Parlar als no independentistes

Per provar d’aturar o minoritzar l’independentisme, el govern espanyol i l’unionisme sencer van generar dos tipus de narratives distintes. La primera consistia a advertir del terrible futur que espera a una Catalunya separada d’Espanya i anunciar ensems una cruel venjança: Espanya faria la vida impossible a una Catalunya independent, actuant en tot moment i en tots els àmbits contra el nou estat i la seva població. La reacció, per tant, mai no va ser, ni per un minut, provar de comprendre els motius dels catalans i convèncer-los amb promeses d’un tracte millor i, sobretot, més respecte, tal com va fer … Continuar llegint

Aún más difícil

Nos hallamos a las puertas del juicio de los líderes políticos y civiles del independentismo, un acontecimiento que va a marcar dolorosamente, se quiera o no se quiera, las relaciones entre Catalunya y España durante largo tiempo. La vista oral ante siete magistrados del Supremo, que será retransmitida en directo, va a desatar un vendaval de emociones del que nadie va a poderse sustraer. El independentismo, pero no exclusivamente el independentismo, va a seguir lo que pase atrapado por una abigarrada mezcla de sentimientos difíciles de gestionar. Excitación, pasión, solidaridad, tristeza y rabia. Son muchos los motivos que llevan a … Continuar llegint

Amb el cap fred

L’independentisme es troba encara a hores d’ara sumit en el desconcert després de la derrota política —el fracàs, si es prefereix dir-ho així— soferta el 27 d’octubre de 2017. El naixement, aquest cap de setmana, de la Crida Nacional constitueix, a parer meu, una prova de la confusió i les contradiccions que per desgràcia segueixen tenallant una part de l’independentisme, al qual li està costant horriblement adonar-se de l’ombrívol paisatge engendrat per aquella derrota. Malgrat això, s’ha d’esforçar a afinar la seva intel·ligència i no deixar-se arrossegar per les emocions, per molt justificades que siguin, si vol evitar que la … Continuar llegint

Preparados para resistir

Ha empezado a andar oficialmente la Crida Nacional por la República, impulsada por Carles Puigdemont, Quim Torra y Jordi Sànchez. La Crida fue anunciada mucho tiempo atrás, en julio, como el gran paraguas destinado a reunir y cobijar al independentismo. Pero, uno tras otro, los posibles socios fueron declinando la invitación. Solo el PDECat se mostró receptivo a la llamada. Entonces al frente del partido se encontraba Marta Pascal, que intentaba contemporizar con Puigdemont para no perder el control del PDECat. Sin embargo, Puigdemont no estaba para arreglos y emplazó públicamente a sus correligionarios a elegir entre Pascal o él. … Continuar llegint

Catalanofòbia i tercera llei de Newton

Segurament el que més m’ha alarmat, i entristit, en els darrers anys és l’onada, la gran onada, d’odi que, com a català, he percebut arran del creixement del moviment sobiranista i de l’anomenat procés. Aquest odi (no sabria anomenar-ho d’una altra forma) s’ha manifestat i es manifesta de moltes formes i en moltes dimensions, però no és més que una profunda animadversió a la catalanitat (i al catalanisme, que n’és la seva expressió política, en les seves diferents variants). Jo mateix solc advertir que parlar en general sempre suposa mentir. Però no disposem d’altra via, a l’hora d’abordar determinats fenòmens, … Continuar llegint

Manuel Valls: de megacrac a megabluf

Manuel Valls va ser anunciat com un gran fitxatge, tots vostès ho deuen recordar. Un ex-primer ministre de França candidat a l’Ajuntament de Barcelona! Albert Rivera es va saltar les primàries i tota altra formalitat i el va col·locar a dit com a alcaldable. Ciutadans havia fitxat un megacrac i això és el que es fa amb els megacracs: el que faci falta, el que convingui. Gran catifa vermella per a l’estrella rutilant. Valls, dèiem, va arribar a primer ministre de França. Això a algú de mentalitat provinciana com Rivera ―entusiasmat d’estar fent carrera a Madrid― el devia enlluernar. També … Continuar llegint

Barcelona o el gran sarau ‘indepe’

És una obvietat com una casa de pagès, però, veient com van les coses, cal sens dubte repetir-la una altra vegada: la capital de Catalunya, Barcelona, és molt important. Ho és per al país i ho és també per al projecte sobiranista/independentista. Increïblement, però, els actors d’aquest bàndol es comporten amb una irresponsabilitat i una feblesa estratègica que fan feredat. Disputes, desunió, improvisació, caos. El resultat: la bona gent independentista resta astorada davant un espectable deplorable. Tot plegat fa més difícil a l’independentisme una batalla, la de Barcelona, programada per al 26 de maig i en què els seus adversaris, … Continuar llegint

Dos dilemas

Pedro Sánchez y el independentismo sortearon la cita del 21-D (y del 20) en Barcelona mejor de lo  que era de prever. El comunicado conjunto de los dos gobiernos y la acción de los Mossos  d’Esquadra lo hicieron posible. Esto es así pese de la ensayada escandalera de los representantes de  la derecha españolista y de los titulares precocinados de la mayoría de medios de Madrid. Sin embargo, como en el cuento de Monterroso, el dinosaurio sigue estando exactamente donde  estaba. Y junto a él, los dos dilemas a los que se enfrentan, por un lado, Pedro Sánchez y, por … Continuar llegint

Furiosos contra ‘amateurs’

Los furiosos. Vox obtenía el pasado día 2 los suficientes escaños en Andalucía para redondear la mayoría absoluta con PP y Ciudadanos. Estos dos partidos, pese a que se autoproclaman ‘constitucionalistas’, están encantados con los resultados de los ultras. Con su campaña contribuyeron a blanquearlos, labor a la que (junto con sus altavoces mediáticos madrileños) siguen aplicándose con empeño. Los tres partidos mienten a destajo y se prodigan en insultos, no solo contra independentistas catalanes y podemitas, sino también contra el presidente Sánchez, al que acusan de haber traicionado la Constitución y de ser cómplice de los “golpistas”. Aún resuenan, … Continuar llegint

El combat pel 21-D, en tres actes

El significat de qualsevol cosa ―un text, una imatge, una obra d’art, un gest, una acció― ve determinat pel context. I els contextos canvien. El que ahir semblava una cosa avui en sembla una altra de molt diferent, fins i tot antagònica. Cada context, a més, propicia, afavoreix, alimenta, un tipus determinat de punt de vista, un enquadrament ―o frame― de la situació. Ha succeït així, de forma radical, amb el Consell de Ministres que està previst de celebrar a Barcelona aquest divendres, dia 21. La reunió ha passat per tres contextos, fases o, si volen, actes teatrals diferents. Context … Continuar llegint