El president Aragonès i ERC en general fan algunes coses bé, altres regular i algunes malament. Per exemple: resulta força incomprensible la manera diguem-ne tan pròpia que tenen els republicans de negociar els pressupostos. Una de les discussions que aquests dies remouen les aigües de la política catalana i espanyola és la presència anunciada d’Aragonès a la cimera hispanofrancesa del pròxim dia 19 a Barcelona, sumat al fet que ERC, juntament amb altres partits, entitats i associacions, es manifestarà aquell mateix dia en contra de la mateixa reunió. “No es pot ser a missa i repicant”, denuncien els amants de … Continuar llegint →

Un cop trencat el govern independentista a Catalunya, la taula de diàleg —entesa en el sentit ampli de negociació entre Barcelona i Madrid— ha donat dos fruits. D’una banda, l’eliminació del delicte de sedició —amb la contrapartida de la posada en peu d’un tipus delictiu de desordres públics agreujats— i la modificació de la malversació. Aquestes dues mesures permetran la revisió a la baixa de les inhabilitacions dels líders de l’1-O i beneficiaran un bon nombre de persones que encara no han estat jutjades. A aquestes dues qüestions cal sumar-hi els indults parcials aprovats pel govern de Pedro Sánchez l’any … Continuar llegint →

Se’n parla, i en general ha estat ben acollida, de la minisèrie documental —quatre episodis— sobre la família Pujol dirigida per David Trueba i que es pot veure a la plataforma HBO. El producte té un títol amb certa gràcia, encara que menys de la que alguns li atribueixen, al meu entendre: La sagrada familia. Els episodis, de menys d’una hora, s’estructuren cronològicament i, en tres d’ells, l’assumpte principal són les acusacions de corrupció contra els Pujol. No és, doncs, un documental sobre el president Pujol o la seva família, sinó exactament sobre els seus draps bruts, alguns comprovats i … Continuar llegint →

És una llarga tradició que, cada vegada que s’acosten cites electorals a Espanya, la qüestió catalana de seguida hi aparegui, hi aflori. Tant hi fa que les urnes s’obrin a l’altra banda de la Península. Sempre hi surt. Si bé això no és nou, en els últims temps, o sigui, des que governa Pedro Sánchez amb Podemos, l’ús de la catalanofòbia en campanya per part de la dreta espanyolista és gairebé obligat, preceptiu, un must, com es diu ara. Les eleccions madrilenyes i les andaluses últimes en són dos exemples entre tants. Vist que la catalanofòbia és una recepta que … Continuar llegint →