Publicat a l’edició espanyola de El Mundo A VECES parece como si todo hubiera empezado con el editorial conjunto de 12 periódicos catalanes, pero por supuesto no es así. Éste es, al contrario, un asunto antiguo. No teman: no voy a remontar 1.000 años. Sólo quisiera recalcar que el editorial no emerge de la nada. Es fruto de una situación seria, más aún: grave, que no solamente atañe a Cataluña sino al conjunto de España.¿Por qué se redactó y publicó el editorial? Porque sus impulsores creyeron que, en efecto, el problema, cuyo epicentro se halla en el Constitucional, no es … Continuar llegint →

En una colla de desenes de pobles i ciutats de Catalunya votaran diumenge sobre la independència. Més que demostrar que una majoria de catalans pretén la independència, que no ho poden fer, les votacions serviran per normalitzar i tal vegada dissipar, encara que sigui una mica, negres pors i tabús arrelats. Organitzades i viscudes per independentistes, les votacions seran també una festa, una celebració, que, a banda de reafirmar els convençuts, pot tenir, potser, algun efecte pedagògic, així com, per què no advertir-ho, també algun perillós efecte bumerang. NO VULL DESMERÈIXER EL MOVIMENT que va endegar-se a Arenys de Munt. … Continuar llegint →

DESOLADOR el desenlace del caso del archivo Centelles. De los tres principales actores, los hermanos Centelles, el ministerio y la Generalitat, a los que menos me atrevo a criticar es a los primeros. Centelles, cuando estaba en vida, fue ignorado por los gobiernos de Pujol. Sus hijos tomaron nota. Luego, con el advenimiento del tripartito, continuó la desidia. Cataluña no reconoció debidamente su inmensa obra. En las negociaciones, las relaciones fueron incluso a peor. Sergi y Octavi se subían por las paredes («Estem emprenyats. Ens han volgut fotre i no ens hem deixat», declararían). Hoy el archivo se halla en … Continuar llegint →

“Constato que la majoria d’historiadors espanyols ¡prefereix que Colom sigui genovès abans que català! I, a la vegada, molts catalans tenen Colom per genocida i prefereixen que no sigui català”. Charles J. Merrill, doctor en Literatura Medieval, en declaracions a La Vanguardia. A la Castella del segle XV els genovesos tenien prestigi i els catalans no. A la Castella del segle XXI els alemanys tenen prestigi i els catalans no. La primera circumstància va ajudar, ens informa el doctor Charles J. Merrill, a falsificar l’origen de Cristòfol Colom, que hauria estat català. La segona circumstància va ajudar a fer fracassar … Continuar llegint →

“Si el que alguns volíem aleshores [el 1968], la dictadura del proletariat, el centralisme democràtic, etcètera, hagués succeït, seria per engegar-se un tret” Anna Cabré, demògrafa, a El País Semanal. Anna Cabré és una dona lúcida, original en les seves reflexions, que ha fet una pila d’aportacions en el camp de la demografia, durant molt temps menystinguda, menyspreada fins i tot. El seu esforç, amb el d’altres, ha contribuït a donar a aquesta disciplina un major relleu, al meu parer encara no suficient, tot subratllant la transcendència que per a la funcionament i la fesomia de les societats tenen la … Continuar llegint →

EL TRIBUNAL Constitucional, a tenor de diversos indicios e informaciones, se dispone a cercenar en breve el Estatuto, al cual Zapatero ha abandonado a su suerte al advertir con aspereza al socialismo catalán que lo que diga el TC hay que acatarlo sin rechistar. Por primera vez en España un puñado de señores y una señora alrededor de una mesa van a poner sus manos sobre un Estatuto avalado en referéndum, provocando un innegable y grave choque de legitimidades. Algunos repiten que a Cataluña el Estatuto no le quita el sueño. Otros señalan que Cataluña es cada vez más soberanista … Continuar llegint →

“Quan el senyor Maragall es va enfrontar al senyor Mas i va parlar del 3%, no ho feia fent volar coloms, sabia el que estava dient. I no era el 3%, era molt més”Carlos Jiménez Villarejo, ex fiscal anticorrupció. L’altre dia Jiménez Villarejo va aprofitar els micròfons de la COM per, tot parlant del cas Pretòria, recordar el famós 3%, el suposat cobrament de comissions il•legals en l’adjudicació d’obra pública durant els governs de Pujol. No deixa de ser curiós que, així que se li posa un micro al davant, Villarejo es llanci en planxa a sembrar sospites sobre l’etapa … Continuar llegint →

Hem de tenir molta paciència amb Espanya, l’Espanya que ha fet un paper bastant galdós en el segrest de l’Alakrana, l’Espanya que sortirà malparada de la crisi, perquè té un president que d’economia no en sap un borrall ni escolta els que sí que en saben, aquesta Espanya que ens ordena als catalans que obeïm el Constitucional com si el que succeeix en aquesta institució fos normal. Hem de tenir molta paciència. Fins quan? Just fins a aquell moment en què sigui més intel·ligent deixar de tenir-ne, ni un minut més. EL CONSTITUCIONAL JA HA REDACTAT, asseguren les cròniques, quatre … Continuar llegint →

NOS hemos hartado, y seguiremos hartándonos, de oír reflexiones, discursos y promesas acerca de la corrupción. Muchos, seguramente todos, son y serán bienintencionados. Transparencia, más y mejores normas, no toleraremos cosas raras, echaremos a los aprovechados y a los que metan la mano en la caja, pedimos perdón, etcétera, etcétera. La política, especialmente en los tiempos de la televisión e Internet, se cimienta en la confianza, y la confianza en los políticos catalanes y españoles escasea de forma alarmante. Ha ocurrido por múltiples razones, entre ellas los escándalos vinculados a la corrupción. La gente no cree en los políticos ni … Continuar llegint →

“Si no som capaços de reaccionar, la societat ens escombrarà.”Ernest Benach, president del Parlament Bonic, bonic, bonic de veure, dijous passat, dia 5, el president del Parlament, Ernest Benach, clavant un del tot inusual discurset sobre el moment que travessem i dient-los als grups polítics el que han de fer. ¿I què han de fer, si no volen ser escombrats? Doncs, segons el reusenc, entre d’altres coses, aprovar la ditxosa llei electoral. Problema número u: Benach és un destacat dirigent d’ERC, un dirigent històricament molt pròxim a Carod, tot i que, en un comprensible esforç de supervivència, prova de guanyar … Continuar llegint →