Un demà de robots i suïcides?

Un dels camps d’investigació més fascinants és el relacionat amb la intel·ligència artificial i amb l’anomenat ‘deep learning’, és a dir, les tècniques que fan possible que un robot sigui capaç d’aprendre. Moltes universitats al món, i moltes empreses –entre d’altres els grans gegants d’internet– persegueixen el sant grial que farà que no siguem capaços de distingir una màquina d’un humà. Hi ha qui creu que això, senzillament, no passarà. Soc dels que creu el contrari. Un dels aspectes més intrigants de tot plegat, i que alguns ja es plantegen seriosament, és com evitarà l’home que algun dia les màquines … Continuar llegint

La era del ultimátum

Por lo visto hemos entrado briosamente en la era del ultimátum. Torra da un ultimátum a Sánchez para que le facilite el soñado referéndum. La ANC da un ultimátum a Torra para que diga cómo va Catalunya a conseguir la independencia en breve. Los posconvergentes se los dan a ERC para que desobedezca al juez Llarena… En la política española también se cuecen este tipo de habas. Así, se chantajea a cuenta de los presupuestos, de la tesis del líder del PSOE o de lo que se tercie. La cuestión es lanzarse ultimátums a la cabeza. Cualquier hombre o mujer … Continuar llegint

La guerra dintre de la guerra

Imaginin-se la seqüència. Forma part d’un film en blanc i negre, potser d’un film d’un cineasta escandinau i introspectiu. En un racó ombrívol, un home vestit d’una manera estranya fa lliscar un alfil sobre el tauler d’escacs. En una altra cambra, aquesta molt més àmplia i amb un gran finestral per on penetren els rajos tebis del sol ponent-se, un segon home obre un sobre i n’extreu un paperet. El llegeix i aleshores dirigeix la seva mirada a les peces que té al seu davant. Rumia. Rumia llargament vinclat sobre el tauler. Finalment, desplaça alhora rei i torre per enrocar-se. … Continuar llegint

El soberanismo, un año después

El Gobierno de Pedro Sánchez vive asediado. Las cloacas del Estado, los medios que se alimentan de ellas, las redes en que la porquería borbotea y la fiereza depredadora de la oposición no parecen tener límite. No hay ni habrá respiro. Tanto es así que bien puede ser que, cuando estas líneas vean la luz, otro escándalo haya golpeado ya los tambaleantes muros del Ejecutivo. Mientras tanto, Catalunya recuerda el 1-O, un día histórico y una gran victoria del independentismo, pese a la violencia policial y la represión judicial. Ha pasado un año desde que casi 2,3 millones de ciudadanos … Continuar llegint

Barcelona: l’independentisme bada!

Amb les eleccions municipals d’aquí a vuit mesos, la sensació és que l’independentisme està badant a Barcelona. Candidats provisionals o poc seductors i, sobretot, incapacitat per bastir una candidatura entre les dues grans forces. Tanmateix, l’independentisme no pot desaprofitar l’oportunitat de conquerir l’Ajuntament de Barcelona. Contràriament, els seus dos grans adversaris ho tenen clar. D’una banda, els comuns, tot i l’anèmia d’idees i la poca traça demostrada, disposen d’un actiu potent: Ada Colau. El poder confereix carisma i Colau compta amb la simpatia de molts barcelonins. Ella, a més, ha sabut administrar una mena de populisme sentimental que té el … Continuar llegint

Els màsters i el polític

El penós escàndol dels màsters, que ja va engolir en el seu moment Cristina Cifuentes, s’ha cobrat una altra víctima, Carmen Montón, ministra de Sanitat de Pedro Sánchez. A més de veure’s obligat a prescindir d’una de les peces governamentals més valorades i apreciades per ell, el mateix president ha hagut de passar pel mal tràngol de demostrar que no hi ha trampa en la seva tesi doctoral (que un treball d’aquest tipus sigui fluix o poc original no és que no sigui trampa, és que és més corrent del desitjable). ADVERTISING inRead invented by Teads Van acceptar títols regalats … Continuar llegint

Anem a la Diagonal o no hi anem?

El Marc i la Fina són una parella de mitjana edat. Tenen dos fills, un noi i una noia, el Pere i la Clara, i viuen en una ciutat ni gran ni petita vora Barcelona. Són nacionalistes de sempre i des de fa uns anys també independentistes. Han participat en totes les grans manifestacions independentistes, quasi sempre acompanyats dels seus fills. Van votar el 9-N i van fer guàrdia a la seva escola l’1-O. El Marc, a més, és soci d’Òmnium. -Fina: Marc, digues-me el teu número de DNI que estic fent la inscripció per a la mani de l’Onze … Continuar llegint

¿Qué va a ser del PDECat?

Que las ponencias que alumbran los partidos a través de sus procesos congresuales sean ambiguas es común. Cuando algo es el fruto de la negociación y el pacto entre muchos, el precio a pagar es casi siempre la desaparición de las aristas y otros elementos controvertidos, así como la abundancia de las buenas intenciones y el abuso de un lenguaje genérico. Pese a ello, no hay que menospreciar este tipo de textos. Su música, a veces más que su letra, da pistas y, además, son la base a partir de la que se construyen programas y planes de actuación. Lo … Continuar llegint

Primers estius a l’illa

Ens assèiem al moll minúscul a mig matí o al vespre, els peus nus penjant sobre el mar. Dúiem, la meva germana i jo, un cubell verd amb quatre dits d’aigua per posar-hi els peixos que, n’estàvem segurs, aquell dia trauríem. Pescàvem amb unes canyes molt senzilles amb un fil de niló lligat i un ham. L’esquer eren engrunes de pa pastades amb aigua de mar. Hi passàvem hores. A voltes abandonàvem el moll i ens n’anàvem a l’altra banda, a la punta rocosa on acaba la platgeta de Na Macaret. Na Macaret, a la costa nord de Menorca, és … Continuar llegint

Tatuar-se mola molt

La porta és estreta i a dins més aviat governa la foscor. La mare segueix la filla, que ja ha entrat a l’establiment. Demà la noia complirà 16 anys i, com a regal, ha demanat un tatuatge. El seu primer tatuatge. Al pare li ha semblat genial. Ell llueix un avantbraç pràcticament negre. La dona porta un al turmell, una figura geomètrica, una espècie de rosetó de la mida d’un ou. Van tenir la nena relativament joves, i es consideren pares moderns i progressistes. ‘Enrotllats’, tot i que a ells no els agradaria l’etiqueta. Amb un halo de ritu atàvic … Continuar llegint