Si el despullem dels seus aspectes menys honorables —enveges, rancors, partidisme, mediocritat, etcètera—, el conflicte que travessa el sobiranisme i l’independentisme català, i que el bloqueja i el duu a la confusió i l’esterilitat, es pot resumir, de forma reduccionista però clara, com la tensió entre realistes i idealistes. Aquests noms o etiquetes, però, resulten enganyosos, en la mesura que no acaben de capturar amb la precisió suficient allò que en essència defineix les posicions. Una altra manera de provar de fer-ne una caracterització és situant el “principi de realitat” en el centre, com l’element que permeti distingir nítidament entre … Continuar llegint