¡No poden sancionar-los!

Llegia ahir en aquest diari que pròximament els directors d’escola i d’institut públics podran sancionar els professors que s’ho mereixin. Sorpresa astoradora: ¿¡ara no poden fer-ho!? Es veu que avui, si algun professor fa malament la seva feina, el director, sempre que estigui prou irritat, endega un farragós procés per tal que els serveis centrals del Departament d’Educació s’ocupin de l’assumpte. O sigui, com en els millors temps de la Unió Soviètica. ¿Què passa? Doncs el que ens podem imaginar: els expedients s’eternitzen, vencen els terminis, caduquen, etcètera, etcètera, i al final, difícilment el professor rep el seu càstig. El … Continuar llegint

El missioner i la llibertat

Un penjat amb bigotis anomenat Terry Jones ha estat notícies els últims dies perquè va anunciar que l’11-S cremaria exemplars de l’Alcorà. L’opinió pública mundial de seguida va adonar-se de les nefastes conseqüències que podria tenir l’espectacle, a desgrat que el tal reverend Jones no compta amb més d’una cinquantena de seguidors. Durant uns dies el món ha estat pendent del que passava. L’assumpte ha arribat a alarmar a La Casa Blanca i el secretari de Defensa a telefonar a Florida per convèncer el missioner de pega perquè s’hi repensés. El Vaticà i la Unió Europea s’havien pronunciat també sobre … Continuar llegint

Prostitució i redempció

Des de la Conselleria d’Interior han decidit que, abans d’acabar la legislatura, valia la pena deslliurar els amos dels prostíbuls de portar les seves noies (o nois) a revisió mèdica. Les prostitutes, doncs, s’han quedat sense revisions mèdiques periòdiques (el govern ha encolomat als ajuntaments el seu estat d’higiene i salut) i els amos dels clubs i cases de relax amb una preocupació menys. “Veieu com no sempre afegeix burocràcia, l’administració? L’esquerra de debò també sap estar al costat de l’empresa i estalviar-li tràmits molestos…”, deuen haver dit els excomunistes de la conselleria als emprenedors del ram del sexe. El … Continuar llegint

Blat, fam i tonteria

És una notícia que ha aparegut en un racó del diari i en les cues dels programes informatius: un equip d’investigadors britànic ha aconseguit desvelar el complex codi genètic del blat, en concret de la varietat ‘chinese spring’. Això ha de permetre en el futur millorar la resistència d’aquest cereal a les malalties i també augmentar-ne la seva producció. Els progressos que s’han aconseguit fins ara ho han estat barrejant varietats de forma tradicional. No és una anècdota. El blat constitueix la base de l’alimentació de més d’una tercera part de la població mundial, la qual continua creixent, el que … Continuar llegint

A pams

Pragmatisme Al Vendrell i Calafell van tirar, em sembla, pel dret a l’hora d’afrontar el problema del top manta. Com que els alcaldes i, en general, la gent dels ajuntaments solen ser gent pragmàtica, van prendre una decisió pragmàtica, això és, que els manters tinguin una zona per a ells i no s’instal·lin per tot arreu. Com se sap, ser pragmàtic sovint vol dir triar el mal menor. Així ho van fer, sense atendre gaires consideracions més. Un problema que era gros ara serà menys gros, que devien pensar. Il·legalitat Aleshores surt en tromba el ram del comerç i un … Continuar llegint

A pams

Gitanos La darrera polèmica motivada per Nicolas Sarkozy, del qual admiro algunes coses, com el seu coratge polític, es deu al desmantellament de campaments de gitanos romanesos i búlgars, als quals es convida a tornar al seu país. El tracte consisteix a entregar-los uns diners i un bitllet d’avió a canvi que se’n vagin. Tot i que els ciutadans romanesos i búlgars poden circular lliurament per França, s’hi poden quedar només tres mesos, segons el que estableix una moratòria de què disposa París. Rebuig La mesura sarkoziana presenta alguns problemes d’ordre tècnic. Per exemple, que l’immigrant, un cop al seu … Continuar llegint

A pams

Mesquita Feia temps que la discussió anava, i finalment dissabte el president Obama hi va dir la seva: és partidari que a tocar de l’anomenada Zona Zero de Nova York, això és, allà on hi havia les Torres Bessones, s’hi autoritzi construir una mesquita i un centre cultural islàmic. L’argument d’Obama és impecable i es basa en la llibertat religiosa, que està recollida en la primera esmena de la Constitució dels Estats Units i és un element fonamental per entendre el naixement, la història i la identitat d’aquell país. Valors Barack Obama i, entre d’altres, l’alcalde de Nova York, Michael … Continuar llegint

A pams

Lamentable Les minivacances de Michelle Obama i la seva filla Sasha a Marbella han aixecat una gran polseguera periodística i han mobilitzat moltíssima gent, que s’aplegava aquí i allà per picar de mans, cridar i fer fotos a la primera dama. La senyora Obama no crec que hi torni de tant com l’han atabalada. L’espectacle s’ha de qualificar de lamentable, d’un provincianisme colossal. I amb un punt de xavacaneria innegable.Estiu 2007 No obstant això, hem de dir que a Espanya en això no són gaire diferents que els catalans. El viatge de Michelle Obama m’ha recordat intensament aquell estiu de … Continuar llegint

A pams

Prejudicis S’ha conegut una notícia que xoca amb alguns dels prejudicis més arrelats i persistents a casa nostra. Una quarantena de multimilionaris s’han compromès a donar almenys la meitat de les seves fabuloses fortunes a causes humanitàries. Resulta que els rics, éssers malvats, espoliadors per naturalesa, segons el catecisme de la nostra esquerra, són capaços de regalar als necessitats la meitat o més de tot el que tenen. I al damunt són nord-americans, és a dir, gent doblement dolenta. Complot Quan es va saber que alguns dels personatges més rics del món, amb Bill Gates i Warren Buffet al capdavant, … Continuar llegint

La veritat anhelada

Hi ha vegades que la veritat pendent, el seu anhel, agafa un pes, una gravetat, descomunal, incalculable. Penso en el cas de la tragèdia d’Horta de Sant Joan, de la qual ahir va fer un any. Les famílies dels cinc bombers morts no va acudir als actes d’homenatge (a Lleida i Horta de Sant Joan) i van plantar Joan Saura, el conseller. Les famílies creuen que la Generalitat no els ha tractat com ho hauria d’haver fet. Les famílies creuen que la Generalitat ha mentit reiteradament. Les famílies creuen que els morts i també elles es mereixien més respecte. Al … Continuar llegint