Observem aquests dies com Laura Borràs, presidenta del Parlament, gesticula aparatosament davant l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) perquè Pau Juvillà, de la CUP, deixi el seu escó. El motiu s’assembla força al que va expulsar Quim Torra de la política. Si aleshores parlàvem d’una pancarta, ara parlem d’uns llaços penjats a les finestres del despatx dels cupaires a l’Ajuntament de Lleida quan Juvillà n’era regidor. Tot i que Borràs voldria ser com a mínim Joana d’Arc, el cert és que ella no sortirà gaire millor parada d’aquest envit que el seu predecessor republicà ―i a qui no s’ha … Continuar llegint →

Els discursos presidencials de Cap d’Any, o de Nadal, o de Sant Esteve, com és el cas, serveixen tradicionalment per mirar endavant, per encarar-se amb l’any entrant amb renovada energia, amb optimisme. Per intentar traslladar a la ciutadania la sensació que es troba en bones mans i les coses s’estan fent bé, raó per la qual cal tenir confiança. Contràriament, no són discursos en què s’introdueixin incerteses, o s’assenyali allò que pot sortir malament, allò que pot fracassar. Menys encara si es tracta de quelcom que fins al moment s’ha presentat com un element central, fonamental. Un element que ha … Continuar llegint →

La confirmació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part del Suprem —la del 25 per cent de castellà— ha coincidit amb l’episodi de l’escola de Canet de Mar. No és el primer centre que rep l’ordre de fer més hores de castellà, la diferència és que aquest cas ha transcendit, en bona part perquè a molts pares no els ha donat la gana de callar i acotar el cap. A desgrat del fet que la justícia faci el que ha fet a Canet és una victòria d’aquells que, no ens enganyem, estan en contra de … Continuar llegint →

Fa uns dies, a l’ABC s’anunciava l’enèsim manifest espanyolista a Catalunya (bé, ells en diuen “constitucionalista”), que a l’hora d’escriure aquestes ratlles, i pel que jo sé, encara no s’ha fet públic. L’ambició no és modesta: “Unir fuerzas para propiciar la derrota del secesionismo en Cataluña y el relevo en La Moncloa”, informava un dels subtítols. Els firmants són, es veu, “intelectuales y personalidades” ―què significa exactament “personalidades”?― dels quals el rotatiu donava tres noms: Valentí Puig, Ferran Toutain i Joan López. A aquest últim, exdiputat del PP, no el conec. Els dos primers són persones cultes i, efectivament, se’ls … Continuar llegint →