Madrid y Catalunya, en las antípodas

Si en los últimos años Catalunya se ha ido desplazando políticamente hacia el independentismo y hacia la izquierda, lo que amenaza con confirmarse dentro de unos días en la Comunidad de Madrid es justo lo contrario: se convierte en cada vez más españolista –un determinado tipo de españolismo– y de derechas –un determinado tipo de derechas–. Con mucha probabilidad, el próximo 4 de mayo por la noche Catalunya y Madrid, Madrid y Catalunya, también sus capitales, estarán más distanciadas que nunca. Las sensibilidades mayoritarias en ambos lugares habrán alcanzado para entonces su punto máximo de separación, de alejamiento. Se hallarán … Continuar llegint

Per què ERC no ha negociat bé

Esquerra Republicana va endegar malament, molt malament, les negociacions. Ja abans del 14-F el seu presidenciable havia insistit en la idea d’un govern ampli que abastés des de la CUP fins al PDeCAT, passant per Junts. Un clar despropòsit, però, bé, en la campanya i en la precampanya se’n diuen moltes, de coses. El problema és que la cosa no va quedar aquí. Un cop amb els resultats del 14-F a la mà, ERC va voler actuar com si el seu somni s’hagués acomplert, és a dir, com si hagués guanyat JxCat de pallissa, tot provant de convertir el partit … Continuar llegint

Consell per la República: tots tenen raó (en part)

El pitjor infern de Carles Puigdemont és convertir-se en un Tarradellas postmodern. Quedar arraconat en un angle mort de la memòria, ocult en un revolt de la història. És un malson que comparteixen els seus partidaris i també molts altres catalans. No ho volen per injust, i també perquè seria renunciar a un actiu ―Puigdemont i els altres exiliats― que s’ha demostrat molt eficaç en la lluita a favor de la causa de l’autodeterminació i la independència. Puigdemont, i molta gent amb ell, no està disposat a llargues dècades d’oblit tot refiant-se que, algun dia, una carambola faci que les … Continuar llegint

Mejor bien que pronto y mal

Hacen grandes aspavientos en las redes, en las radios, las televisiones, las columnas de opinión. Se escandalizan. Denuncian. Sean independentistas o de los que darían un brazo para borrar al independentismo del mapa. Todos con una misma exigencia: hay que formar gobierno en Catalunya ya. Rápido, rápido, no podemos perder un minuto más.No comparto tanto arrebato. Empecemos por señalar una obviedad. No es cierto que no haya Govern. Lo hay. En funciones, pero lo hay. En cuanto a las prisas para alcanzar el pacto, soy de los que, visto lo ocurrido durante la pasada legislatura, prefiero que este se cierre … Continuar llegint

Arrimadas, Ayuso, Álvarez de Toledo: tres dones en la tempesta

La primera de les nostres polítiques és l’andalusa Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981). Després de la debacle sense pal·liatius de Ciutadans el passat 14-F, alguna cosa dins seu l’empeny a actuar. De guanyar espectacularment a Catalunya, a penúltims de la fila. Sent que ella és culpable del que ha succeït, almenys en part. Decideix, doncs, moure fitxa. Com Eva, es deixa seduir per la serp, el PSOE, que li brinda una mica de poder a Múrcia. Pedro Sánchez és la serp loquaç i de pell lluent, i li dona tota classe de garanties. S’aliarà amb el PSOE i … Continuar llegint

Els treballs d’Aragonès

En política les regles de l’aritmètica exerceixen una força inapel·lable. S’acaben imposant. Així està passat al dificultós procés cap a la formació del nou Govern, que, tret d’un monumental accident, acabarà sent presidit per Pere Aragonès. El de Pineda de Mar es convertirà, amb diferència, en el president més jove des del restabliment de la Generalitat. El seu pas per la vicepresidència la passada legislatura no va ser fàcil, al contrari. Però el que té per davant s’assembla als Dotze Treballs d’Hèracles (més conegut com a Hèrcules, el seu nom romà). Recordem que tals treballs –jutjats com impossibles– li van … Continuar llegint

La CUP, una pedra (grossa) a la sabata

Poques, molt poques han estat les alegries de l’independentisme en els darrers temps. Si de cas, algunes victòries parcials, alguns èxits, com ara les que s’han obtingut davant la justícia europea. Més enllà d’això, la darrera legislatura, la de Quim Torra, ha estat digna de ser oblidada. Amb un president que, volgudament, per una punyetera pancarta, va fer la fi del cagaelàstics. Però resulta, ai las!, que una bona part del votant independentista és d’acer inoxidable i ho aguanta tot. I així és com el passat 14 de febrer, a desgrat dels seus esguerros i pecats, els partits independentistes van … Continuar llegint

ERC i JxCat, l’obligat ‘reset’

Em temo que continuem malament. O força malament. No veig que en el pla polític les coses hagin fet un gir transcendental des del diumenge 14 fins avui. Millor, tanmateix, que primer recapitulem breument. Contra el que alguns, enganxats a les respostes dels ciutadans a les enquestes, van pronosticar, les eleccions del 14-F es van veure molt més condicionades per la dialèctica entre independentisme i antiindependentisme que per la discussió al voltant de com rescatar l’economia i pal·liar els estralls socials de la crisi. L’eix esquerra- dreta hi va ser present, per descomptat, però el leitmotiv va ser un cop … Continuar llegint

Un domingo triste, gris, melancólico

El domingo va a resultar un día gris, triste, incluso melancólico. Y no me refiero a la climatología, aunque es probable que el cielo no se vista de luminoso azul. Son muchos los que no van a ir a votar, por la misma razón que han sido multitud los que han solicitado no haber de atender en las mesas electorales. Por el miedo al coronavirus, al covid-19, ese fantasma que ha trastocado nuestras vidas, ese lastre que cada uno acarrea como puede. Pero no es solo la enfermedad y su ristra de consecuencias. La política, los partidos y los políticos, … Continuar llegint

Salvador Illa no lo tiene tan fàcil

Salvador Illa no lo tiene tan fácil como algunos quieren creer. Los sondeos han reflejado, unos más, otros menos, que la irrupción de Illa en la carrera electoral era muy bien recibida. Pero hasta las elecciones queda un buen trecho, que se le va a hacer largo. Le hubiera ido mucho mejor si el Govern no hubiera intentado aplazar la cita con las urnas. Que el PSC fuera el único partido en rechazar el 30 de mayo -no quería arriesgarse a que el efecto Illa se diluyera- y utilizara a alguna de sus terminales -Izquierda en Positivo- para recurrir ante … Continuar llegint