El Barça no se merece esto

El Barça está por encima de sus presidentes presentes y pasados, se llamen como se llamen. Esta afirmación parece, y es, una obviedad. Todo el mundo puede estar de acuerdo con ella. Sin embargo, en ocasiones, cuando las cosas se complican y se ponen realmente difíciles, hasta las verdades más obvias y compartidas se desdibujan, llegan a olvidarse. Para muchos, además, el Barcelona no es un club como cualquier otro. Es más que eso. Ser más que un club no supone que sea el mejor ni el más grande. Quiere decir que es portador de atributos y significados únicos. El … Continuar llegint

Parlar amb l’holograma del marit mort

Vertigen. Aquesta és la paraula que potser recull millor el sentiment que amara el debat sobre la dita intel·ligència artificial. El vertigen és present en la immensa majoria de reflexions, ja sigui d’experts, pensadors, polítics, periodistes o la resta de ciutadans. La raó és ben senzilla. Les funcions de la IA evolucionen a una velocitat molt superior a altres innovacions anteriors. A més, ningú no és capaç de preveure o imaginar, tampoc els enginyers especialitzats, fins on ens conduirà aquesta tecnologia. El vertigen és tan gran que més de mil experts de tot el món han reclamat, en una carta … Continuar llegint

L’acord de claredat: Aragonès contradiu el relat d’ERC

Quan Pere Aragonès va posar sobre la taula la iniciativa de l’acord de claredat el cert és que em vaig quedar parat. Perplex. El que més em va estranyar aleshores és que s’utilitzés com a referent directe la llei de Claredat aprovada pel Parlament canadenc el 2000. Aquella llei, dita de claredat, justament de clara no en té res. Conté un cúmul d’ambigüitats i excepcions destinades no a facilitar un referèndum, sinó a tot al contrari: a dotar l’Estat canadenc d’una eina per dificultar i, en darrera instància, impedir la independència del Quebec. Recordem un parell més de dades significatives: … Continuar llegint

Yolanda Díaz, Podemos y las izquierdas

El espacio político a la izquierda del PSOE, que Yolanda Díaz quiere unir bajo la marca Sumar, se pelea, se pelea salvajemente. Quien de momento rechaza la alianza es Podemos, el partido surgido del 15-M, del cual Pablo Iglesias fue el líder y en el que Iglesias sigue moviendo los hilos. A la hora de analizar qué está pasando, y ante el peligro de que Yolanda Díaz y Podemos finalmente no se pongan de acuerdo, son muchas las voces, prácticamente todas, que han apuntado que la división, el desacuerdo, el restar y no sumar son un vicio característico de las … Continuar llegint

Yolanda Díaz, Podemos i les esquerres

L’espai polític a l’esquerra del PSOE, que Yolanda Díaz vol unir sota la marca Sumar, es baralla, es baralla salvatgement. Qui de moment rebutja l’aliança és Podemos, el partit sorgit del 15-M, del qual Pablo Iglesias en va ser el líder i en què Iglesias continua movent els fils. A l’hora d’analitzar què està passant, i davant el perill que Yolanda Díaz i Podemos finalment no es posin d’acord, són moltes les veus, pràcticament totes, que han apuntat que la divisió, el desacord, el restar i no sumar son un vici característic de les esquerres. Un vici que històricament ha … Continuar llegint

Congelar el caso Borràs

En Junts per Catalunya hace tiempo que se preparaban para el golpe, es decir, para la sentencia condenatoria de Laura Borràs. Y habían activado todos los ‘airbags’ para salir lo menos mal parados posible del encontronazo. Aun así, las cosas no van a ser sencillas para Jordi Turull, su secretario general, pese a contar con el apoyo de una amplia mayoría de los miembros de la dirección de la formación independentista. Junts es un partido en el cual conviven dos grandes sensibilidades. Simplificando mucho: mientras unos apuestan por una estrategia pragmática y consideran que priorizar la confrontación con el Estado … Continuar llegint

Trias, amenaza y oportunidad

El anuncio de Xavier Trias de que tratará de volver a ser alcalde trastocó, sigue trastocando, la batalla de Barcelona. Quien mejor supo responder a la irrupción de Trias, que no tiene problemas en reconocerse como “convergente”, fue Ada Colau, la alcaldesa. No así el socialista Jaume Collboni ni el republicano Ernest Maragall. Collboni y los socialistas quedaron aturdidos. Acto seguido, reaccionaron tomando una decisión bien extraña. El alcaldable abandonó precipitadamente el puesto que ocupaba a lado de Colau y dejó de ser concejal. Pero lo raro no es eso, sino que, a la vez, el PSC se mantuvo dentro … Continuar llegint

Les pantalles digitals, el ‘bullying’ i el porno

Un grup de quatre nois i una noia, tots adolescents, esperen xerrant i mirant el mòbil davant d’un edifici de pisos. Esperen un amic seu per anar plegats a jugar a bàsquet a la pista que hi ha més amunt, al mateix carrer. Al seu amic l’han avisat enviant-li un missatge per Instagram. Esperen tranquil·lament que baixi. Ni se’ls ha acudit utilitzar el timbre ni, encara menys, fer-li una trucada. Als setanta o als vuitanta els còmics que consumien els pares i mares d’aquests joves parlaven de l’any 2000 per referir-se al futur. El futur i l’any 2000 eren sinònims. … Continuar llegint

Guanyador: l’ego gegant del pobre Tamames

Acabada la moció de censura de Ramón Tamames, la sensació és semblant que abans de començar: d’aquí a un temps, bastant poc temps, no en quedarà res, d’aquest moment estrambòtic, d’aquesta performance surrealista. Esdevindrà una curiositat, una anècdota, una més, en la història política espanyola. Però, i a curt termini? Qui prodest?, a qui beneficia, si és que beneficia algú, l’espectacle extravagant i més aviat trist que acabem de contemplar? Anem a pams i repassem els principals protagonistes: Vox, PP i el govern del PSOE i Unidas Podemos. Pel que fa a Santiago Abascal i Vox, que són els que … Continuar llegint

Rosell y el complot antiindependentista

La reciente admisión de una querella del expresidente del FC Barcelona Sandro Rosell por parte de un juzgado de instrucción de Madrid ha conseguido lo que parecía imposible: que la justicia española se ocupe de la llamada operación Cataluña. Ha conseguido horadar el escudo con que la justicia española ha protegido hasta ahora a los implicados en la trama policial y judicial que actuó fuera de la ley, durante los gobiernos de Mariano Rajoy, para combatir al independentismo. Una mafia que se puso a funcionar, según han revelado algunos medios, en 2012, tras la masiva manifestación del 11 de septiembre … Continuar llegint