‘Penyes de Mouthier’

Em miro ara, perquè en duc una fotografia al mòbil, Penyes de Mouthier, de Gustave Courbet (1819-1877), un quadre que l’artista francès va pintar als rodals d’Ormans, el seu poble natal, al Franc Comtat. És un quadre d’una bellesa callada però rotunda. El motiu no té res d’especial: uns turonets, un breu barranc, molt de verd. El color i la llum són inigualables. I tot el quadre exhala serenitat, una calma estranya, com de temps suspès. Té ecos de l’art japonès i explica per què a Courbet se’l cita a voltes com a antecedent d’Edward Hopper. Les Penyes de Mouthier … Continuar llegint

Rajoy y Puigdemont: ¿Por qué?

No resulta nada fácil en estos tiempos interpretar según qué actos o actitudes políticas. Tomemos por ejemplo el encuentro entre Rajoy y Puigdemont del miércoles. ¿Por qué reunirse precisamente ahora, con el presidente español en funciones y nuevas elecciones a la vista? La respuesta automática: porque a ambos les conviene. Punto final. Pero, ¿es tan sencillo? Intentemos verlo desde la perspectiva de uno y luego del otro. Empecemos por Puigdemont. El ‘president’ decide cambiar el paso y, tras sondear a La Moncloa, pedir la reunión. Dos tipos de motivos parecen concurrir. Por una parte, intentar encauzar la resolución de algunos … Continuar llegint

Empar Moliner, el fi i els mitjans

No tinc res contra d’Empar Moliner, ans al contrari. També entenc perfectament -i ho comparteixo- el què vol dir quan recorda que ella és una escriptora i diu el que li ve de gust. Moliner va fer, la setmana passada per TV3, un acte de protesta política que va desencadenar una tempesta d’atacs i insults de l’espanyolisme. I la reacció corresponent de moltíssims sobiranistes i independentistes, que li han donat un suport entusiasta i incondicional. Moliner protestava contra el recurs del govern espanyol i posterior anul·lació per part del Tribunal Constitucional del decret contra la pobresa energètica. Sóc perfectament conscient … Continuar llegint

La simbiosis Puigdemont y Mas

C arles Puigdemont está a punto de cumplir sus primeros 100 días al frente de la Generalitat. Llegó impensadamente al Govern tras el chantaje de la CUP para descabalgar a Artur Mas. Durante este tiempo, el peor patinazo presidencial ha sido quizá el burdo episodio de su sucesión en Girona, que él teledirigió. Al margen de ello, ha conseguido pilotar el Ejecutivo sin que se hayan producido percances mayores. Contra lo que podría pensarse, no es poca cosa. Puigdemont ha sabido sacar partido de la enorme ventaja de no ser Artur Mas, a quien sus adversarios y enemigos, de todo … Continuar llegint

La nueva CDC: firmeza y convicción

El mes que viene CDC va a decidir –mediante la consulta a sus militantes y a aquellos que, no siéndolo, se han registrado– si conviene refundar o solo reformar el partido. No estamos ante un mero artificio retórico, pues lo que está en cuestión es la radicalidad y profundidad del cambio que va a producirse. Es posible que la opción ganadora sea la primera: la refundación. Es decir, un cambio radical y profundo. El nombre de la nueva fuerza política se ha convertido, en este sentido, en el test con el que se medirá la voluntad de pasar página. Con … Continuar llegint

La independència, la prioritat de la CUP?

La CUP ha propiciat la creació al Parlament d’una comissió informativa sobre el deute. Hi compareixerà el vicepresident Junqueras per informar de quina és la situació de la Generalitat. Explicarà també, així s’ha anunciat, en mans de qui està el deute en les seves diferents modalitats. Sabrem molt més aleshores sobre els creditors, i això és bo. No obstant, les intencions de la CUP van més enllà. Ja ho han dit. Demanen examinar aquests deute i, si el que motiu que el va generar no els agrada, doncs plantejaran no pagar-lo. “Aquest ha de ser un primer pas per fer … Continuar llegint

La independencia y el castellano

No voy a dedicar estas líneas a Félix de Azúa. Sus mentiras sobre Catalunya y los catalanes son una bajeza moral, ya que sólo desde la maldad puede alguien –a nos ser que sea un ignorante total, que no es el caso– mentir gravemente a sabiendas del mal que inflige. Voy a dedicar estas líneas a algo que no considero en absoluto fruto de la maldad, pero, en cambio y en parte por ello mismo, sí mucho más preocupante. Hablo del manifiesto promovido por el grupo Koiné y la plataforma Llengua i República, en que se reclama que el catalán … Continuar llegint

Obama, els Castro i la llibertat

Així com la situació dels refugiats sirians em fa venir al cap la guerra civil i els camps de concentració francesos, on els catalans que fugien dels franquistes van haver de viure com animals, la visita de Barack Obama a Cuba em trasllada automàticament a una pel·lícula. Es tracta de Thirteen days (Tretze dies), dirigida per Roger Donaldson i amb Kevin Costner en el paper de conseller del president John F. Kennedy (Bruce Greenwood). El film recrea els fets que van succeir l’octubre de 1962, en plena guerra freda, quan un avió espia dels EUA va descobrir que la Unió … Continuar llegint

Atascados en el barro

Han pasado ya prácticamente las vacaciones de Semana Santa. En contra de lo imaginable, durante unos pocos días el vibrante toma y daca entre los partidos españoles se ha ralentizado, como aletargado. Este martes se reanudará la batalla. Estamos cruzando el umbral que conduce sin escapatoria a la hora de la verdad. Mariano Rajoy renunció a someterse a la investidura pese a ser el claro ganador de diciembre. A partir de ese día, el PP no cambiaría la apuesta, que no es otra que esperar a unas nuevas elecciones. La pelota quedó automáticamente en el tejado de Pedro Sánchez, que … Continuar llegint

La ‘nova’ CDC: projecte i votants

Són força les notícies que es difonen sobre la complicada operació per refundar Convergència Democràtica. Es parla de noms: Turull, Gordó, Conesa, Campuzano, Buch, Rull, Vila, Coromines, Sànchez, Castells, Homs, etcètera. Dels seus moviments i aspiracions, del què volen per al partit i per a Catalunya… I tot plegat serveix per fer càlculs i travesses. Es parla del que fa Artur Mas des del seu despatx del Palau Robert, i s’especula sobre el que vol o no vol el president convergent. I sabem també que Carles Puigdemont no aspira a la secretaria general del Convergència -o com es bategi en … Continuar llegint