Canet o com salvar el català

La confirmació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part del Suprem —la del 25 per cent de castellà— ha coincidit amb l’episodi de l’escola de Canet de Mar. No és el primer centre que rep l’ordre de fer més hores de castellà, la diferència és que aquest cas ha transcendit, en bona part perquè a molts pares no els ha donat la gana de callar i acotar el cap. A desgrat del fet que la justícia faci el que ha fet a Canet és una victòria d’aquells que, no ens enganyem, estan en contra de … Continuar llegint

La unidad independentista como dogma

Tras la investidura de Pere Aragonès, los tres principales partidos independentistas emprendieron su presente andadura. Se repetía la arquitectura de la legislatura anterior. El Ejecutivo parecía esta vez realmente dispuesto a hacer lo que fuera necesario para proyectar una imagen de coherencia y solidez. Pese a ello, las discrepancias pronto aparecieron. Primero, por la mesa de diálogo, a la que Junts y la CUP, pese a lo pactado con ERC, no han dado tregua. Luego, por la ampliación del aeropuerto de El Prat, contra la que se revolvió ERC y que la CUP siempre desaprobó. El tercer encontronazo (al margen … Continuar llegint

La fragilitat de l’estratègia Junqueras

Aparentment, ERC està aconseguint imposar la seva estratègia. Una part de l’independentisme sembla haver acceptat que el pacte-aliança amb Pedro Sánchez i el PSOE és ara per ara l’única via transitable. Que és el que hi ha, com diria aquell. Una altra part el rebutja amb energia i l’interpreta com una rendició. I, una tercera, senzillament, està desconcertada i/o fastiguejada, i ha decidit replegar-se. “Quan tingueu un pla —els ha dit aquesta gent a uns i als altres— doncs ja m’avisareu”. A poc a poc, dic, la situació sembla decantar-se a favor d’una certa consolidació dels republicans. L’ambient regnant sembla … Continuar llegint

Tercer y exasperante ‘show’ del Govern

Ya estamos otra vez. Lo han vuelto a hacer. Tras los reputados espectáculos ‘La mesa de tres patas’ y ‘El aeropuerto menguante’, el gobierno de los catalanes acaba de presentar su última producción: ‘El presupuesto indigesto’. Dicen que no hay dos sin tres. Así ha sido, y en el tiempo récord de seis meses. Y como todo el mundo sabe, luego del tres vienen el cuatro, el cinco, el… Los que, como yo mismo –lo confieso y me acuso– creímos que tras Quim Torra y con un nuevo gobierno las cosas iban a cambiar a mejor –que no era pedir … Continuar llegint

La unitat independentista: útil o perjudicial?

Neixen aquestes ratlles arran del desgavell, per dir-ho diplomàticament, que s’ha produït al voltant de les esmenes a la totalitat dels pressupostos del Govern i, específicament, del paper que hi ha jugat la CUP i les dues forces governamentals. La CUP és capaç de portar el seu ideologisme fins a l’extrem, i se li’n refoten les conseqüències que això pugui tenir per a l’independentisme i la societat en general. La CUP no compleix els acords pactats, perquè, segons ells, els compromisos “muten”. La CUP és un partit capaç, per exemple, de tancar un pacte exprés per fer president Aragonès i … Continuar llegint

Prohibir no acabarà amb la prostitució

Ha tornat amb força, com ha recollit el diari ARA en les seves pàgines, el debat sobre la regulació o la prohibició de la prostitució, dues opcions a les quals se’n pot sumar naturalment una tercera: no fer res, això és, mantenir-la en l’alegalitat, en l’ambigüitat i indefinició en què ara es troba a Catalunya i Espanya. Entre els grups d’arguments més explotats des de les posicions prohibicionistes n’hi ha dos que, tot i que cal admetre que efectistes, tenen al meu entendre escassa solidesa, per molta convicció que s’hi vulgui posar. El primer parteix de la creença que prohibir-ho … Continuar llegint

Renovación del TC: chantaje y agravio

Y llega por fin el momento de renovar el Tribunal Constitucional y va Pablo Casado y arroja sobre el tapete los nombres de dos auténticas perlas: Enrique Arnaldo y Concepción Espejel. El primero, una suerte de abogado para todo de políticos del PP, relacionado, entre otros, con Jaume Matas e Ignacio González, ambos condenados por corrupción. Gracias al PP fue escalando Arnaldo en su carrera, igual que Espejel. Esta, amiguísima de la exsecretaria general del PP María Dolores de Cospedal, tuvo que ser apartada del ‘caso Gürtel’ por sus vínculos con los populares. Casado podía haber escogido otros nombres, pues … Continuar llegint

Aragonès, entre la CUP y los socialistas

La CUP sigue apretando las tuercas al Govern con los presupuestos. Así, este domingo anunciaba que, durante el fin de semana (12, 13 y 14 de noviembre), consultará a las bases para decidir si presentan o no una enmienda a la totalidad y si siguen negociando con el Govern o dan por zanjadas las conversaciones. La realidad es que sus condiciones se alejan de lo que pueden aceptar el conseller Giró y el mismo president Aragonès. Algunas exigencias llegan inspiradas por el ideario de extrema izquierda propio de los ‘cupaires’, ahora teñido de filosofía del decrecimiento. Al mismo tiempo, Eulàlia … Continuar llegint

Traduïm l’últim manifest espanyolista anunciat per l’ABC

Fa uns dies, a l’ABC s’anunciava l’enèsim manifest espanyolista a Catalunya (bé, ells en diuen “constitucionalista”), que a l’hora d’escriure aquestes ratlles, i pel que jo sé, encara no s’ha fet públic. L’ambició no és modesta: “Unir fuerzas para propiciar la derrota del secesionismo en Cataluña y el relevo en La Moncloa”, informava un dels subtítols. Els firmants són, es veu, “intelectuales y personalidades” ―què significa exactament “personalidades”?― dels quals el rotatiu donava tres noms: Valentí Puig, Ferran Toutain i Joan López. A aquest últim, exdiputat del PP, no el conec. Els dos primers són persones cultes i, efectivament, se’ls … Continuar llegint

Tercera oportunidad para una Barcelona independentista

La historia que aquí les vamos a contar empieza en 2015, cuando Ada Colau consigue vencer ‘in extremis’ a Xavier Trias en la carrera por la alcaldía de Barcelona. Fue una bofetada de las que escuecen. Los convergentes, justo es recordarlo, hicieron una pésima campaña, mientras el ejército de los ‘comuns’ exprimía a fondo las redes sociales. Además, Colau utilizó una y otra vez la mentira publicada por un diario de Madrid según la cual Trias tenía una millonada escondida en Andorra. La aspirante abrió su campaña así: “El próximo 24 de mayo podremos elegir entre la mafia y la … Continuar llegint