Hi va haver un temps, no fa tant, en què eren molts, els seus adversaris els primers, que consideraven l’aparell del PSC una mena de màquina de precisió, exacta com un cronòmetre suís i freda com el glaç. Maleïen sovint Montilla i els seus, però no podien evitar que entre les seves paraules s’hi esmunyissin unes notes d’admiració. Avui, amb el vodevil de la candidatura socialista a l’alcaldia de Barcelona en marxa, tot allò sona a disbarat. A poc més de quatre mesos de les eleccions el PSC no té cartell. Se’l disputen un alcalde cremat -col•locat a dit per … Continuar llegint →

Ha dit Ferran Mascarell ja sent conseller, però també abans de ser-ho, que Catalunya necessita un Estat propi i eficient. Em sembla una proclama elaborada però entenedora. Intel•ligent i que suma, integradora. M’explico.Mascarell aconsegueix, mercès a aquesta afirmació abocada als objectius i no en els mitjans, abraçar una gamma de sensibilitats de la qual pràcticament ningú pot sentir-se exclòs: ¿qui pot sostenir que el que necessita Catalunya és un estat que no sigui propi i que funcioni de manera nefasta? Aquest és un primer nivell de lectura. El segon nivell ens duu, de la mà de la lògica, al sobiranisme … Continuar llegint →

Fa ja molts anys Josep Pla va titllar Jordi Pujol de “milhomes”. La setmana passada, durant el debat d’investidura d’Artur Mas, em va venir al cap una explicació de per què Pla li va etzibar allò a Pujol: el magnífic escriptor empordanès no coneixia Joan Laporta. El comportament de l’expresident del Barça durant el recent ple d’investidura al Parlament de Catalunya va ser inqualificable. Dues perles: en el seu breu parlament del dia 23, Laporta va acusar Mas de manca de lideratge (i de generar desconfiança i confusió), de ser un derrotista i de no tenir autoritat. Cap altre partit … Continuar llegint →

Subió al estrado el incombustible y siempre profesional Joaquim Nadal y lo primero que hizo fue sacudirse los mimos del presidente en ciernes. Los diputados socialistas «no votarán [a favor de] su investidura», aclaró a Artur Mas, para recalcar a continuación que los seis diputados que le faltan a CiU para la mayoría absoluta continúan faltándole. Luego, tras decir -¿era realmente necesario?- que el grupo socialista debe ser fiel a su electorado, proclamó algo («nuestros programas son radicalmente diferentes») que, en fin, modestamente me atrevo a poner en duda. CiU y el PSC se asemejan más, mucho más, de lo … Continuar llegint →

Casi 10 años y tres elecciones al Parlamento catalán después de haber sido señalado como su delfín por Jordi Pujol, Artur Mas leyó ayer su discurso de investidura como candidato a presidente de la Generalitat. El discurso fue claro, ordenado, sin barroquismos ni frases alambicadas. Sobrio y pragmático. Pegado a la dura realidad. Dialogante y de mano tendida. Prudente, pero esperanzado. El discurso de Mas se pareció mucho al propio Mas. El líder de CiU dijo cómo quiere que sea su Gobierno. De los seis elementos definitorios que utilizó, el primero, el tercero, el cuarto y, en parte, el sexto … Continuar llegint →