Europa –sus líderes, sus partidos, sus países– está metida de lleno en campaña electoral. Vladimir Putin está también en campaña. Él siempre lo está. Y el viernes produjo para todos nosotros lo que es sin duda uno de los mejores espots de una carrera que acumula ya un buen número de ellos. Esta vez no aparece practicando kárate o dando brazadas en un lago siberiano. Esta vez, el pasado viernes, Putin quiso que el mundo lo viera y lo sintiera como comandante supremo de las fuerzas armadas. Como guerrero y conquistador. Que lo contemplemos haciendo ostentación del poder de sus … Continuar llegint →

¿Qui són els nostres en el conflicte d’Ucraïna? La pregunta, que he sentit més d’un cop durant aquestes últimes setmanes, té molt a veure amb el problema. Amb el problema d’Europa. I no només de l’Europa política, sinó també de l’Europa cultural, intel·lectual, periodística, etcètera. Aquesta pregunta, que és tan pròpia de l’Europa occidental, és en si mateixa un símptoma. I és una pregunta que no té sentit a Washington ni tampoc a tots els països que han aconseguit alliberar-se de la bota soviètica (actualment russa). A Ucraïna els nostres , diguem-ho ràpidament, són els joves que van ocupar la … Continuar llegint →

Els impulsors del projecte europeu han participat, tots ells, en algunes creences fonamentals. Una d’elles, segurament la principal, és la del progrés continu. Confiaven que la unitat europea, avancés ràpidament o més lentament, o fins i tot encara que es produïssin aturades, mai no deixaria de tirar endavant. Era un procés mogut per un vector, una força, de sentit únic. Els pares fundadors –els Adenauer, Schuman, Monnet i De Gasperi– van pensar que, si la relació entre estats se centrava primer en qüestions econòmiques –el carbó, l’acer– després la mateixa dinàmica aniria fent-la més robusta. Una cosa portaria a l’altra. … Continuar llegint →