Ha querido Pujol intervenir en el que a su parecer es un momento crucial en las relaciones Catalunya-España con un resonante editorial en el boletín de su fundación, el Centre d’Estudis Jordi Pujol. El líder nacionalista es zorro viejo y sabio, y por lo tanto sabe de sobras lo que se hace. Es más: significativamente anteayer fue la primera ocasión en que el Centro emitió una nota de prensa para recabar la atención sobre el editorial del ‘expresident’. El texto pujoliano es, pese a todo, ambiguo y presenta una lógica interna algo ensortijada. Primero levanta acta del fracaso de la España … Continuar llegint →

Los trabajadores de Nissan han accedido a cobrar menos y trabajar lo mismo para asegurarse el puesto de trabajo. Esto significa que han renunciado a lo que creían que era justo, que han tenido que ceder en sus convicciones y ser muy pragmáticos. Aunque la UGT fue favorable al acuerdo, Josep Maria Álvarez ha declarado que lo que ha ocurrido en Nissan no debe extrapolarse, no debe repetirse en otros lugares. Pese a la advertencia de Álvarez, apuesto a que lo de Nissan y cosas parecidas a lo de Nissan van a suceder en muchas otras empresas. E incluso en … Continuar llegint →

Ho va declarar amb tota rotunditat el conseller Andreu Mas-Colell a TV3: el preu de la no-intervenció d’Espanya per part d’Europa no pot ser la intervenció de Catalunya per part d’Espanya. El professor replicava així Rodríguez Zapatero, que, en declaracions al Financial Times, es vantava de disposar de “instruments poderosos” per fer creure les autonomies. L’amenaça que planeja en aquests moments sobre Catalunya és que l’Estat impedeixi la Generalitat emetre bons per aconseguir els diners -11.000 milions durant aquest any- que necessita, uns diners sense els quals Mas-Colell no podrà pagar ni sous ni factures. El sentit comú indica que … Continuar llegint →

Hi va haver un temps, no fa tant, en què eren molts, els seus adversaris els primers, que consideraven l’aparell del PSC una mena de màquina de precisió, exacta com un cronòmetre suís i freda com el glaç. Maleïen sovint Montilla i els seus, però no podien evitar que entre les seves paraules s’hi esmunyissin unes notes d’admiració. Avui, amb el vodevil de la candidatura socialista a l’alcaldia de Barcelona en marxa, tot allò sona a disbarat. A poc més de quatre mesos de les eleccions el PSC no té cartell. Se’l disputen un alcalde cremat -col•locat a dit per … Continuar llegint →

Ha dit Ferran Mascarell ja sent conseller, però també abans de ser-ho, que Catalunya necessita un Estat propi i eficient. Em sembla una proclama elaborada però entenedora. Intel•ligent i que suma, integradora. M’explico.Mascarell aconsegueix, mercès a aquesta afirmació abocada als objectius i no en els mitjans, abraçar una gamma de sensibilitats de la qual pràcticament ningú pot sentir-se exclòs: ¿qui pot sostenir que el que necessita Catalunya és un estat que no sigui propi i que funcioni de manera nefasta? Aquest és un primer nivell de lectura. El segon nivell ens duu, de la mà de la lògica, al sobiranisme … Continuar llegint →

Fa ja molts anys Josep Pla va titllar Jordi Pujol de “milhomes”. La setmana passada, durant el debat d’investidura d’Artur Mas, em va venir al cap una explicació de per què Pla li va etzibar allò a Pujol: el magnífic escriptor empordanès no coneixia Joan Laporta. El comportament de l’expresident del Barça durant el recent ple d’investidura al Parlament de Catalunya va ser inqualificable. Dues perles: en el seu breu parlament del dia 23, Laporta va acusar Mas de manca de lideratge (i de generar desconfiança i confusió), de ser un derrotista i de no tenir autoritat. Cap altre partit … Continuar llegint →