Greta contra Donald

L’agost passat, una adolescent sueca, Greta Thunberg, es va plantar davant del Parlament del seu país per protestar contra el canvi climàtic i exigir als polítics que actuessin ja. Quan va començar l’escola, hi anava cada divendres. Aviat allò es va conèixer com a ‘Fridays for future’. La Greta va ser seleccionada per protagonitzar una xerrada en les TED Talks d’Estocolm. Avui centenars de milers de joves de tot el món la segueixen. Ha sigut convidada a parlar davant del Parlament de Suècia, l’ONU, el Fòrum Econòmic Mundial, el Parlament d’Estrasburg, i, al juliol, l’Assemblea Nacional Francesa. La seva forma … Continuar llegint

Trump, el canvi climàtic i la batalla partidista

Arran del terrible incendi de la Ribera d’Ebre i de les condicions que s’auguren per a aquest estiu, quan possiblement ―tant de bo que no― tindrem focs molt importants i destructius, es torna a debatre amb força sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències. Assenyalen els experts que un estiu molt calorós o qualsevol episodi puntual no es pot extrapolar automàticament com a prova del canvi climàtic. Sí en canvi les tendències. I les tendències són clares: el canvi climàtic és una realitat. Un greu problema que, a més, té unes característiques que el fan especialment complex. La primera … Continuar llegint

Trump i el debat democràtic

Donald Trump és un paio extraordinari, és a dir, algú fora del normal. No té res a veure amb el que els europeus entenem per un polític, ni tampoc amb el que fins ara s’havia entès per polític als Estats Units. No segueix cap pauta racional pel que fa a la seva conducta i a la forma d’expressar-se, sovint menyspreadora, incloent-hi els insults. Simplement, fa el que li surt del barret, el que li dona gana. No escolta. Com ell mateix ha proclamat, l’única persona del govern que compta és ell. Han estat molts els experts que n’han elaborat perfils … Continuar llegint

Trump, inintel·ligible

De sempre han existit governants extravagants i forassenyats. En el moment d’escriure aquestes ratlles trobem a la cartellera teatral barcelonina, per exemple, l’obra d’Albert Camus dedicada a Calígula. Sense marxar de Roma, hi ha Neró. O, més tard, Mussolini, Idi Amin Dada i tants d’altres. Abunden els tipus delirants en les dictadures, i en especial en dictadures del que abans se’n deia el Tercer Món -penso ara en l’extraordinari retrat de l’etíop Haile Selassie que va fer Kapuscinski-, encara que no només del Tercer Món. On és més complicat de comptar-ne és en el ram de països que conformen les … Continuar llegint

Macron, la resposta liberal

Existeixen diferents angles des d’on analitzar el triomf d’Emmanuel Macron davant Marine Le Pen. Una de les formes d’aproximació consisteix a obrir el focus i situar-lo en un context més ampli. Un element rellevant és sens dubte que Macron ha aconseguit derrotar el populisme d’extrema dreta, postfeixista, de Le Pen i, alhora, també el populisme d’extrema esquerra, el més destacable dels quals és l’encarnat per Jean-Luc Mélenchon, de la coalició pseudocomunista França Insubmissa. Quant a Mélenchon, crec que la seva personalitat política queda perfectament retratada per la negativa a demanar el vot per Macron per tal de contribuir a derrotar … Continuar llegint

Pregàries i metralladores

Al fons de la sala hi ha els magnífics ‘El pelele’ i ‘El quitasol’. Presideixen la mostra ‘Francisco Goya: Daydreams and Nightmares’ (‘Francisco Goya: fantasies i malsons’). Els acompanyen altres pintures i gravats, aquests últims una selecció de les sèries ‘Los caprichos’ i ‘Los desastres de la guerra’. Si en els primers el pintor aragonès du a terme una àcida crítica contra la societat de finals del XVIII, en els segons, un Goya ja gran hi mostra les atrocitats, la brutalitat, la indignitat, la humiliació de la guerra. Ho fa amb una cruesa desoladora. Renunciant a qualsevol artifici o embelliment. … Continuar llegint

Hillary i Trump: el dolent i el pitjor

A tocar del Boston Common, al centre de l’elegant capital de Massachusetts, entrem a comprar caramels de mel en un establiment on s’hi venen des de medicaments fins a material electrònic. Prop de la caixa hi ha un petit expositor amb una pila d’exemplars del The Boston Globe. En miro la primera pàgina. Només falten unes hores per al tercer i últim cara a cara televisat entre Hillary Clinton i Donald Trump. Justament a la primera pàgina del diari hi surten fotografies dels candidats demòcrata i republicà. Mentre llegeixo els titulars, passa una dona negra de mitjana edat, que porta … Continuar llegint

A Europa ningú no l’estima

El rebuig del Regne Unit ha commogut Europa. La campanya va ser intensa i agra, amb els partidaris del leave atiant sense manies la por a la immigració, inevitablement mesclada amb la por al terrorisme. En el subconscient col·lectiu, l’ancestral reticència vers l’Europa continental i els ecos imperials, d’ aquell passat en què Londres era el centre de l’univers. Sens dubte en el resultat del referèndum ha incidit l’enorme onada aixecada per de la crisi dels darrers anys, que a tot Europa ha dividit les societats entre els de dalt i els de baix, unes societats que han vist escanyolir-se … Continuar llegint

Obama, els Castro i la llibertat

Així com la situació dels refugiats sirians em fa venir al cap la guerra civil i els camps de concentració francesos, on els catalans que fugien dels franquistes van haver de viure com animals, la visita de Barack Obama a Cuba em trasllada automàticament a una pel·lícula. Es tracta de Thirteen days (Tretze dies), dirigida per Roger Donaldson i amb Kevin Costner en el paper de conseller del president John F. Kennedy (Bruce Greenwood). El film recrea els fets que van succeir l’octubre de 1962, en plena guerra freda, quan un avió espia dels EUA va descobrir que la Unió … Continuar llegint

La guerra en les nostres ments

Tot baixant per la Rambla de Catalunya de Barcelona el meu amic esmenta una cosa que va llegir, a manera de resum del que fa una estona que diem: «Ara seria impossible el desembarcament de Normandia». El 6 de juny de 1944, milers de soldats aliats van atacar la costa francesa des de la Gran Bretanya, en una operació –anomenada ‘Overlord’– clau per a l’acabament de la segona guerra mundial. A més de les tropes regulars hi participarien algunes desenes de milers de voluntaris. Recordem que els soldats dels EUA que van alliberar Europa del nazisme no eren professionals com … Continuar llegint