Cas Juvillà: serrar les dents, ser pragmàtics, calcular el futur

Observem aquests dies com Laura Borràs, presidenta del Parlament, gesticula aparatosament davant l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) perquè Pau Juvillà, de la CUP, deixi el seu escó. El motiu s’assembla força al que va expulsar Quim Torra de la política. Si aleshores parlàvem d’una pancarta, ara parlem d’uns llaços penjats a les finestres del despatx dels cupaires a l’Ajuntament de Lleida quan Juvillà n’era regidor. Tot i que Borràs voldria ser com a mínim Joana d’Arc, el cert és que ella no sortirà gaire millor parada d’aquest envit que el seu predecessor republicà ―i a qui no s’ha … Continuar llegint

La paracaidista repudiada

Entre otras acepciones, el substantivo ‘cunero’ sirve para designar al toro del que se desconoce la ganadería de proveniencia, quizás por analogía, un diputado o candidato ‘cunero’ es aquel que se presenta por una circunscripción electoral que le es extraña o ajena. La práctica era muy habitual durante la Restauración, pero eso no significa que la artimaña se haya extinguido. Al contrario, la seguimos viendo a cada elección. Así, por ejemplo, en las municipales algunos partidos consiguen completar su lista de candidatos presentando vecinos de otras latitudes. Lo hemos visto hacer repetidamente a ciertas formaciones. El uso de ‘cuneros’ les … Continuar llegint

Aragonès comença a dir adeu a la taula de diàleg

Els discursos presidencials de Cap d’Any, o de Nadal, o de Sant Esteve, com és el cas, serveixen tradicionalment per mirar endavant, per encarar-se amb l’any entrant amb renovada energia, amb optimisme. Per intentar traslladar a la ciutadania la sensació que es troba en bones mans i les coses s’estan fent bé, raó per la qual cal tenir confiança. Contràriament, no són discursos en què s’introdueixin incerteses, o s’assenyali allò que pot sortir malament, allò que pot fracassar. Menys encara si es tracta de quelcom que fins al moment s’ha presentat com un element central, fonamental. Un element que ha … Continuar llegint

Canet o com salvar el català

La confirmació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part del Suprem —la del 25 per cent de castellà— ha coincidit amb l’episodi de l’escola de Canet de Mar. No és el primer centre que rep l’ordre de fer més hores de castellà, la diferència és que aquest cas ha transcendit, en bona part perquè a molts pares no els ha donat la gana de callar i acotar el cap. A desgrat del fet que la justícia faci el que ha fet a Canet és una victòria d’aquells que, no ens enganyem, estan en contra de … Continuar llegint

Renovación del TC: chantaje y agravio

Y llega por fin el momento de renovar el Tribunal Constitucional y va Pablo Casado y arroja sobre el tapete los nombres de dos auténticas perlas: Enrique Arnaldo y Concepción Espejel. El primero, una suerte de abogado para todo de políticos del PP, relacionado, entre otros, con Jaume Matas e Ignacio González, ambos condenados por corrupción. Gracias al PP fue escalando Arnaldo en su carrera, igual que Espejel. Esta, amiguísima de la exsecretaria general del PP María Dolores de Cospedal, tuvo que ser apartada del ‘caso Gürtel’ por sus vínculos con los populares. Casado podía haber escogido otros nombres, pues … Continuar llegint

Aragonès, entre la CUP y los socialistas

La CUP sigue apretando las tuercas al Govern con los presupuestos. Así, este domingo anunciaba que, durante el fin de semana (12, 13 y 14 de noviembre), consultará a las bases para decidir si presentan o no una enmienda a la totalidad y si siguen negociando con el Govern o dan por zanjadas las conversaciones. La realidad es que sus condiciones se alejan de lo que pueden aceptar el conseller Giró y el mismo president Aragonès. Algunas exigencias llegan inspiradas por el ideario de extrema izquierda propio de los ‘cupaires’, ahora teñido de filosofía del decrecimiento. Al mismo tiempo, Eulàlia … Continuar llegint

Traduïm l’últim manifest espanyolista anunciat per l’ABC

Fa uns dies, a l’ABC s’anunciava l’enèsim manifest espanyolista a Catalunya (bé, ells en diuen “constitucionalista”), que a l’hora d’escriure aquestes ratlles, i pel que jo sé, encara no s’ha fet públic. L’ambició no és modesta: “Unir fuerzas para propiciar la derrota del secesionismo en Cataluña y el relevo en La Moncloa”, informava un dels subtítols. Els firmants són, es veu, “intelectuales y personalidades” ―què significa exactament “personalidades”?― dels quals el rotatiu donava tres noms: Valentí Puig, Ferran Toutain i Joan López. A aquest últim, exdiputat del PP, no el conec. Els dos primers són persones cultes i, efectivament, se’ls … Continuar llegint

Les impostures de la Transició

Són molts els anys i molts els esdeveniments que s’han succeït des de l’anomenada transició a la democràcia, un pacte radicalment condicionat per les circumstàncies del moment i que, si hem de cenyir-nos a una sola data que la simbolitzi, diríem que és el 6 de desembre de 1978, això és, el moment de l’aprovació de la Constitució en referèndum. Quaranta-tres anys després, els temps han canviat. Les circumstàncies d’aleshores, el context en què va néixer aquella Constitució, tenen molt poc a veure amb les actuals. De fet, el qüestionament de la Transició fa temps que ha deixat de ser … Continuar llegint

El PSOE, la conllevancia y el catalán

Bosteza sobre alguna mesa de subsecretario o en una bandeja con el rótulo de ‘asuntos pendientes’ el anteproyecto de ley de comunicación audiovisual del gobierno español. Son muchos y complejos los aspectos que ambiciona regular el texto, que, además, debe adaptarse a las normas europeas. Sin embargo, lo que ha soliviantado a catalanes, vascos y gallegos es que el borrador menosprecia y abandona a la intemperie las respectivas lenguas cooficiales. Así, se dice, en cuanto a la televisión convencional, que, de la cuota para producciones europeas (51%), la mitad se reservará a obras “en la lengua oficial del Estado o … Continuar llegint

Aragonès, Sánchez y el susto de Cerdeña

Que uno prefiera no pensar en algo o en alguien no significa que ese algo o alguien vaya a desaparecer. Lo que puede pasar, en cambio, es que aquello que queríamos ignorar irrumpa de nuevo, regrese sin avisar y nos dé un susto de muerte. La desagradable sorpresa nos devuelve a la realidad, nos recuerda que las cosas son como son y no como nos gustaría que fueran. Nos resitúa y nos obliga a corregir la perspectiva. Rasga el velo de olvido que habíamos posado sobre lo que nos incomoda o incluso nos angustia. La desagradable sensación que acompaña a … Continuar llegint