La CUP és un autèntic doll d’humorades. A l’engròs i a la menuda, tan en allò transcendental com en allò anecdòtic. Si fa quatre dies a Manresa, tot defensant una moció sobre la menstruació, reivindicava el “sagnat lliure”, la setmana passada tornaven a fer aixecar les celles del personal amb les seves estrambòtiques opinions entorn les imatges d’una parella, mascle i femella humans, copulant -amb un punt de desídia, tot sigui dit- en un banc de l’andana del metro de Barcelona, parada Liceu. Anna Gabriel i Mireia Boya va assenyalar, en primer terme, que hi ha moltes coses pitjors al … Continuar llegint →

No tinc res contra d’Empar Moliner, ans al contrari. També entenc perfectament -i ho comparteixo- el què vol dir quan recorda que ella és una escriptora i diu el que li ve de gust. Moliner va fer, la setmana passada per TV3, un acte de protesta política que va desencadenar una tempesta d’atacs i insults de l’espanyolisme. I la reacció corresponent de moltíssims sobiranistes i independentistes, que li han donat un suport entusiasta i incondicional. Moliner protestava contra el recurs del govern espanyol i posterior anul·lació per part del Tribunal Constitucional del decret contra la pobresa energètica. Sóc perfectament conscient … Continuar llegint →

La CUP ha propiciat la creació al Parlament d’una comissió informativa sobre el deute. Hi compareixerà el vicepresident Junqueras per informar de quina és la situació de la Generalitat. Explicarà també, així s’ha anunciat, en mans de qui està el deute en les seves diferents modalitats. Sabrem molt més aleshores sobre els creditors, i això és bo. No obstant, les intencions de la CUP van més enllà. Ja ho han dit. Demanen examinar aquests deute i, si el que motiu que el va generar no els agrada, doncs plantejaran no pagar-lo. “Aquest ha de ser un primer pas per fer … Continuar llegint →

Són força les notícies que es difonen sobre la complicada operació per refundar Convergència Democràtica. Es parla de noms: Turull, Gordó, Conesa, Campuzano, Buch, Rull, Vila, Coromines, Sànchez, Castells, Homs, etcètera. Dels seus moviments i aspiracions, del què volen per al partit i per a Catalunya… I tot plegat serveix per fer càlculs i travesses. Es parla del que fa Artur Mas des del seu despatx del Palau Robert, i s’especula sobre el que vol o no vol el president convergent. I sabem també que Carles Puigdemont no aspira a la secretaria general del Convergència -o com es bategi en … Continuar llegint →