La violenta crisi del deute que assota la zona euro ja ha tombat una colla de governs com si fossin fitxes del dòmino. Un darrere l’altre han estat escombrats. Els nous executius, com el que aviat agafarà les regnes a Espanya, resen perquè la crisi comenci a esvair-se abans que arribi una altra vegada l’hora d’encarar-se a les urnes. A Espanya és probable que vegem com alguns ministeris, singularment els de caire econòmic, són ocupats per tecnòcrates, és a dir, per persones amb un perfil més tècnic que polític. A més a més, el nou Govern haurà de començar a … Continuar llegint →

Crec fermament en els drets humans, el primer dels quals és el dret a la vida, però no penso plorar per Ussama bin Laden. No penso plorar per algú que ha contaminat el món musulmà amb la metzina de l’odi, que ha ordenat i celebrat la mort de milers de persones –adults, infants, gent gran–. En aquest planeta, cada dia, són multitud les persones que pateixen i moren injustament. ¿Per què hauria de plorar per Bin Laden ? Sembla evident que l’operació de l’escamot d’elit nord-americà que el va matar va cometre força errors. El Mossad amb Adolf Eichmann va … Continuar llegint →

Enorme escàndol pel rebuig àmpliament majoritari dels eurodiputats a volar en classe turista. Alguns opinadors, provant de fer una anàlisi freda i enraonada, assenyalen que molt sovint aquestes mesures representen, en realitat, molt pocs diners. Que l’estalvi és limitat. Tenen raó.Aquesta dels viatges amb avió, i d’altres que s’hi assemblen, són mesures simbòliques. Però és que els símbols són importants, sempre. La força del símbol rau en la facilitat i nitidesa amb què connecta amb la sensibilitat de la gent. El missatge que transporten símbols com ara el dels vols en turista té forma de compromís: no gastarem innecessàriament. És … Continuar llegint →

Si no fos una constant, m’escandalitzaria el lamentable paper que està tenint Europa en la guerra civil en marxa a Líbia. La UE perd el temps i clapoteja en la indecisió. Mentrestant, els rebels els imploren agònicament l’exclusió de l’espai aeri i Gadafi continua destrossant el país i massacrant la població civil. Que estats com Espanya, entre d’altres dels de més pes, s’escudin en l’ONU per negar-se a tancar l’espai aeri libi és penós. El cinisme de Zapatero és indissimulable, ja que sap de sobres que Xina i Rússia, a qui fa pànic la globalització dels drets humans, indissolublement lligats … Continuar llegint →

Gabriel Capone, més conegut com a Al Capone i scareface, és el gàngster mes famós de tots els temps. Va fer la seva fortuna saltant-se l’anomenada ‘llei seca’. Igualment, va fer matar una pila de membres de bandes rivals. Després d’anys de perseguir-lo, l’FBI va veure acomplert el seu afany i Capone va ser detingut. El van condemnar, però no per traficar amb licor, controlar una xarxa de prostitutes o ordenar assassinats a base de bé, sinó per enganyar Hisenda. El país d’origen dels pares de Capone -ell va néixer a Brooklyn i va regnar a Chicago-, Itàlia, Silvio Berlusconi … Continuar llegint →

Arran de la convulsió a Tunísia, Egipte i els altres països àrabs del sud del Mediterrani, molts polítics i comentaristes estan exhibint un poc nivell inquietant. Parlen d’aquest assumpte d’una forma naïf que pot despertar simpatia, però que, si un hi reflexiona una mica, resulta moralment inacceptable. Escoltem a diari sentides proclames a favor de la llibertat, de la democràcia, de la valentia del poble, etcètera. Crec que tots els que ens considerem persones decents hem de compartir aquestes proclames. Hem d’alegrar-nos del que està passant en aquests països mercès al comportament heroic de les seves poblacions (recordem que a … Continuar llegint →

Mentre la revolució bullia només a Tunísia, la cosa era senzilla, almenys per al mer observador extern. És un moviment contra la corrupció i la pobresa i a favor de la llibertat i la dignitat. Cal desitjar èxit als homes i dones que sortien i surten al carrer i van foragitar el dictador. No és desgavellat creure que es pot avançar cap al que molts anhelen: un país àrab democràtic, democràtic de veritat. Si Tunísia ho aconseguís trencaria molts motllos, moltes idees preestablertes, molts prejudicis. El que succeeix a Tunísia representa una gran oportunitat per als tunisians, però, en un … Continuar llegint →

er parlar d’aquest assumpte hauríem de començar per identificar-lo: en molts països musulmans hi ha en marxa de fa temps un gran moviment d’assetjament i persecució dels cristians per part de l’islamisme violent. Aquesta «persecució de masses en tota regla», com l’ha qualificat Bernard-Henri Lévy, compta sovint amb la complicitat dels aparells administratius. Aquest 2011 el vam començar amb la matança d’Alexandria, a Egipte, on van morir 21 persones i unes 80 més van resultar ferides. De l’odi, però, no en queden excloses les nostres ciutats, objectiu del fanatisme islamista, com saben prou bé els habitants de Madrid, Londres o … Continuar llegint →