Aparentment, ERC està aconseguint imposar la seva estratègia. Una part de l’independentisme sembla haver acceptat que el pacte-aliança amb Pedro Sánchez i el PSOE és ara per ara l’única via transitable. Que és el que hi ha, com diria aquell. Una altra part el rebutja amb energia i l’interpreta com una rendició. I, una tercera, senzillament, està desconcertada i/o fastiguejada, i ha decidit replegar-se. “Quan tingueu un pla —els ha dit aquesta gent a uns i als altres— doncs ja m’avisareu”. A poc a poc, dic, la situació sembla decantar-se a favor d’una certa consolidació dels republicans. L’ambient regnant sembla … Continuar llegint →

Neixen aquestes ratlles arran del desgavell, per dir-ho diplomàticament, que s’ha produït al voltant de les esmenes a la totalitat dels pressupostos del Govern i, específicament, del paper que hi ha jugat la CUP i les dues forces governamentals. La CUP és capaç de portar el seu ideologisme fins a l’extrem, i se li’n refoten les conseqüències que això pugui tenir per a l’independentisme i la societat en general. La CUP no compleix els acords pactats, perquè, segons ells, els compromisos “muten”. La CUP és un partit capaç, per exemple, de tancar un pacte exprés per fer president Aragonès i … Continuar llegint →

Hem assistit recentment a les dues crisis més serioses del govern Aragonès des que es va posar en marxa a finals de maig. La investidura de Pere Aragonès ja va estar precedida d’un llarg estira-i-arronsa, episodi que va incloure una primera votació fallida i també, en un moment donat, el trencament de les negociacions amb Junts per part dels republicans, qui, de forma poc comprensible, havien optat per prioritzar el pacte amb la CUP. La crisi entorn l’ampliació de l’aeroport del Prat va tenir com a detonant els dubtes que, de cop i volta, van assaltar ERC sobre el projecte … Continuar llegint →

Tinc la impressió que, fins a la seva recent detenció a Sardenya, la política catalana, especialment la governamental, s’havia oblidat una mica del president a l’exili. O, més ben dit, l’havia anat situant en una mena de llimbs. L’incident provocat per Llarena, tanmateix, el va tornar a posar en primer pla, i va mostrar ben clarament a tothom el potencial simbòlic, la força, de la figura de l’expresident, que és vist amb simpatia per molts independentistes que no voten JxCat. Una força, també, capaç amb escreix de desestabilitzar radicalment la política interior, i en especial l’aposta en què ERC sembla … Continuar llegint →