, ni per un minut, provar de comprendre els motius dels catalans i convèncer-los amb promeses d’un tracte millor i, sobretot, més respecte, tal com va fer … Continuar llegint →