Egipte i el perill islamista

Arran de la convulsió a Tunísia, Egipte i els altres països àrabs del sud del Mediterrani, molts polítics i comentaristes estan exhibint un poc nivell inquietant. Parlen d’aquest assumpte d’una forma naïf que pot despertar simpatia, però que, si un hi reflexiona una mica, resulta moralment inacceptable. Escoltem a diari sentides proclames a favor de la llibertat, de la democràcia, de la valentia del poble, etcètera. Crec que tots els que ens considerem persones decents hem de compartir aquestes proclames. Hem d’alegrar-nos del que està passant en aquests països mercès al comportament heroic de les seves poblacions (recordem que a … Continuar llegint

Com més contamines, més pagues

El culebró sobre els 80 quilòmetres per hora (no hauria de resultar tan difícil que el govern de CiU expliqués el que farà d’una manera comprensible), sumat al persistent anticicló, que concentra la contaminació als carrers i a les places de les nostres ciutats, ha desfermat el debat sobre la qualitat de l’aire que respirem. Un debat que el director del Servei de Meteorologia nomenat al seu moment pel tripartit (ell és d’EUiA) ha aprofitat per arremetre virulentament contra CiU en un article en aquest diari i deixar el càrrec amb molt poca professionalitat i elegància. Però també s’han produït … Continuar llegint

Coger el dinero y tragarse los sapos

Ulises pasó largos años lejos de Ítaca. Artur Mas, tardó cinco en regresar a La Moncloa. Por descontado Zapatero no es Penélope. Eso sí, como el héroe clásico, Mas ha tenido que pasarlas canutas hasta poder alcanzar la presidencia de la Generalitat. Ahora que, cual conde de Montecristo, ha conseguido que sus huesos escaparan del ostracismo, vuelve cargado de experiencia para verse nuevamente las caras con un Zapatero ya incapaz de que alguien siga apreciando su talante y tragándose sus promesas. Un Zapatero al que su frivolidad y tacticismo han convertido, con la ayuda de la crisis y de la … Continuar llegint

Sobre el dilema del president Mas

Confesaba el domingo Artur Mas a este diario tener “un dilema” sobre si ir a votar o no en la consulta popular sobre la independencia convocada para el próximo día 10 de abril en la ciudad de Barcelona, donde reside. Subrayaba Mas que hoy es president de todos los catalanes, y que, si bien hay una parte de la ciudadanía que ve con buenos ojos los referéndums, existe otra que no. Añadía que, en caso de votar, está claro qué votaría, pues lo ha dicho muchas veces (en efecto, Mas ha manifestado reiteradamente que, si algún día se celebrase un … Continuar llegint

Artur Mas, en classe turista

El president de Catalunya ha de volar en classe turista quan va a veure el rei d’Espanya? Comprenc els arguments per fer-ho. Certament, no es tracta dels diners, apunta l’argument oficial, sinó del significat del gest. No es tracta de l’estalvi que representa, sinó que, en transcendir a través dels mitjans de comunicació que el president va en turista, la gent interpreti que el govern de Catalunya retalla despeses en sanitat o carreteres però s’aplica l’austeritat també a ell mateix. És com quan els governs es rebaixen els sous. O com el que ha fet la presidenta del Parlament, Núria … Continuar llegint

Màgia: desapareixen les caixes

Ho comentem, al•lucinats, amb un amic. En un tres i no res, Catalunya s’ha quedat sense caixes i només uns quants (Cabana, Serra Ramoneda i pocs més) han piulat. Anys i panys lloant el “model català” de caixes i resulta que, com si fos un truc del Mag Lari, ben aviat les haurem perdut absolutament totes.Primer va ser el FROB, que envaïa de forma flagrant les competències catalanes sobre caixes –per cert, com està el recurs d’inconstitucionalitat que el conseller Castells va anunciar que havia presentat?-, després el constant assetjament a les entitats i finalment el decret que farà que … Continuar llegint

La protesta egípcia no és el mateix

Mentre la revolució bullia només a Tunísia, la cosa era senzilla, almenys per al mer observador extern. És un moviment contra la corrupció i la pobresa i a favor de la llibertat i la dignitat. Cal desitjar èxit als homes i dones que sortien i surten al carrer i van foragitar el dictador. No és desgavellat creure que es pot avançar cap al que molts anhelen: un país àrab democràtic, democràtic de veritat. Si Tunísia ho aconseguís trencaria molts motllos, moltes idees preestablertes, molts prejudicis. El que succeeix a Tunísia representa una gran oportunitat per als tunisians, però, en un … Continuar llegint

El ‘expresident’ y la sovietización de España

Ha querido Pujol intervenir en el que a su parecer es un momento crucial en las relaciones Catalunya-España con un resonante editorial en el boletín de su fundación, el Centre d’Estudis Jordi Pujol. El líder nacionalista es zorro viejo y sabio, y por lo tanto sabe de sobras lo que se hace. Es más: significativamente anteayer fue la primera ocasión en que el Centro emitió una nota de prensa para recabar la atención sobre el editorial del ‘expresident’. El texto pujoliano es, pese a todo, ambiguo y presenta una lógica interna algo ensortijada. Primero levanta acta del fracaso de la España … Continuar llegint

El PSC de Barcelona y el ‘efecto Nissan’

Los trabajadores de Nissan han accedido a cobrar menos y trabajar lo mismo para asegurarse el puesto de trabajo. Esto significa que han renunciado a lo que creían que era justo, que han tenido que ceder en sus convicciones y ser muy pragmáticos. Aunque la UGT fue favorable al acuerdo, Josep Maria Álvarez ha declarado que lo que ha ocurrido en Nissan no debe extrapolarse, no debe repetirse en otros lugares. Pese a la advertencia de Álvarez, apuesto a que lo de Nissan y cosas parecidas a lo de Nissan van a suceder en muchas otras empresas. E incluso en … Continuar llegint

ZP, Catalunya i l’amenaça atòmica

Ho va declarar amb tota rotunditat el conseller Andreu Mas-Colell a TV3: el preu de la no-intervenció d’Espanya per part d’Europa no pot ser la intervenció de Catalunya per part d’Espanya. El professor replicava així Rodríguez Zapatero, que, en declaracions al Financial Times, es vantava de disposar de “instruments poderosos” per fer creure les autonomies. L’amenaça que planeja en aquests moments sobre Catalunya és que l’Estat impedeixi la Generalitat emetre bons per aconseguir els diners -11.000 milions durant aquest any- que necessita, uns diners sense els quals Mas-Colell no podrà pagar ni sous ni factures. El sentit comú indica que … Continuar llegint