El govern poti-poti que vol Aragonès

Primer van ser només insinuacions, però després ja no. Pere Aragonès ho ha anat repetint (amb l’assentiment de Junqueras) amb totes les lletres d’un temps ençà. Si guanya ERC, vol governar amb JxCat i també amb la CUP, els comuns i el PDeCAT. De les insinuacions no en vaig fer cas. Ara, quan ho diuen Aragonès i també Junqueras, és a dir, quan ho diu ERC oficialment, ja no es pot eludir la qüestió. Vull dir, s’ha de prendre seriosament i s’hi ha de rumiar, per surrealista que sembli la proposta. A més de surrealista, resulta que la pensada, si … Continuar llegint

Optimistas y pesimistas electorales

El Govern catalán ha pospuesto las elecciones programadas para el mes que viene. Van a ser estos los comicios más esperados de la historia, pues fueron anunciados hace casi un año por el president Torra en un momento de mosqueo tras un encontronazo –uno más– con sus socios de ERC. Existían, hay que reconocerlo, argumentos tanto a favor de aplazar como de mantener la fecha del 14 de febrero. Estábamos en tablas, por decirlo como en el ajedrez. Por lo tanto, la decisión quedó del todo en manos del Govern y de las fuerzas parlamentarias. Mi parecer no coincide con … Continuar llegint

Salvador Illa: operació d’estat

Sorprèn i no sorprèn la campanya per terra, mar i aire que s’ha engegat per fer veure que Salvador Illa és una mena de gegant polític i, en segon lloc i més important, per projectar la impressió que el PSC es troba com qui diu a les portes de guanyar les eleccions i obtenir el Govern de la Generalitat. El PSC s’ha convertit aquesta vegada —com un dia ho va ser Ciutadans— en l’ariet dels poders empresarials, financers i mediàtics que pretenen acabar amb l’independentisme. Quant a aquests últims, els mediàtics, hem començat a veure aquests dies alguns articles, presumptament … Continuar llegint

¿El rey de la derecha?

Ha cundido una cierta decepción ante la escueta referencia hecha por Felipe VI al emérito en su Mensaje de Navidad. Pero la tacañería no es para nada extraña, si uno lo piensa. El Rey es consciente de que apenas acaba de cruzar el umbral del infierno al que le arrastra su padre. Es prudente, por lo tanto, esperar. Reservar ánimo, energías y credibilidad para lo que promete ser una larga y angustiosa peripecia. Aparentemente hasta ahora solo ha trascendido una porción de los abusos de Juan Carlos I, que, recordémoslo, reinó cerca de 39 años, lo que da para mucho. … Continuar llegint

Important i urgent: la salut del català

Hi ha un assumpte alhora important i urgent que no està present, almenys no d’una manera prou visible, en el debat públic català. Ni, entre, sembla, les prioritats del govern de la Generalitat de Catalunya. O dels partits catalanistes. No tinc gaires esperances, per tant, que sigui objecte d’atenció, d’atenció seriosa, en la pròxima cursa electoral, la que ens ha de dur fins al 14-F. No és una qüestió nova. Més aviat es podria afirmar que és la mare de totes les qüestions. Parlo de la salut actual i futura del català. Sí, és veritat que sovintegen, més o menys, … Continuar llegint

Aragonès i PSC, vent de popa

“Aquesta vegada sí…, vaja, em penso”, a desgrat dels sondejos favorables, l’eufòria no regna entre els responsables de la sala de màquines d’ERC. El que hi ha és una tensa, provisional confiança que el 14 de febrer sí que aconseguiran vèncer Junts per Catalunya o, per dir-ho més cruament, sí que aconseguiran derrotar Carles Puigdemont. Tanmateix, en el fons, en el fons del fons, no les tenen totes i comparteixen, encara que no vulguin, la por a un nou i amarg fracàs. Hi ha també, sí, una pinzellada del tradicional acomplexament republicà davant dels convergents (molts republicans encara senten, equivocadament, … Continuar llegint

El inquietante momento español

Hemos observado en los últimos días como militares retirados se dirigían al Rey reclamándole que hiciera algo contra el Gobierno “social-comunista” de Pedro Sánchez. En un chat, también de militares retirados, se bromeaba, se fanfarroneaba, con matar a 26 millones de españoles, de izquierdas e independentistas, un genocidio colosal con “niños incluidos”. El rey emérito, el rey elegido por Franco, el rey “que trajo la democracia a España”, ha pagado a Hacienda más de 678.000 euros. Alguien le informó que estaba siendo investigado por unas tarjetas ‘black’ de las que tiraban sin miramiento él y toda su familia, nietos incluidos … Continuar llegint

Del xat de la Tamara al xat dels militars

“Un chat independentista llama a asesinar a 26 millones de españoles ‘fachas y unionistas’. El juez ordena prisión por posibles delitos de terrorismo. Se espera que la Casa del Rey emita en breve un comunicado llamando a la calma”. Naturalment, aquesta de sobre és una notícia inventada, falsa, una fake new. És falsa perquè el que diu no ha passat. En canvi, sí que ha passat una cosa molt semblant. En concret, hem sabut que en un xat se sentenciava que cal matar tots els espanyols d’esquerres i independentistes, els quals, es calculava, sumen un total de 26 milions, “niños … Continuar llegint

Ernest Lluch, ETA, Bildu

Al llegir les respostes de Rosa Lluch, filla d’Ernest Lluch, en una entrevista periodística, vaig concloure immediatament que estava sent fidel al pensament i a l’acció del seu pare. Rosa Lluch explicava que és un èxit que Bildu negociï amb Pedro Sánchez. Perquè, afegia, els de Bildu han donat l’esquena a la violència, han elegit la via pacífica i treballen a favor de polítiques que, més enllà de la qüestió territorial, busquen millorar la vida de la gent, de tota la gent. Que poc després Jon Iñarritu, de Bildu, condemnés amb fermesa l’assassinat el 2009 del guàrdia civil Diego Salvá, … Continuar llegint

Se desata la pulsión cainita

No voy a sumergirme en los hechos. Las broncas, reproches y puñaladas traperas entre los dos socios del Govern son por todos conocidos. No es algo nuevo. En los últimos días, sin embargo, hemos asistido a un espectáculo de pornografía política difícil de digerir. Intentemos, no obstante, hacer un esfuerzo por comprender –que no justificar– por qué está pasando lo que pasa. Podemos distinguir al menos cuatro factores que se amalgaman en un contexto realmente infernal para nuestros protagonistas. Los expongo a continuación, sin ordenarlos según su peso específico. El primero deriva del hecho de que ambas formaciones están teledirigidas, … Continuar llegint