Carles Puigdemont, una qüestió irresoluble?

Carles Puigdemont ha tornat a ser notícia aquests dies arran del pronunciament del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat d’ell, Clara Ponsatí i Toni Comín. També perquè això els ha provocat una situació d’inseguretat entorn de la seva assistència a les sessions del Parlament Europeu a Estrasburg. No és la primera vegada que l’actualitat ens recorda vivament la situació de Puigdemont, que continuarà sent protagonista mentre no se solucioni l’anomalia de l’exili. Un exili que, com se sap, té el seu origen en la decisió de Mariano Rajoy i el PP de subcontractar les forces policials … Continuar llegint

De la remontada a la posible victoria amplia

El debate cara a cara organizado por el grupo Atresmedia la noche del lunes era mucho más transcendente para Pedro Sánchez, por detrás en los sondeos, que para su adversario, el aspirante a presidente del Gobierno Alberto Núñez Feijóo. El primero se jugaba continuar teniendo bazas para impedir su desalojo de La Moncloa, se jugaba mantener viva la esperanza de impedir un ejecutivo del PP o de PP y Vox. Por su parte, a Núñez Feijóo les bastaba con no perder, o perder solo un poco, de forma que la inercia ganadora no encallara, que el cara a cara no … Continuar llegint

Una idea funesta: abstenir-se contra Junts, ERC i la CUP

Hi ha, entre els independentistes, molta gent decebuda, fastiguejada i emprenyada. Parlo dels ciutadans corrents, de la gent del carrer, dels membres civils d’aquest moviment. Em penso que el sentiment d’insatisfacció, en el grau que sigui, és majoritari, molt majoritari. Això és justament el que va portar molts votants a abstenir-se en les passades eleccions municipals del 28 de maig. Aleshores l’abstenció va fer molt mal a ERC, que va perdre ni més ni menys que 300.000 vots respecte al 2019. És probable que, a més dels pactes amb Pedro Sánchez, el fet de governar en solitari a la Generalitat … Continuar llegint

‘Operación Collboni’: legal y muy fea

No pocos apologetas de la ‘operación Collboni’, faltos como se hallan de argumentos presentables, insisten estos días en subrayar que la elección de Jaume Collboni como nuevo alcalde es legal. ¡Acabáramos! ¡Valiente subterfugio retórico! ¿Se imaginan que no lo fuera? Hay poca cosa que pueda justificar lo acontecido, si no es un fabuloso afán de poder y, sobre todo, la determinación de impedir que un independentista, aunque sea alguien tan dialogante y moderado como Trias, se convierta en alcalde. Los hechos, para que puedan ser entendidos, hay que contextualizarlos. No es lo mismo Barcelona que cualquier otro pueblo o ciudad … Continuar llegint

Pedro Sánchez i els mals resultats d’ERC fan Xavier Trias (quasi) alcalde

A mesura que transcorren els dies sembla fer-se més evident que l’avançament electoral dictat per Pedro Sánchez serà decisiu per convertir Xavier Trias en el nou alcalde de Barcelona, responsabilitat a la qual tornarà després de ser-ne desallotjat el 2015. Sánchez i els pèssims resultats obtinguts diumenge per ERC a Barcelona —i en el conjunt de Catalunya, amb més de 300.000 vots perduts— són dos factors que avui semblen (quasi) incontestables. Com vam apuntar en una anàlisi d’urgència escrita la mateixa nit de l’escrutini, tota la pressió s’ha orientat a Esquerra per tal que impedeixi, de la mà de socialistes … Continuar llegint

Guanyen Xavier Trias i l’ànima convergent

El veterà convergent Xavier Trias va guanyar ahir a la nit Jaume Collboni i Ada Colau, en una disputa que ha estat emocionant i molt ajustada. En un context de forta pujada del PSC i d’un independentisme profundament decaigut, el que ha fet l’exalcalde té un mèrit enorme. Que Trias hagi derrotat Colau suposa, a més, la consumació, encara que ell no ho dirà mai així, de la revenja sobre l’alcaldessa després del que va passar el 2015. El retorn de Trias amb victòria —acabi o no acabi sent l’alcalde de Barcelona— tindrà un efecte notable sobre el procés intern … Continuar llegint

¿Cuánto vale tu voto?

El tramo final de la campaña electoral se ha visto emborronado por los escándalos de compra de votos en Melilla y Mojácar (Almería), a los que han seguido un goteo de otros casos en diferentes puntos de la geografía española. Se han producido un montón de detenciones, y más que habrá en los próximos días, pues las investigaciones están abiertas. Cuando creíamos habernos adentrado en la asfixiante selva digital del siglo XXI, va y la realidad nos suelta una coz y nos envía directos al siglo XIX, con sus caciques y sus pobres. La red mafiosa y clientelar de Melilla … Continuar llegint

Pedro Sánchez pot (i ha de) pactar amb Bildu

Els fets. El PP va denunciar que quaranta-quatre etarres figuraven a les llistes electorals d’EH Bildu, set d’ells relacionats amb delictes de sang. El que no va dir el PP és que bona part d’aquestes persones van ser condemnades per pertànyer a partits polítics abertzales il·legalitzats. També calla el PP que no és pas la primera vegada que hi ha ex-presos a les llistes de l’esquerra abertzale. És una cosa antiquíssima. És més, n’hi ha que fa anys que ocupen càrrecs institucionals. Fins ara, el PP no havia convertit aquesta qüestió concreta en casus belli, malgrat la seva obsessió viciosa … Continuar llegint

Habitatge: no dispareu contra el petit propietari

La nova llei espanyola i el xàfec de promeses innegablement electoralistes dels nostres polítics han situat –de fet, ressituat– la qüestió de l’habitatge al bell mig del debat públic. I això és sens dubte una bona notícia, ja que connecta la discussió política amb la realitat del carrer, de les persones. L’accés a l’habitatge és, des de fa molts anys, un dels problemes que més condicionen les vides d’homes i dones de totes les edats, començant pels joves urbans, que veuen amb desesperació com, tot i treballar, llogar o comprar un pis continua estant fora del seu abast econòmic. Avui, … Continuar llegint

L’acord de claredat: Aragonès contradiu el relat d’ERC

Quan Pere Aragonès va posar sobre la taula la iniciativa de l’acord de claredat el cert és que em vaig quedar parat. Perplex. El que més em va estranyar aleshores és que s’utilitzés com a referent directe la llei de Claredat aprovada pel Parlament canadenc el 2000. Aquella llei, dita de claredat, justament de clara no en té res. Conté un cúmul d’ambigüitats i excepcions destinades no a facilitar un referèndum, sinó a tot al contrari: a dotar l’Estat canadenc d’una eina per dificultar i, en darrera instància, impedir la independència del Quebec. Recordem un parell més de dades significatives: … Continuar llegint