Sánchez, aferrado a la táctica

A estas alturas de la película todo parece ir como una seda para Pedro Sánchez. Las encuestas públicas y no públicas así lo señalan. Incluso resulta imaginable, ya digo, a día de hoy, que pueda elegir entre pactar a la izquierda prescindiendo de los independentistas catalanes o a la derecha, o sea, con Ciudadanos. Sánchez, por consiguiente, arriesga lo mínimo. Poco contacto con la prensa y sus preguntas incómodas, apariciones estelares aquí y allá y, sobre todo, mucho cálculo en lo que hace y dice, no vaya a ser que después de tantos esfuerzos las cosas se estropeen. El socialista … Continuar llegint

¡Ya era hora!

La secuencia es la que sigue: resultados de la encuesta del CEO, que otorga la hegemonía soberanista a ERC (viernes); declaraciones de Marta Pascal censurando a Carles Puigdemont: “Catalunya no se puede dirigir desde Waterloo” (domingo); presentación pública en Barcelona del libro de Carles Campuzano ‘Reimaginem la independència’, editado por Catarata (lunes). Las declaraciones de Pascal en ‘La Vanguardia’ y de Campuzano y la misma Pascal en el acto de presentación de la obra del primero significa que ellos, y con ellos otros muchos independentistas postpujolistas, han decidido dejar de callar y, como se anunció en la Casa del Libro … Continuar llegint

L’independentisme canvia de cavall

Esquerra Republicana s’aferma com a força hegemònica dins l’independentisme, al mateix temps que el postpujolisme (Junts per Catalunya) va perdent pistonada. Ho confirma el darrer baròmetre del CEO, l’enquesta amb una mostra més robusta d’entre les que proven de saber què pensen i què senten els catalans. És una tendència en aparença imparable, almenys pel que fa a les eleccions espanyoles, el pròxim 28 d’abril. En contra del que podria concloure algú que, per exemple, estigués molt pendent de les xarxes, on sovint els punts de vista més emocionals i estripats (o enginyosos) són els que aconsegueixen més popularitat, en … Continuar llegint

L’antipujolisme després de Pujol

Diria que s’ha estudiat poc un fenomen que ha sigut, i en part continua sent, clau per entendre la política catalana dels últims gairebé quaranta anys. No és sols un projecte polític i ideològic, sinó també una mena de fixació que en certs moments va esdevenir una obsessió per a determinats sectors, especialment de l’esquerra, és a dir, del PSC i d’Iniciativa (i el PSUC). Parlo de l’antipujolisme, les traces del qual arriben, per bé que debilitades, fins als nostres dies. Fa anys que Pujol viu al marge del dia a dia polític. Tanmateix, la seva ombra continua present, no … Continuar llegint

Ascenso y caída de Albert Rivera

Albert Rivera tiene mucha labia. Ya la tenía de estudiante. Habla bien. Además, es listo, en el sentido de espabilado. Empezó vendiendo su particular crecepelo anticatalanista, una fórmula inventada por un grupito de intelectuales perezosamente de izquierdas resentidos con el pujolismo. Con el ‘tsunami’ independentista, la demanda se disparó. Inmensa fue su alegría cuando constató que el anticatalanismo -tornado ya antiindependentismo- se lo quitaban de las manos. Al listo de Albert, segurísimo de sí mismo y ambicioso como el que más, enseguida se le ocurrió ampliar el negocio, y comercializar anticatalanismo en toda España, al por mayor. Era el hombre … Continuar llegint

El judici: un ‘reality’ molt real

Hi ha un bon nombre de persones que segueixen el judici al Tribunal Suprem gairebé obsessivament, maniàticament. D’altres el segueixen a mitges, i també n’hi ha unes terceres que senzillament passen de l’assumpte, perquè se’ls en refum el que els pugui succeir als acusats, que, segons el seu parer, tenen el que es mereixen, o perquè senzillament viuen al marge de l’actualitat. El judici està sent, en termes de seguiment, un autèntic èxit a Catalunya. Tant és així que es pot dir que molts hi estan –hi estem– enganxats en una mesura o una altra. Un amic em confessava l’altre … Continuar llegint

Improvisant un altre cop (ara amb els llaços)

He seguit aquests darrers dies, la veritat és que sense entusiasme i amb gran inquietud, l’episodi dels llaços grocs, protagonitzat pel president Torra i la Junta Electoral Central. Aquest episodi exemplifica, per desgràcia, la mena de desconcert en què es troba no tot, però sí una part molt significativa de l’independentisme. Quan Ciutadans va denunciar la presència dels llaços, el president i el govern català havien d’haver dissenyat una resposta. Van tenir prou temps. Tanmateix, la impressió sobre el que en realitat va succeir és una altra. No solament no es va preparar res en el si del govern, sinó … Continuar llegint

Què pretén Puigdemont?

És cert: el PSOE va facilitar la investidura de Rajoy i va votar, després, el 155. Però també és cert que gràcies al PSC el 155 va respectar TV3 i no va ser tan agressiu com el PP i Ciutadans haguessin volgut. Els socialistes catalans es presentaran a les eleccions del 28-A amb un bon cartell, Meritxell Batet, i amb un missatge clar, molt semblant a aquell que José Zaragoza va idear ja fa molt temps: “Si tu no hi vas, ells tornen”, aquesta vegada referit a la tríada dretana i ultraespanyolista. Un enfocament que sens dubte Pedro Sánchez farà … Continuar llegint

Todo el poder para Waterloo

Carles Puigdemont lo ha vuelto a hacer. El vecino de Waterloo ha levantado la bandera de presos y exiliados y ha impuesto su voluntad en el PDECat. Ha colocado a sus fieles y ha castigado a aquellos que en el PDECat no comparten ni su análisis ni su estrategia. Ha completado en realidad el castigo, la purga, que inició en el pasado congreso del partido. Durante aquella cita, el pasado julio, logró que Marta Pascal tirara la toalla, tras amenazar al PDECat con un ultimátum: “O ella o yo”. No se acaba de entender cómo el PDECat, o una parte … Continuar llegint

Caldran nous lideratges

L’independentisme es troba, en part arran de les seves pròpies equivocacions, en una situació extremadament complicada. Per si no fos prou, una colla de tensions molt afilades tenallen i enfronten els partits i les entitats civils. El moment ja no era gens fàcil, però la convocatòria d’eleccions ha incrementat els problemes. Malgrat ser un actor rellevant en la governabilitat espanyola, els partits independentistes majoritaris no tenien res previst en cas d’un avançament. Vist amb una mica de perspectiva, queda clar que el diàleg formava part de la campanya permanent que va començar Pedro Sánchez el mateix dia del triomf de … Continuar llegint