Cálculos y negociaciones con Madrid

Después de atravesar el umbral del Palau de la Generalitat muy serio, tieso como salido de un molde, Pedro Sánchez se encerró por tiempo de hora y media con el ‘president’ Quim Torra. Durante el encuentro, el presidente español depositó sobre la mesa un documento con 44 puntos sobre Catalunya. Esos puntos, en los que no se entró durante la conversación, recogen toda una serie de problemas importantes. Soluciones a todos ellos fueron reclamadas en el pasado por los presidentes Artur Mas, Carles Puigdemont y el propio Torra (por no remontarnos más atrás). En el documento de Sánchez no se … Continuar llegint

El 155 no es podia aturar

Una de les grans discussions després del 27 d’octubre del 2017 va girar entorn de per què el president Puigdemont havia decidit declarar la independència ―encara que fos simbòlica― en comptes de convocar eleccions i evitar, així, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Alguns van maleir els ossos de Carles Puigdemont durant mesos per haver comès aquella suposada insensatesa, per aquell “salt al buit”. Més encara perquè no hi havia res preparat per fer efectiva sobre el terreny la república catalana i perquè el president, fins molt poc abans, estava decidit a convocar eleccions. En aquell temps vaig argumentar … Continuar llegint

Raons, passions, eleccions

a colossal topada del 27 de febrer al Parlament, amb Roger Torrent novament de protagonista, va abocar al trencament el matrimoni malavingut entre Junts per Catalunya i ERC. Són de fa temps com aquella parella que continua casada malgrat que dormen en habitacions separades i planegen futurs particulars. L’aval de Torrent i ERC a la, per dir-ho diplomàticament, sorprenent decisió del secretari general del Parlament, Xavier Muro, de prendre l’acta de diputat al president Torra va fer que aquest optés per la fórmula “Després dels pressupostos, eleccions”, la qual, d’una banda, li va prou bé a Esquerra Republicana, partit que … Continuar llegint

Respiración asistida

El Govern de la Generalitat colapsó el lunes en el Parlament. La jornada se desbocó por la disputa en torno a cómo contestar a la exigencia de la Junta Electoral para que la Cámara rindiera el acta del ‘president’ Quim Torra. El choque entre JxCat yERC –que avaló que Torra dejara de ser diputado– fue estruendoso, tremebundo. Supuso la estocada definitiva a un gabinete herido, muy maltrecho, renqueante. Su mal estado era, es, el resultado de las heridas e infecciones acumuladas desde su nacimiento. Unas, responsabilidad propia, del Govern, de los grupos y de los dirigentes que los lideran. Otras, … Continuar llegint

La redretanització de la dreta

Durant lustres hem estat parlant sobre la unitat de la dreta espanyola, i sobre els seus pros i els seus contres. Una unitat que es va conformar després del clivellament, la ruptura i la desaparició de l’UCD d’Adolfo Suárez. El PP (abans Aliança Popular) llavors es va fer amo i senyor de la dreta. Va arribar al poder el 1996 amb un resultat curt, que Jordi Pujol i CiU es van encarregar de complementar. Aznar es va veure obligat a governar des de la moderació. Li va anar fantàsticament bé. L’any 2000 aconseguia la majoria absoluta. A partir de llavors, … Continuar llegint

Cas Atutxa i cas Torrent: semblances i diferències

El fons del que ha ocorregut aquest dilluns al Parlament ens remet per força al passat. En concret, al que va succeir al Parlament basc quan n’era el president Juan Mari Atutxa. El cas Atutxa i el cas Torrent presenten semblances i diferències. En aquests moments resulta, sens dubte, il·lustratiu i útil recordar els fets que van tenir lloc a Euskadi fa uns quants anys. == Cas Atutxa: Juan Mari Atutxa, president del Parlament basc, va desobeir el Tribunal Suprem, que havia ordenat la dissolució, just després de la il·legalització de Batasuna el 2003, del grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. El … Continuar llegint

El diàleg entre governs, ‘impasse’ tàctic

Miquel Iceta, sempre un pas per davant, aconsellava aquest cap de setmana no esperar resultats a curt termini del diàleg entre el govern espanyol i el de la Generalitat. Els diré un secret: tampoc cal esperar-ne, de resultats, a mitjà ni a llarg termini. Em refereixo a un acord que pugui satisfer mínimament l’independentisme. La raó és clara: encara que el PSOE cedís (cosa improbable), qualsevol acord que pogués ser acceptable necessitaria almenys el vot del PP o que el PP li donés suport. I el PP no sembla que hagi de canviar radicalment, més ben dit, de girar com … Continuar llegint

El (grave) problema de los jueces

Gobernar no es tener todo el poder, y está bien que sea así. Montesquieu y los padres de la Constitución de los EEUU tenían razón. Deben existir separación de poderes, y controles, y contrapesos. Pedro Sánchez, flamante presidente del gobierno español, no manda en el Consejo General del Poder Judicial, el Constitucional, el Supremo, la Audiencia Nacional, ni en los fiscales o las juntas electorales, como hemos comprobado. Pero insisto: está bien que sea así. Los jueces no deben obedecer al gobierno. Pero tampoco deben bregar para cargárselo. Por desgracia, es lo que estamos viendo que ocurre. Así, el pasado … Continuar llegint

El retorno de Puigdemont

El nuevo episodio en la lucha por la hegemonía en Catalunya podría tener muchos títulos. Por ejemplo, si tomamos la saga ‘La Guerra de las Galaxias’, quedaría bien llamarlo ‘El retorno del Jedi’ o, tal vez y según los gustos, ‘Una nueva esperanza’ o ‘La venganza de los Sith’. En unos días, Carles Puigdemont devendrá eurodiputado de pleno derecho. Tras haber visto como se le impedía convertirse en presidente de la Generalitat, pese a habérsele permitido ser candidato y haber ganado las elecciones, ahora Europa se presta a acogerle como miembro de su cuerpo legislativo, condición que le concede la … Continuar llegint

Dues espifiades tremendes

Un dels avantatges de què ha gaudit el moviment per la independència ha sigut, és indiscutible, els molts errors, alguns de fenomenals, com ara la violència de l’1-O, comesos per l’estat espanyol. Sense aquestes espifiades, grans, petites i sovintejades, les coses serien avui dia d’una altra manera, i pitjors per a l’independentisme. Manuel Marchena, i amb ell el Tribunal Suprem, va cometre espifiada una de gegantina quan va decidir preguntar al Tribunal de Justítica la UE, amb seu a Luxemburg, sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Tot i interpel·lar Luxemburg, però, Marchena va tirar pel dret. És a dir, va actuar … Continuar llegint